14.3 C
Amposta

Estem al límit

Sense la regulació hidràulica dels embassaments, el Delta de l'Ebre gaudiria d'una salut excel·lent rebent més de 30 milions de tones de sediments l'any 300 vegades més que avui

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Els sediments es formen per l’acció dels agents atmosfèrics i geològics externs en la primera etapa del cicle geològic anomenada la glicogènesi. Els agents geològics com l’aire, la pluja o l’aigua de l’escorrentia que circula pel sol erosionen de manera constant les roques, que circulen pel llit del riu arrossegant partícules minerals i orgàniques fins que troben una zona de sedimentació en riberes, illes o deltes com el de l’Ebre.

Les més de setanta presses construïdes a la conca de l’Ebre per garantir el subministra d’aigua de boca, rec i generar electricitat és un gran entrebanc pel transport de sediments que posa en greu perill al mateix Delta, per contrarestar la seva subsidència, l’enfonsament que agreujat per l’augment del nivell del mar seria imprescindible una aportació de sediments de gairebé dos milions de tones de sediments addicionals que estan retinguts als embassaments de la conca.

Abans de construir-los la força del cabal d’aigua de l’Ebre arrossegava entre 20 i 30 milions de tones anuals de sediments a la desembocadura gràcies a l’erosió del terreny per on transita el riu i els seus afluents, actualment i tenim 100.000 Ton anuals, menys de l’1% del que baixava, el problema en la majoria d’embassaments és que els alleujadors o portes inferiors de les presses no s’obren mai, tot i que quan algú pregunta als operadors aquests asseguren que si, aquesta inactivitat i l’acumulació de llims les han inutilitzat. Les raons per no obrir-les és perquè haurien de parar uns dies la generació elèctrica i no ho volen fer, aquesta és la voluntat dels oligopolis entorn el riu.

Els embassaments de Riba-roja d’Ebre i Mequinensa no han obert mai aquestes portes, tot i anar en contra de la directiva Europea dels hàbitats i dues ordres del ministeri per la Transició que s’han d’obrir per deixar passar els sediments que aniran a la desembocadura de l’Ebre, només obrin aquestes dues, la vida del Delta s’allargaria entre 50 i 100 anys pels sediments que hi arribarien. Així ho varen assegurar els tècnics que varen intervenir en el seminari que es va fer telemàticament des del nostre territori organitzat per la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE).

Cal treballar políticament per solucionar la reducció imposada de cabal d’aigua pel fet que priva l’arribada de sediments al Delta, posant en risc tot el manteniment dels ecosistemes del riu Ebre, el seu Delta, les aigües litorals i l’àmbit marí. La disminució de nutrients i el suport fluvial comporta a llarg termini implicacions biològiques en el sistema mar –riu que provoquen canvis que van des de les salines a les poblacions de les pelàgiques. (Les espècies pelàgiques viuen en aigües mitjanes, no van al fons marí ni a la costa n’hi ha de dues categories, el Nècton i el plàncton).

L’erosió de la desembocadura de l’Ebre, la tercera més gran de la mediterrània s’accelera amb la puja del nivell del mar i com que no arriben els sediments al Delta, seria convenient treballar no tant en els plans d’emergència que són a curt termini sinó els de llarga durada per aturar que l’aigua salada es mengi tot el Delta. La idea d’obrir les comportes de riba roja i Mequinensa seria un encert, evitaria els transports de sediments, a part de resoldre el tema a llarg termini així com la contaminació atmosfèrica que provoquen les partícules del transport i estalviaríem diners amb feines que hem d’estar fent una vegada i una altra per no resoldre el problema. Pensem-hi.

Joan Cunill, enginyer mediambiental 

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -