Les diferents modalitats tradicionals de la tauromàquia menor on la mort de l’animal no és la finalitat com bous i vaquetes s’anomenen a Catalunya correbous. Aquestes causen patiments als animals quan els transporta’n, cops, acorralaments, esgotament, foc que fan que aquestes tradicions comportin una injustícia i un gran dolor als animals.
A Catalunya se celebren correbous a diverses localitats sent el nostre territori on n’hi ha més concentracions d’aquestes tradicions. Però la primera referència documentada de correbous es situa al poble de Cardona (Bages) amb data del segle XV. La prohibició de les curses de braus a Catalunya data del 2010, l’article 6.1 del Decret legislatiu 2/2008 del 15 d’abril on s’aprova el text refós de la Llei de protecció d’animals, que prohibeix l’ús d’animals en baralles, espectacles o en altres activitats si els poden causar sofriment, burles o tractaments antinaturals. Però l’article 6.2 exclou d’aquesta prohibició les festes amb bous sense mort de l’animal (Correbous). Hem de pensar que ha arribat l’hora de posar fi aquesta excepció i contradicció legislativa.
La CUP i Els Comuns presentaran aquesta setmana una proposició de Llei per acabar amb els correbous, l’objectiu de la llei és acabar amb els correbous, focalitzats a les Terres de l’Ebre i al Montsià, sembla que pels que presenten aquesta proposició perquè la sensibilitat ha canviat des de la llei del 1998,la tradició no pot ser una excusa per justificar actes que generin patiments als animals i que al segle XXI no té cap sentit que es facin servir animals com a element de diversió. Fa tretze anys el Parlament de Catalunya va fer servir una doble vara de mesurar per prohibir les curses de braus i mantenir els correbous. Fa quatre anys (el 2019) el Parlament va aprovar una proposta per acabar amb els correbous, amb 50 vots a favor,17 en contra i 61 abstencions. Aquesta proposta no era vinculant i instava al govern a canviar la llei amb l’objectiu que les diferents modalitats de correbous es deixin de celebrar a Catalunya, és evident que si ara en presenten un altre és perquè el govern la va deixar al calaix i no va fer res.
El mòbil principal per voler l’abolició dels correbous és, com diu Gabriel Bibiloni, una qüestió de principis, de civilització, sentiments i respecte per l’animal. Aquest espectacle té un component que no podem ni devem deixar de costat, la qüestió nacional, que l’introdueixen en el debat la majoria dels defensors d’aquests espectacles, nacionalistes espanyols rancis que fan dels bous un element d’identitat seu i que l’han implantat a Catalunya, a banda els amics d’aquestes tradicions diuen i repeteixen una gran mentida, que els bous és una antiga tradició de Catalunya. Els espectacles amb bous són els que tenien lloc entre els romans, entre els Catalans la implantació d’aquests espectacles és un fet de colonització com altres que han patit produïts els últims dos-cents anys, és part de l’ocupació territorial del començament del segle XVIII, aquestes festes amb bous són absolutament espanyoles, els seus formats apareixen després que el primer rei Borbó prohibís les antigues curses a cavall que no agradaven a la seva dinastia Francesa. Els il·lustrats de l’època espanyols varen intentar la seva prohibició i no ho varen aconseguir pel poder dels ramaders, l’afició i els empresaris.
L’altre component nacional és el català, amb la prohibició dels bous al nostre territori es visibilitza un món de sensibilitats entre un país avançat (Catalunya) i una Espanya de tradicions que no tenen cabuda en la nostra societat d’avui, respectant tots els contrastos, però els fa mal la prohibició a Catalunya on la marca d’espanyolitat és molt feble. Per tant, s’haurien d’abolir els correbous i les curses de braus a tot el món, ara a casa nostra en tenim una altra oportunitat de buscar l’abolició amb aquesta proposició de llei de la CUP i Comuns.
Coneixen l’entorn tauri arrelat als 28 dels 52 municipis de les Terres de l’Ebre i Montsià, sense predisposició a un debat serè sobre aquesta barbàrie, només buscant la confrontació com a manera de recolzar aquestes tradicions posant un element en les declaracions per buscar el suport ciutadà i el trist que aquest argumentari, se senten atacats des de fora de les Terres de l’Ebre diuen, hi ha alcaldes que ho compren dient que no volen ser tutelats per ningú. El Parlament de Catalunya és la representació dels ciutadans de tot el país, dir aquestes bajanades és menysprear aquesta representació dels ciutadans. La democràcia parlamentària funciona així i el que aniria bé per entendre això per evitar qualsevol crispació al carrer, val la pena pensar-ho.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
