14.3 C
Amposta

Culs d’olla

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

El desconfinament de la població pel tema de la Covid-19 ha estat un premi per haver seguit les instruccions de les autoritats sanitàries majoritàriament tenint controlats els infectats i ha servit per poder fer activitats que confinats a casa només es podien fer virtualment com anar a caminar, en bici o fer turisme en zones com el parc Natural dels Ports a casa nostre. L’afluència de persones en aquesta àrea és important, només cal seguir les rutes per veure la gran quantitat de residus que es llencen pels camins, mentre que a la carretera està concentrada tota als marges, refrescos amb llauna de tota classe, ampolles de vidre, d’aigua de totes les capacitats, cartons de cervesa i ara amb el tema de la pandèmia hi trobem mascaretes i guants.

Aquests dies han fet tallar l’herba a les voreres de la carretera de Roquetes als Ports pel que la brossa destaca i molt. Aquesta desescalada o relaxament ha dut els residus a la muntanya i el que podia ser només un problema mediambiental s’ha traduït també en un problema sanitari que pot afectar la salut de les persones. Fa la impressió que el poc interès dels ciutadans pel medi ambient és el principal factor pel qual la gent llença brossa a la natura, la comoditat o mandra de no haver de tornar amb ella a casa, i a vegades, que la zona on es mouen no estigui neta, provoca un efecte crida, si veiem brossa i llencem brossa. És molt senzill trobar escombraries a la natura però és molt difícil veure o trobar-se qui la llença, és un gest vergonyós i incívic, encara que les enquestes que circulen diuen que els ciutadans hi tenen un gran interès amb un percentatge del 90%, Increïble.

La gent que surt a gaudir de la natura i de les seves sensacions que els hi dóna i és capaç de llençar-hi brossa mereix el rebuig de tots, cada cop que ho fan l’ecosistema dels boscos, muntanyes o camps queden malmesos per les conseqüències d’aquests plàstics, vidres, cartons o llaunes doncs la gran majoria d’ells tarden molts anys a destruir-se. Aquest fet ha estat un dels grans canvis des de fa mig segle perquè bona part de la gent vivia en entorns rurals i semi rurals on no es feia gairebé brossa i la poca que es feia la reciclaven i hem passat de zero brosses a un consum exagerat que fa tones i tones de residus i després d’aquests anys almenys la conclusió és que tenim un greu problema, som conscients que generem massa residus i que els hem de reduir i no ho farem fins que la ciutadania gaudeixi d’una cultura ecològica satisfactòria que ens portaria a la fi d’aquest gran problema que uns quants culs d’olla estan entestats a mantenir. Penso que les grans sancions pels abocaments, les càmeres de vigilància i la ciutadania denunciant aquests fets serien elements clau també per acabar-lo. Pensem-hi.

Joan Cunill, enginyer mediambiental

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -