14.3 C
Amposta

83 anys de la gran barbàrie

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Ahir diumenge 25 de juliol, dia de Sant Jaume, es commemorava el 83è aniversari de l’inici d’unes de les batalles més cruentes i criminals de la Guerra Civil: La Batalla de l’Ebre. Des de la Generalitat de Catalunya, concretament, del departament de Justícia es realitzava un acte d’homenatge a totes les víctimes que va causar aquell enfrontament bèl·lic a les nostres terres. L’acte, encapçalat per la consellera Ciuró, va estar carregat en tot moment d’emotivitat i melangia.

La consellera Ciuró va estar acompanyada entre altres personalitats del director General de Memòria Democràtica, Antoni Font, el delegat del Govern de les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó. Tanmateix, entre els assistents hi havia la presència d’una persona especial que brillava per ell sol. Aquest era Salvador Ferrés membre de la quinta del biberó. Quinta formada per joves i adolescents que van ser cridats a lleva per a la Batalla de l’Ebre. Als seus més de cent anys de vida, Salvador Ferrés, no s’ha volgut perdre aquest acte d’homenatge celebrat a la cota 705 de la Serra de Pàndols. Una batalla que no hem d’oblidar va provocar més de 100 mil víctimes entre ferits i morts.

La veritat si parléssim sobre la Guerra Civil amb el periodista tortosí, Tomàs Carot, amb el seu republicanisme que el caracteritza diria que aquell enfrontament bèl·lic no era una guerra civil sinó que fou un cop d’estat. Un cop d’estat que comportà quasi quaranta anys de dictadura, en què les llibertats fonamentals dels ciutadans varen estar limitades o simplement prohibides. Segurament, Carot, en el fons té una mica de raó, però tampoc podem negar l’evidència que l’enfrontament bèl·lic entre els dos bàndols derivà en una cruenta guerra civil que s’acabà amb la victòria de les tropes franquistes i tal com afirma Carot amb l’establiment d’una dictadura feixista.

Les causes de la victòria de les tropes de general Franco poden ser atribuïdes a molts de factors. En tot cas, un factor important fou el suport econòmic i militar per part dels governs feixistes d’Alamània i d’Itàlia. D’aquests últims, fins fa poc encara es podien trobar a molts de cementeris ebrencs làpides de soldats italians que formaven part del regiment “Flecce Tricolore”. Tanmateix, existeix una teoria econòmica poc coneguda i defensada per l’il·lustre economista rapitenc, Lluc Beltran, en la qual afirmava que una de les causes que hagués pogut provocar la pèrdua del bàndol república fou la inflació de preus que patia la part republicana. En poques paraules, li donava una causa monetarista. La pèrdua de valor de la moneda en el bàndol republicà i l’increment de preu desenfrenat provocava que cada cop hi hagués menys partidaris per defensar el bàndol democràtic. La inestabilitat de preus i la inflació del bàndol republicà fou un gran aliat de les tropes franquistes.

Independentment dels factors o de les causes que va provocar la victòria de les forces feixistes del general Franco, d’aquella guerra s’ha d’aprendre bastant i entendre que qualsevol moment pot tornar a venir una onada d’intolerància, d’odi, de ràbia, sobretot, veient com per Europa i per casa nostra floreixen partits que van escapant la seua ideologia d’extrema dreta amb tota impunitat al llarg i ample deels seus límits territorials.

El cert, que veient aquests discursos de l’odi d’aquests partits que tots coneixem, de vegades em pregunto, perquè va servir la lluita dels nostres iaios contra aquelles ideologies que no respectaven la diferència i volien implantar un supremacisme racial o ètnic. Al final, arribes a pensar que no hem après res o probablement oblidem ràpidament.

Batiste Forcadell, economista

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -