De què estem parlant? És la pregunta que em faig (ens fem) des de fa mesos i anys en referència al tema recurrent de la prohibició de la TRADICIÓ, FESTA i CULTURA dels bous.
En aquest article no em centraré en temes legals com per exemple, la sentència del Tribunal Constitucional del 2016 en què aquest, aixecava la prohibició de “les corrides” a Catalunya (sí, “les corrides” són legals avui dia a Catalunya) detallant que la Tauromàquia, forma part del patrimoni cultural comú, que l’Estat té l’obligació de preservar-la i que cap comunitat autònoma, té competències per realitzar prohibicions.
No, no em vull centrar en aquesta part i en l’evidència que alguns partits polítics ens estan fent perdre temps i diners sent sabedors del recorregut legal que té aquest tràmit i en l’única intenció real, d’acontentar les orelles d’un sector de votants i justificar que ells ja han fet el que han pogut, quan el que fan és enganyar-los perquè la jurisprudència és molt clara.
Tampoc em centraré en el suposat maltractament que els mal anomenats animalistes, afirmen que pateixen els bous capllaçats i embolats de forma reiterada, quan hi ha estudis universitaris que afirmen que els bous embolats no es queden cecs (Dra. Paula Martínez – Estudi ocular en bous embolats), que els bous embolats no es cremen (Dr. José Luís Blasco – Estudi de temperatura en càmeres termo gràfiques en bous embolats) i que els bous capllaçats no pateixen cap “trauma” per ser capllaçats (Dr. Julio Sedeño – Valoració dels paràmetres bioquímics musculars i hormonals de l’estrès i l’exercici físic en bous de raça lidia.)
Només donaré una dada, en bous embolats, els veterinaris que s’encarreguen de vetllar pel benestar dels animals han comptabilitzat en un 0,29% les lesions que pateixen els bous en aquests actes. En la vida normal dels bous braus al camp en llibertat i normalitat, les lesions que pateixen són d’un 5%. Els números no deixen dubtes, però no em centraré en això perquè tampoc serveix de res, ja que, DE QUÈ ESTEM PARLANT?
Quan es vol vendre una acció com la que estan realitzant alguns partits (i altres que s’amaguen darrere per interès) en la bandera del benestar animal i en realitat, cap punt de la modificació de la llei busca el benefici real d’aquest animal i la millora de la seva vida sinó que simplement busquen la prohibició d’uns actes taurins, queda evidenciat que el que es busca no és una llei de benestar animal, sinó una llei antitaurina en altres objectius més enllà del benestar boví.
De què estem parlant?
Del que realment estem parlant, és del que socialment s’accepta avui dia en referència als animals i del que és ètic o moralment correcte per alguns, cosa que pot ser totalment oposada a una altra mirada antagonista.
No hi ha comparació en la vida que pot tenir avui dia un bou brau de les Terres de l’Ebre al costat d’un bou criat en intensiu o extensiu per carn o una vaca de llet, criada i tancada només per extreure la seva llet i matar-la quan ja no produeix. (M’ofereixo a agafar qualsevol vol brau de les Terres de l’Ebre i fer la comparativa de la seva vida durant un any en comparació a qualsevol bou de carn de granja. Veurem quin animal té una millor qualitat i condicions de vida i més pròxima a la seva vida normal en llibertat total).
Afegeixo que no estic en contra de menjar carn ni molt menys, com més endavant s’entendrà.
Alguns no volen que es pose tot al mateix sac, però és simplement perquè saben que el seu discurs perdria acceptació social i perdrien força. Per exemple:
Si un bou no pot anar passejat en una corda, per què sí un gos?
Si un bou no pot ser passejat en una corda, per què si podem fer carreres en gossos arrossegant trineus en l’exigència d’haver de guanyar estiguen o no cansats els gossos? (Recordem que quan un capllaçat mostra algun signe de debilitat, el veterinari que vigila el seu estat pot obligar a tancar-lo. La llei que regula els bous a Catalunya és la més garantista pel benestar animal de tot l’Estat).
Un gos pot estar a un pis de 40 m2 tancat i obligar-lo a no sortir a fer les seves necessitats sense el permís de l’amo?
Pot estar un peix a una peixera per sempre?
Podem utilitzar gossos per buscar bombes?
Podem utilitzar animals per millorar la medicina?
Podem matar animals per menjar?
Podem matar mosquits si ens piquen?
Tantes i moltes d’aquestes preguntes són les que els mal anomenats animalistes esquiven, o encara pitjor des del meu punt de vista, contesten dient que voldrien prohibir i acabar en tot.
Llavors, DE QUÈ ESTEM PARLANT?
Molts dels que potser afirmen que no hauríem de fer bous capllaçats, ni es plantegen que tenen un gos que passegen en una corda i l’estiren perquè aquest vol anar cap a un lloc que el propietari no vol, però és el que voldria l’animal… Ets un torturador, neandertal o assassí?
Imaginat que penses que no es pot fer un bou capllaçat, però poden provar un medicament en un animal i confirmar en aquest test, que salvaran la vida del teu pare, mare, fill o germà?
De què estem parlant? De benestar animal o de l’objectiu final que tenim en la utilització de l’animal i si èticament i moralment ho acceptem.
Si parlem de benestar animal, regulem el benestar animal, comparem animals i situacions. Moltes sorprendran i en total seguretat, els bous a les Terres de l’Ebre ni molt menys seran els més mal parats.
Si parlem del que per cadascú podria ser ètic, moral, acceptable o no, el debat és un altre.
És un debat bo també, però un cop més regulem-ho tot, no només el que individualment interessa a una part perquè “queda bé” i SEMBLA que és el correcte.
Quan el debat us passarà prop, veureu que quan et parlaven de bous i et semblava que “lo teu” estava a anys llum… “Cuando las barbas de tu vecino veas cortar, pon las tuyas a remojar”.
Per tant, una última pregunta? Prohibim tot o només el que interessa a casa de
cadascú?
Recordeu que molts dels que ara diuen: “només són els bous embolats i capllaçats”, volen acabar en tot.
I si en algun moment aquests mateixos diuen: “no és en tot, que només són els bous”, llavors encara és més greu perquè són uns hipòcrites que només busquen el seu benefici personal, el que per ells és ètic o correcte i en cap cas busquen el benestar dels animals.
Per ells, el que ells pensen o creuen és allò que està bé i és correcte…
Per si o per no, els taurins tenim la llei 34/2010 de l’1 d’octubre que ens regula i busca el benestar REAL dels animals.
Com diu un company, “qui vingue detràs que arree”, però els taurins de Catalunya, en benestar animal, anem per davant.
Marc Bertomeu Ventura, vocal responsable de l’àrea social de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre (APCTTE)
