Les Terres de l’Ebre volen recuperar la canya autòctona, Arundo Micrantha. El departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha fet una prospecció sobre aquesta canya en el tram del riu Ebre situat entre el riu Siurana, Garcia i l’Illa Audi de Tortosa; aquests treballs s’han fet per millorar el coneixement que en té el departament i saber com està distribuïda aquesta espècie al llarg de la llera del riu Ebre, i que sovint es confon amb la canya comuna o americana, la Arundo donax; treballs que han estat finançats amb els Fons Europeus Next Generation i que han permès la identificació de més de 58 meandres amb canya autòctona, la major part en el terme de Benifallet, en zones de camins, camps de conreu i sòls humits propers al curs del riu, treballs que són la referència per la conservació i preservació de tota la biodiversitat del riu Ebre. Aquesta iniciativa ha permès fer accions directes de restauració i conservació executant accions de control de la canya invasora exòtica, plantant tiges subterrànies que creixen de manera horitzontal sota terra als marges del riu, tiges de canya autòctona que emmagatzemen nutrients i permeten que les plantes facin brots cap amunt i arrels que formen colònies denses al llarg de l’aigua i estenent-se lateralment per la vora del riu; aquestes estructures són fortes i sobreviuen a les crescudes i riuades del riu i si s’arriben a trencar per la força de l’aigua cada tros pot crear una nova planta que executa accions de control sobre la canya invasora.
La feina que es fa a la vorera del riu es pot incloure en la línia de conservació del Patrimoni Natural de les Terres de l’Ebre, que té com a objectiu contribuir en la conservació de la canya autòctona facilitant, així, a les autoritats fluvials, les eines per poder fer una bona presa de decisions pel que respecta a la canya invasora. Fins ara els canyars fluvials solen associar-se només a la planta invasora, però els estudis Taxonòmics, fets les últimes dècades, demostren que a la península Ibèrica tenen una canya autòctona igual que la nostra i que, antigament, s’havia identificat com Arundo plinii Turra fins que estudis posteriors van revisar el gènere i varen constatar que aquesta espècie mai va arribar a la península Ibèrica sinó que, segons afirmen, tenien la mateixa que la nostra, la Arundo Micrantha. Aquesta planta ha passat desapercebuda durant molt de temps i, encara avui, no disposa de cap protecció ni està inclosa en cap catàleg de flora amenaçada de Catalunya; es tracta d’una planta en regressió a la Mediterrània Occidental. Seria hora de posar-la en protecció i catalogar-la. Els controls que fa l’administració de la canya invasora, i que sovint no la distingeixen de l’autòctona, augmenten el risc d’eliminar-ne moltes; és per aquest motiu que l’administració va creure convenient i necessari inspeccionar les voreres del riu Ebre, entre la desembocadura del Siurana i l’Illa Audi, amb meandres identificats i amb valors ecològics associats al PEIN, Xarxa Natura 2000, Habitats de Ribera o Riberes i Illes de l’Ebre.
La principal diferència entre la canya autòctona i la invasora és que l’autòctona de la Mediterrània és més petita, habitualment fa entre 2 i 4 metres, i les branques són més fines, menys de 2 cm de diàmetre, mentre que la invasora és autòctona asiàtica de gran envergadura, pot superar els 5 metres, i de caràcter altament invasiu, les seves branques són més gruixudes de diàmetre; una altra diferència és que l’autòctona és respectuosa amb l’entorn natural i conviu de forma equilibrada amb la vegetació de la Ribera, mentre que la invasora desplaça l’autòctona i altera el règim fluvial del riu pel seu elevat consum d’aigua, forma grans monocultius fluvials formant un tap on l’aigua no pot passar. Respecte a l’hàbitat, la invasora s’associa a cursos d’aigua, zones amb constant humitat, mentre que l’autòctona acompanya a la invasora, però sempre lluny de l’aigua i es comporta com una espècie viària, present en tots els camins. La importància negativa de les canyes en els ecosistemes fluvials, la invasora no representa gens d’importància ecològica positiva en aquest ecosistema, és un greu problema hidrològic i ambiental amb el seu comportament de planta invasora i exòtica, en les riades provoquen riscos d’inundacions, augmenten la resistència de la llera al flux de l’aigua, frena el corrent i facilita l’acumulació de sediments i tenen unes arrels molt denses que consumeixen molta aigua. Per acabar, la pèrdua de biodiversitat, desplacen arbres i arbustos nadius fent empobrir els hàbitats de la fauna molt de pressa, alterant la comunitat d’invertebrats que viuen en el sòl.
Segons un estudi de la UB, els Artròpodes de les riberes fluvials no són els únics organismes afectats per l’impacte ecològic de la canya invasora; altres grups faunístics com aus, micromamífers, amfibis i rèptils que s’alimenten d’artròpodes n’estan afectats i el motiu és perquè la canya altera l’aportació de la matèria orgànica dels ecosistemes del riu, causant efectes difícils de predir sobre la fauna, també en els peixos. Cal esbrinar quins són els mecanismes que desencadenen la invasió de la Arundo donax determinant el seu impacte per treure-la del curs fluvial i protegir la canya autòctona, fent-ne seguiments, fent-ne una bona gestió i aïllant i arrancant totes les plantes invasores d’aquest ecosistema fluvial per conservar-lo. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental