Sembla que el món dels nutricionistes estigui en “guerra” amb el sucre. Realment aquest component de la nostra alimentació és tan perjudicial?
L’Organització Mundial de la Salut recomana consumir un màxim diari de 12 cullerades petites i rases de sucre. O el que és igual, la mateixa quantitat que els fabricants, els cuiners o els consumidors s’afegeixen als aliments o les begudes que es prenen. L’OMS aclareix que inclou en aquesta recomanació els sucres presents de forma natural a la mel, els xarops, els sucs i els concentrats de fruites.
El consum excessiu de sucre -o tot el que superi els 50 grams diaris- pot tenir conseqüències per a la salut. Entre elles augmentar: la sensació d’ansietat i gana, el greix corporal, la probabilitat de patir diabetis tipus II o provocar addicció.
Però un dels grans problemes per controlar la quantitat de sucre que s’ingereix és que molts aliments l’incorporen de forma emmascarada. Actualment la gran majoria dels aliments processats porten sucres afegits sense que el consumidor sigui conscient d’aquest fet addicional.
Des d’abans que es declarés la guerra al sucre -i es considerés com l’enemic públic alimentari número 1- han sorgit altres opcions que es plantegen com a alternatives per endolcir els aliments.
La sacarosa és el sucre comú de taula. Cada cullereta aporta 16 kcal. La gran majoria s’obté de la canya de sucre (el 75 %) o de la remolatxa (el 25 %). L’OMS aconsella limitar el consum de sucre lliure a menys del 10 % de la ingesta calòrica total, i per obtenir majors beneficis, es recomana reduir el seu consum a menys del 5%.
Una recent enquesta feta en l’àmbit de tot l’Estat espanyol sobre el consum d’aliments va mostrar una ingesta mitjana de sucres en nens i nenes de 9 a 12 anys de més de 90 grams al dia. Això representa gairebé el 20 % del total de l’energia diària, molt superior a la recomanada per l’OMS (uns 50 grams).
El sucre és un hidrat de carboni simple. Es diferencia dels hidrats de carboni complexos -que són els que es troben als cereals, al pa, l’arròs, la pasta o la patata- perquè la seva digestió i absorció és molt ràpida i perquè no conté altres nutrients. És a dir, aporta calories, però no aporta cap altre nutrient a l’organisme. Per això es parla de què són calories innecessàries o calories buides.
