Un país que mai li han interessat les normes lleis, decrets o simplement comunicacions de la UE, Espanya, i gairebé totes de medi ambient. Hem de recordar que totes elles han estat aprovades en seu parlamentària i per tant hi ha intervingut els partits polítics que representen el país, un despropòsit total perquè ho aproven a EU i no ho compleixen aquí. Recordar que l’any passat Espanya va pagar en concepte de penalitzacions per fer cas omís d’aquestes normes la quantitat de cent cinquanta milions d’euros per mala praxi.
La normativa Europea exigia a Espanya la reutilització i reciclatge del 50% dels residus municipals pel 2020, objectiu que no s’ha complert quedant per sota del 30%, aquest és principal motiu pel qual entitats d’àmbit estatal i territorial hagin denunciat a l’estat davant la Comissió Europea que l’acceptat. Els signants d’aquesta denúncia són ONG ambientalistes i organitzacions de territoris com Galícia, Euskadi, Canàries, Navarra, Balears i Catalunya perquè és on aquest incompliment de l’estat provoca conseqüències ambientals, econòmiques i socials.
Demanen i volen les entitats signants de la denúncia un canvi d’estratègia del ministeri responsable en la matèria de 180 graus que s’hauria de vertebrar passant les noves directives de residus a una nova llei de residus ambiciosa i participativa amb eines que puguin assegurar al compliment obligat del reciclatge i la restauració, cosa que ara les escletxes de la directiva no ho permet fer. L’informe del ministeri ens diu que de les 23 milions de tones de residus Urbans que entre tots vàrem generar l’any passat un 53% el 12% més que l’any anterior, es van enviar als abocadors per la seva incineració i no a la cadena de reciclatge i restauració com hauria d’haver estat segons les previsions. El fet és que els punts de reciclatge i restauració fa la impressió que no estan ben coordinats amb els gestors de residus i aquest fet provoca pèrdues de temps i diners dels contribuents a més de llençar recursos naturals en el context que vivim de manca de matèries primeres, provocant una gran contaminació dels sols, les aigües soterrades a través de la lixiviació i a l’aire que compromet la salut de les persones i el seu benestar.
Al Baix Ebre la gestió dels residus el seu reciclatge i restauració està mancomunada en 24 municipis donant servei aproximadament a més de cent mil persones amb una gestió anual de més de 40 mil ton de residus, aquest servei està a càrrec del COPATE. El servei integral dels residus té un cost pels municipis de més de set milions d’euros que inclou recollida, reciclatge i restauració. La mancomunitat d’un servei tan important permet optimitzar els recursos de cada poble fent que el servei a priori sigui de més qualitat, eficient i sostenible pel ciutadà. La recuperació d’aquests residus al Baix Ebre és entorn del 53% del total, queda feina per fer, però és satisfactòria, una xifra superior de la qual presenta Espanya amb un 32% que no ha passat el tall de la UE.
La nova llei de residus que s’està treballant al Congrés dels Diputats està sota l’estricta mirada d’Europa i segons els ponents aquesta hauria de prioritzar la jerarquia dels residus en primer lloc, la prevenció en la producció i la seva perillositat, en segon lloc s’ha de millorar la gestió en matèria orgànica i la responsabilitat ampliada pel productor perquè el pes de la responsabilitat no caigui exclusivament en els consumidors, entre altres propostes, però també cal que els ciutadans facin ús de la seva responsabilitat a l’hora de gestionar els seus residus, si això és així, guanyarem en eficiència, sostenibilitat i economia. Pensem-hi.
Joan Cunill, enginyer mediambiental
