Catalunya està al límit per fer realitat la transició energètica dels combustibles fòssils a les energies renovables si esperem una mica més no tindrem temps de complir l’objectiu de descarbonització pel 2050 que està dins l’agenda de la UE, per aquest motiu la Conselleria d’acció climàtica i medi rural ha fet una gran aposta per les renovables com la Biomassa, l’última escenificació d’aquesta ha estat el suport de la consellera a la fira de Vic, relacionada amb la producció d’energia renovable i sostenible, la bioconstrucció, l’autoconsum elèctric, bioenergia, biomassa o la geotèrmia i una energia més innovadora com és l’hidrogen, des del departament d’acció climàtica s’ha engegat el Pla de Biogàs de Catalunya 2023-2030 amb una inversió de 25 milions d’euros, l’objectiu és valorar les dejeccions ramaderes i els residus orgànics per obtenir biogàs i aprofitar-lo per la generació d’electricitat, biometà, bio fertilitzants i calor per arribar a generar 1,1 TW/any de biogàs el 2030 habilitant mesures normatives, econòmiques i socials per incrementar el parc d’instal·lacions existents i el Pla consta de dos apartats, el primer està orientat a promoure noves instal·lacions de biogàs en explotacions ramaderes i basses d’aprofitament del biogàs tot a km zero, les plantes que tenim avui de biogàs no ho són i segon, simplificar la tramitació administrativa per agilitzar els processos.
L’hidrogen, H2, no és una energia primària, és un compost químic que actualment es fa pel procés reformat amb gas natural, també es pot produir a partir de l’electròlisi de l’aigua, procés que es fa amb energia elèctrica, si aquesta és d’origen renovable tal com planteja el futur escenari de la transició energètica, l’hidrogen que es produirà serà renovable si es fa amb energia convencional no. Els avantatges de l’hidrogen que no tenen l’eòlica ni la solar, aquestes no es poden gestionar produeixen energia depenent de les variables meteorològiques, si tenim sol o vent i no es pot garantir la seva producció en un moment determinat o temps, la meteorologia en funció de les seves condicions fa la seva producció. L’hidrogen, en canvi, es pot utilitzar directament, se’l pot emmagatzemar o injectar a la xarxa de gasoductes. Es pot fer servir per finalitats tèrmiques per la descarbonització de la mobilitat, la indústria però especialment mitjans més difícils d’electrificar com transport per carretera, avions o transport marítim sectors molt contaminants i alliberadors de gasos efecte hivernacle. L’excedent d’hidrogen produït en períodes de molta producció que es pot usar mitjançant piles per generar electricitat quan la producció de renovables sigui a la baixa i l’última menció de l’hidrogen és que té una disminució de costos amb les que tenim ara.
Hidrogen, a través de la taula de l’hidrogen, constituïda a Catalunya, han posat al centre del debat dubtes sobre aquesta energia, m’entres l’oficina de medi ambient de la Generalitat, ha tret a exposició pública el projecte per fer una planta d’hidrogen i amoníac verd al complex químic de Flix. Una alternativa nova al territori que s’allunya de les de sempre, el turisme. Fins ara el marc normatiu de l’hidrogen està poc desenvolupat i si l’hem de posar en marxa d’aquesta manera farem un flac favor als ciutadans, abans hauran d’avaluar els impactes de la producció. Tenir en compte que és una bona alternativa al territori sempre que es donin totes les garanties als ciutadans.
El govern de la Generalitat anuncia que recolzarà la proposta estratègica per l’hidrogen verd, per aquest motiu crearà un grup per la descarbonització de la indústria i la mobilitat amb l’impuls de l’hidrogen, la iniciativa és la Vall de l’Hidrogen Verd a Catalunya, dins aquest marc també inclouen el centre català per la descarbonització de la indústria al voltant del complex petroquímic de Tarragona per avançar cap a la transició energètica. La Conselleria d’acció Climàtica i medi rural fa dies que ens torpede ja amb propostes renovables i sostenibles treballant en unes i engegant-ne d’altres, però el que no hem vist fins ara són els mapes de zonificació ambiental per millorar la implantació de les renovables que han de ser en zones de baixa sensibilitat pel medi i les persones, aquests mapes són el pilar de les renovables a Catalunya, per evitar conflictes al territori, la massificació de renovables en un territori determinat i per seguir un full de ruta i agenda sense interrupcions, fins que no ho facin tindrem molts conflictes a l’hora de posar-les en marxa. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
