Durant el cap de setmana del 15 agost marxo uns dies de vacances al Principat d’Andorra. Curiosament, lloc catalogat com a territori sense COVID, igual que a les Terres de l’Ebre. El cert que durant els tres dies d’estada hi trobo molta gent de l’Ebre que han pensat passar el cap de setmana en aquell meravellós indret del Pirineu.
Una de les coses que em sorprèn d’Andorra és la seva arquitectura. Tots els seus pobles i municipis d’aquest Principat tenen tots els habitatges llustrosos i nets, tots els seus carrers estan polits i arreglats. Tot el conjunt urbanístic te el mateix disseny, mateixa estructura, mateix format. Ja pot ser la casa del pagès cultivador de tabac, del ramader o del botiguer: el luxe, l’harmonia, l’equilibri perdura en el passatge i en l’ambient.
El curiós del cas que a 10 quilòmetres cap al sud d’Andorra, els pobles i ciutats canvien d’harmonia, d’arquitectura, de disseny. A 10 quilòmetres més al sud la deixadesa, l’abandonament, la pobresa predomina en una quantitat molt elevada. Potser no som un país tan meravellós com ens creiem, potser si obrim els ulls podem veure que vivim en una il·lusió òptica, en una falsedat col·lectiva, en un entorn on les desigualtats socials és el pa de cada dia.
Passejant pels carrers d’Andorra la Vella entro en una llibreria i allí en les seves estanteries hi trobo el darrer llibre de l’economista francesa, Esther Dufló, anomenanat “Buena economía para tiempos difíciles”. La veritat que no em puc resistir a comprar-lo.
Per cert, no sé si ho sabeu, però l’Esther Dufló és considerada una de les pensadores més influents en l’actualitat, sobretot, en matèria de com erradicar la pobresa del nostre món.
Una de les coses que em crida l’atenció sobre aquest assaig de la guanyadora del premi Nobel d’Economia és que en la part inicial del llibre planteja una qüestió que fa dies que em ronda pel cap. La pregunta és si la immigració només porta pobresa, roba els treballs dels natius i segons la teoria neoclàssica de l’economia fa baixar els salaris?
Esther Dufló, en el seu llibre d’Economia aporta una sèrie de dades que contradeien aquest pensament generalitzat sobre la immigració. De fet, les dades econòmiques diuen el contrari. És a dir, allí on hi ha immigració hi ha creixement econòmic, riquesa i reducció de la taxa atur.
Al final de tot i d’acord amb l’economista francesa i professora del MIT, em fa recordar aquells meravellosos anys que anaren entre els anys 2000 i 2008. Època en què les Terres de l’Ebre era acollidora de molta mà d’obra immigrant. En aquella època, curiosament, el nostre territori no coneixia l’atur, els nostres pobles creaven riquesa per a tots, no hi havia despoblament i les comarques de l’Ebre no paraven de créixer econòmicament.
A diferència d’ara, que cada any perden més població, convertint els nostres pobles en municipis fantasmes on cada vegada més la misèria regna al llarg i ample del nostre territori.
