No hi ha una xifra exacta d’habitatges que no tenen la certificació energètica a Catalunya; la llei només obliga a tenir aquest document si un immoble es lloga, es ven o si és un edifici públic de grans dimensions i això fa que molts habitatges no estiguin registrats. A Catalunya, l’Institut Català de l’Energia té enregistrats més d’1,3 milions amb certificats d’eficiència energètica amb immobles existents i obra nova en una dècada; es calcula que més del 40% del parc d’habitatges existents és anterior a l’any 1980 (data de la primera normativa d’aïllament tèrmic) i nou de cada deu edificis certificats suspenen en eficiència, molta feina al davant. Aquest certificat dona informació útil als ciutadans que volen comprar, reformar, ampliar o llogar un habitatge, informa sobre les característiques energètiques de l’habitatge i en els edificis existents com millorar la seva eficiència energètica amb recomanacions tècniques per obtenir un comportament energètic més eficient reduint la despesa energètica i augmentant el confort de l’habitatge.
La certificació és el procés d’avaluació del consum energètic i emissions que acaba amb l’expedició de l’etiqueta energètica, molt similar als electrodomèstics que va de la A a la G, essent la A la més alta i la G la més baixa. Aquesta qualificació es calcula tenint en compte l’any de construcció o reforma de l’edifici, pel clima, per si convé calefacció o aire condicionat, revisant totes les instal·lacions, de quina manera està construït l’edifici, cobertes, façanes, finestres o proteccions solars o si té energies renovables com solar, fotovoltaica, aerotèrmia o biomassa. Per últim, es mesura el consum d’energia primària no renovable kWh/m² any, energia no renovable com combustibles fòssils, gas natural, gasoil o carbó consumit a l’edifici i les pèrdues de transformació i les emissions de CO₂ produïdes en la seva utilització, que varien en funció del combustible utilitzat.
Ara la Unió Europea (UE) canvia les normes i a partir del 2030 obligarà a Espanya, i de retruc a Catalunya, a reformar tots els habitatges per complir amb els objectius de l’eficiència energètica, juntament amb tots els estats membres de la Unió. Aquests hauran d’establir mesures de renovació dels immobles més antics i fer millorar el seu consum energètic, mesures que han dut polèmica a l’hora d’aprovar-les, però que tenen un objectiu final que és la reducció de l’impacte ambiental.
La UE, però, ha decidit anar més enllà i endurir les normes que fins ara n’hi havia que afectaran econòmicament milers de ciutadans a Catalunya; han focalitzat en el consum energètic especialment en habitatges on es concentra una part important de la despesa, finestres que no aïllen correctament, edificis antics amb sistemes poc eficients que ens porten a una despesa energètica cada vegada més gran a les llars, amb l’augment de la despesa econòmica i contaminant.
La UE ha aprovat la revisió de l’antiga eficiència energètica d’edificis que obligarà els països a reduir de forma progressiva el consum energètic del parc immobiliari. L’objectiu és que els edificis cada vegada siguin més eficients i, a llarg termini, climàticament neutres. Sobre el paper està molt bé, però afectarà els ciutadans que s’hauran de gastar milers d’euros i tenen un temps limitat, fins al 2030, un curt termini. Ara bé, si posen fil a l’agulla podran fer aquesta adaptació sense gaire enrenou, els diners se’ls hauran de gastar igual però amb 3 anys de termini.
Per què ara aquesta revisió de la llei? La UE va aprovar la Directiva 2024/1275 relativa a l’eficiència energètica dels edificis i Espanya tenia fins al 29 de maig del 2026 per posar-la en marxa al país i no ho ha complert; ara toca reformar perquè Europa ho exigeix, de fet la Comissió Europea ha iniciat tràmits d’infracció, i cal complir els objectius d’estalvi i reduir la factura lligant l’eficiència amb la protecció social.
El govern d’Espanya s’ha posat objectius complicats. El 17 de febrer de 2026 el Consell de Ministres va aprovar l’ENPE (Estratègia nacional contra la Pobresa Energètica) 2026-2030 incloent mesures per garantir als ciutadans un accés universal i assequible a l’energia, la rehabilitació d’habitatges vulnerables amb ajuts directes, limitar el bo social a les rendes altes, ampliar descomptes del bo elèctric i la prohibició de talls de subministrament.
El Consell va aprovar el Reial decret – Llei 7/2026 de 20 de març, el Pla Integral de Resposta a la Crisi que consta d’un bloc per accelerar l’electrificació, renovables, emmagatzematge i eficiència que el 2026 volen fer un estalvi de 810 ktep = 9.420 GWh; crear un Fons Nacional d’Eficiència Energètica on les grans companyies elèctriques han de fer una aportació del 83% més que l’any passat, uns 1871 milions, ja no es faran més vendes de n-2 (és un criteri de seguretat de la xarxa elèctrica). Ara és ex-ante, és a dir, abans de començar un projecte s’ha de tenir tota l’energia que es necessita, amb una taxa d’estalvi igual per a tothom i més CAE (Certificat d’Estalvi Energètic) que acredita que s’ha aconseguit un estalvi d’energia final equivalent a 1 MWh per cobrir fins al 92% de l’obligació amb certificats d’estalvi energètic, que abans era del 85%.
Si tot aquest projecte es treballa i es gestiona bé, serem eficients en energia i es posarà fi a les desigualtats energètiques sobretot amb la pobresa, el paraigua que el govern ha fet en l’àmbit d’energia diu que va en aquesta direcció; com sempre, haurem de veure’n els resultats en una gestió molt complicada per arribar a l’objectiu final. Reflexionem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental