La mercantilització de la natura, en forma individual o col·lectiva, ha estat un error des del primer dia a posar-ho a la pràctica així un estudi de la prestigiosa revista Nature descriu amb detall els molts valors que s’han deixat de costat sistemàticament, el model de presa de decisions i la visió de les comunitats o la biodiversitat, la visió segada del Medi Ambient pels qui prenen les decisions de la conservació de la natura. L’IPBES organisme independent creat per l’ONU amb una tasca similar a l’IPCC del clima, però de biodiversitat, ha fet un estudi que resum els criteris que fan servir els ciutadans per valorar la natura més enllà de l’aprofitament econòmic o el seu ús com entorn recreatiu subratllant l’absència de valors com la conservació junt amb la prioritat dels valors instrumentals basats en el mercat, moltes d’aquestes decisions són el centre de la causa indirecte i directe de la crisi actual de la biodiversitat, aquesta comissió assenyala que s’han d’equilibrar els valors no comercials que son part de les raons per les quals la natura és important pels ciutadans hi ha molts valors que no s’han de convertir en un producte, és el que ha fet el mercat, important és que els ciutadans valorin el seu paper en aquesta gestió de la natura, la comissió conclou l’estudi dient que la natura està infravalorada perquè tot el que passa pel mercat, com les vacances, ho és.
La massificació turística en punts del nostre país, àrees naturals com el Delta de l’Ebre, municipis de costa de l’àrea de Tarragona o més lluny les Illes de Mallorca, a l’estiu la ràtio oscil·la entre 2 a 27 turistes cada cinc habitants, aquest turisme té conseqüències de tota mena en aquests municipis receptors, deteriorament de la biodiversitat, transformacions de les relacions econòmiques i socials dels municipis que modifiquen els ecosistemes urbans. En l’àmbit interior la massificació s’acosta al límit, a Catalunya, segons els agents rurals tres anys després de la pandèmia la quantia de visitants es continua multiplicant en zones d’escalada, senders, basses, gorgs i cascades, el problema, però no és que hi hagi molta gent segons els agents rurals, és el perfil d’aquestes persones, els d’abans estaven familiaritzats en aquests medis i eren respectuosos, en canvi, els d’ara no.
A Mallorca bressol del turisme la gent en comença a estar farta d’aquesta massificació i gent popular i mediàtica han començat una croada amb el nom, és bé hora d’aturar, expliquen que la massificació turística ha anat augmentant molt fins a límits insuportables, mai els residents s’havien sentit tan exclosos de la seva comunitat havent de refugiar-se a casa seva, l’aposta dels polítics pel monocultiu turístic, el col·lapse, la constant degradació de la natura i el medi ambient fan que hagi sorgit aquesta resposta ciutadana un apunt per altres territoris i un avís als polítics per diversificar en altres sectors.
La crisi de valors de les persones que ara van a la natura especialment en vacances és una amenaça al medi ambient, aquesta crisi de valors ens mostra el domini d’un conjunt limitat de valors que són del tot inadequats a l’entorn escollit i per la biodiversitat i el Medi Ambient. Per arribar a ser sostenibles l’ONU exigeix processos inclusius i participatius per la transformació de la natura i la seva preservació, la bona filosofia a l’hora de fer vacances que cada cop té més adeptes, abans se’n deien vacances de pobre, és l’Staycation un neologisme que vol dir fer les vacances a casa, és un kilòmetre zero, no contaminem, estem en un entorn que coneixem, segur i amb molts de coneguts, etc., tornem enrere i sembla que en lloc de ser dolent l’opció és bona veurem el seu recorregut, aquesta opció és un dels molts canvis vitals que haurem de fer si volem arribar l’any 50 amb zero carbó.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
