Els vots nuls no compten en unes eleccions, només ho fan a l’hora de determinar el percentatge de participació, però no tenen cap traducció en escons, i per tant, no acostumen a ser una eina de protesta molt efectiva. Malgrat això, l’acumulació de vots en blanc o nuls per sobre dels nivells habituals, sí que donen lectures específiques.
Malgrat que la participació en les eleccions al Parlament de Catalunya s’ha desplomat aquest 14 de febrer en més de 25 punts, passant del 79% el 2007 a poc més de 53% a l’última cita amb les urnes, els vots nuls han experimentat un creixement exponencial. Fa quatre anys es van comptabilitzar com a nul·les 16.092 paperetes, mentre que en aquesta ocasió la xifra s’ha disparat fins a més de 39.000. I mentre la majoria de partits treien menys sufragis a favor que a la passada contesa, també els vots en blanc han sigut més nombrosos aquesta vegada, passant de 19.461 a 23.000.
A més de la desafecció proactiva, la que prefereix protestar per la gestió política a les urnes en lloc de fer-ho amb l’abstenció, un altre motiu que podria explicar el creixement del vot nul el proporciona la notícia de què la Junta Electoral Central va haver d’advertir a la tarda, que un sobre amb una papereta en blanc s’havia de comptabilitzar com a nul i no com a vot en blanc. El fet que, a causa de la pandèmia, molta gent portés la papereta de casa va fer témer els organitzadors dels comicis que molts ciutadans es confonguessin. I més encara perquè entre les paperetes dels partits distribuïdes als votants s’ha inclòs una papereta en blanc que indueix a pensar que és una opció més per als electors, quan la JEC ha ratificat que no és així.
El Moviment de Lluita pel Delta de l’Ebre (MOLDE) va demanar el vot nul per aquestes eleccions per denunciar la “inacció històrica” de les administracions al Delta de l’Ebre. El moviment dona suport a les accions que proposa la Taula de Consens i es compromet a “organitzar accions de pressió i de denúncia de les falses promeses de la classe política que ens ha governat fins ara”, segons recull en un manifest. Reclama que s’actuï “de manera decidida” contra la regressió i la subsidència del Delta i ha promogut el vot nul a les eleccions, “amb una voluntat de participació política activa però en forma de protesta”.
A les xarxes socials, sempre abocades a buscar totes les interpretacions possibles per poc versemblants que siguin, també hi ha qui amb major o menor grau d’ironia ha especulat amb la crida al vot nul que ha fet el Partit Comunista dels Comitès Catalans, concretament el secretari general del comitè central, l’ampostí Albert Santin, gaudeix de certa predicació en alguns col·lectius.
A les Terres de l’Ebre ha baixat la participació en aquestes eleccions, el 21-D van anar a votar 99.992 ebrencs, en canvi aquest 14-F tan sols han anat 63.510, 36.482 persones menys. Els vots blancs han estat 613 aquestes eleccions (el 0,97%) i en les anteriors van ser 58 més, 671 (el 0,67%). Malgrat la baixa participació els vots nuls han augmentat un 334% aquest 14 de febrer, ja que se n’han comptabilitzat 2.052 a les Terres de l’Ebre (el 3,23%) i el 2017 van ser 614 (el 0,61%).
Per comarques, el Baix Ebre ha tingut una participació del 48,39% (26.288 vots), el 0,89% dels quals han sigut vots en blanc i el 3,77% vots nuls, el 2017 els vots blancs van ser el 0,68% i els nuls el 0,59%. El Montsià ha tingut un 47,42% de participació (22.458 vots), 1,01% vots blancs i un 3,07% vots nuls, en canvi el 2017 van ser el 0,68% els blancs i un 0,61% els nuls. A la Ribera d’Ebre hi ha hagut una participació del 59,70% (9.435 vots), 0,98% blancs (el 2017 van ser el 0,55%) i un 2,54% de vots nuls (el 21-D van ser 0,64%). Finalment, la Terra Alta, amb la participació més elevada de les Terres de l’Ebre, del 61,61% (5.229 vots), hi ha hagut un 1,13% dels vots en blanc i un 2,44% dels vots nuls, el 2017 els percentatges van ser d’un 0,82% i 0,75%, respectivament.
Redacció – T. R.
