Produir menys musclos però revalorar la seva venda als mercats de proximitat per mantenir la rendibilitat del sector. És el gran dilema al qual s’enfronten els musclaires del delta de l’Ebre durant els últims anys. Els productors han iniciat aquesta setmana la fase de més activitat de la collita d’enguany, que esperen allargar fins ben entrat juliol, si la temperatura de l’aigua del mar ho permet. Esperen arribar als 3 milions de quilos, mig milió per sota que l’anterior. Una quantitat condicionada pels costos addicionals que va suposar haver de tornar a sembrar i les pèrdues pel temporal de vent al Fangar. També per campanyes cada cop més escurçades en el temps pels efectes del canvi climàtic.
La campanya va començar ja fa unes setmanes a la badia dels Alfacs, on les condicions de circulació i escalfament de l’aigua dels últims anys han obligat els musclaires a prioritzar la retirada del producte de l’aigua amb temps suficient. «Ara (l’aigua del mar) estem sobre els 18 graus. Però crec que en poc temps estarem sobre els 22-23 graus i, llavors, a partir de 26 comencem a tenir problemes i, a partir dels 28, si són molts dies seguits, hi ha mortalitats i tot», apunta el gerent de la Federació de Productors de Mol·luscos del delta de l’Ebre (Fepromodel), Gerardo Bonet.
El dels mol·luscos ha estat un dels primers sectors a viure directament els efectes del canvi climàtic sobre les condicions de producció i treballen des de fa anys en mesures d’adaptació. S’han hagut d’adaptar a un escurçament considerable de les campanyes, que temps enrere s’allargaven fins ben entrat el mes d’agost. Durant els últims anys, en canvi, la collita finalitza sovint de forma abrupta durant juliol per l’increment de la temperatura de l’aigua del mar i la manca d’oxigen a les badies que mata els musclos.
En el cas d’enguany, a més, han confluït dos episodis vinculats també a condicions climàtiques extremes que han impedit una millor collita. D’una banda, la ja apuntada elevada temperatura de l’aigua del mar durant el mes d’agost va acabar matant tota la collita preparada per aquesta campanya i va obligar els productors a comprar-ne un milió i mig de quilos a Grècia i Itàlia, amb els costos afegits que suposa. Davant d’aquest escenari, explica Bonet, molts musclaires han decidit no arriscar i «sembrar menys».
De l’altra, l’episodi de ventades de mitjan febrer que va arrencar uns 10.000 pals de la badia del Fangar i va destrossar completament vuit muscleres, generant unes pèrdues de 2,5 milions d’euros al sector. El responsable de Fepromodel calcula que aquest temporal podria haver reduït la producció d’enguany entre 100.000 i 200.000 quilos.
Moment òptim de qualitat:
Enguany, de moment, la qualitat és bona i els productors treballen a destall per proveir els mercats aquest mes de juny, el que consideren com a moment òptim de qualitat del musclo del Delta. Però la tendència que marquen aquests fenòmens és clara i els productors ja actuen en conseqüència. Aquesta campanya, a més, les cordes amb cria no han aconseguit duplicar o triplicar el seu pes. «Només podem fer el que estem fent ara, que és reduir la producció. No podem fer res més», assegura Bonet.
Així les coses, com a contrapès a l’escurçament de les campanyes i de la producció, l’estratègia del sector passa també per revalorar-los en termes de preu. Enguany, es mantenen en la forquilla d’entre 2,50 i 2,70 euros el quilo per als productors, mentre que a la venda al detall (on s’afegeixen conceptes com IVA, transport, depuració i manipulació) s’eleva als entre 6 i 8 euros el quilo.
«Intentem posar els mateixos preus que l’any passat, que eren històricament els més alts. Només podem fer això perquè si abaixem els preus, la veritat, no podem compensar totes les despeses que tenim», ha indicat Bonet.
Els avantatges d’un producte viu:
De moment, la resposta dels consumidors, assegura, segueix sent positiva. Els productors del delta de l’Ebre venen els musclos, principalment, a Catalunya i la costa mediterrània peninsular. Enguany, l’elevada producció en països mediterranis com Itàlia està afavorint l’arribada de producte d’aquest país a preus força inferiors. «Estem en un mercat obert i a la Unió Europea. L’any passat el musclo italià anava caríssim i el nostre, per baix. Enguany és a l’inrevés. Però molt consumidor només vol el nostre», ha precisat.
A diferència dels d’importació, tractant-se d’un producte viu, presenta unes característiques competitives favorables, atès que es pot conservar molt millor a les peixateries de proximitat on pot arribar just unes hores després de la seva extracció de les badies, guanyant un o dies respecte a altres procedències.
«Per exemple, a Barcelona abans es produïa musclo al port i, històricament, quan estava millor era al voltant de Sant Joan. Sempre és el dia que es ven més musclo aquí al Delta, perquè és quan se’n compra més a Barcelona. Això és una tradició de fa molts anys i en certa manera s’està mantenint. Cada vegada és menor la diferència, però continua sent l’època àlgida i el musclo necessita que com més a prop del mercat siguis, millor, perquè és un producte viu. S’ha de transportar, vendre i arribar a casa del consumidor viu», ha tancat Bonet.
ACN