Catalunya viu el pitjor any d’incendis tot i que l’any encara no ha acabat en els deu mesos que portem s’han cremat més de 7400 hectàrees el doble de l’any passat en més de 460 focs. La combinació de sequeres amb temperatures extremes i els boscos molt bruts de matolls i sense netejar el sotabosc, condicions per fer els incendis més grans i més freqüents. Els grans focs han fet canviar la manera de treballar dels professionals, els Bombers, que s’han vist sobrepassats pels incendis fins al punt que han hagut d’acudir als escenaris dels incendis amb estratègies noves i diferents que fins ara no havien contemplat. Segons la UE Espanya és el país amb més Hectàrees cremades amb la xifra esfereïdora de 285.000 de les quals 7400 corresponent a Catalunya.
Per la recuperació de les zones cremades, la regeneració natural és la millor opció per recuperar els boscos que han patit un incendi, la majoria dels nostres ecosistemes fan un reset després de l’incendi i són capaços d’enfocar la recuperació tots sols i fins ara ha estat una norma general i no la repoblació o recuperació antròpica. Aquest any, però ha pres força la repoblació després del miler d’hectàrees que s’han cremat. La regeneració natural te en compte la intensitat de l’incendi, el tipus de vegetació i sobretot en quines condicions ha quedat la coberta del sol. Aquesta avaluació ens servirà per prendre mesures correctores, en primer lloc, la retirada de la fusta o la neteja del sol, la recuperació de la superfície cremada pot ser llarga entre 30 i 50 anys depenent de la zona, les condicions climàtiques i la biodiversitat. El següent pas és la recuperació de la coberta i la biomassa que poden trigar uns vuit anys depenent de les característiques de l’ecosistema afectat.
El futur dels boscos dins aquest canvi climàtic amb molta força té grans impactes com la mortalitat dels arbres que té a veure amb episodis de sequera extrema i onades de calor que no són d’un ecosistema determinat sinó globals. Els episodis de mortalitat forestal es produeixen en períodes prolongats de sequera com en el cas del pi roig de la serra de Prades a Tarragona o els matollars de la depressió de l’Ebre. Els fitopatògens tenen un altre discurs d’aquesta mortalitat forestal, diuen que és l’atac d’insectes i altres patògens juntament amb les activitats humanes i les pertorbacions naturals, els arbres amb estrès hídric tenen reduïdes les seves defenses davant els atacs d’insectes. Davant la varietat de situacions que contribueixen a la mortalitat de les plantes es podria deduir que les persones no estem en condicions de predir quin serà el futur dels boscos, les plantes necessiten aigua per viure i a la regió mediterrània si la sequera segueix en augment, deixaran d’existir, sembla que les evidències científiques apunten que cada vegada tindrem menys boscos al nostre entorn.
Aquest és el crit que des de Nacions Unides ens fan recordant que els boscos són molt valuosos i no els podem perdre, cal saber que quan bevem aigua, escrivim en una llibreta o ens construïm una casa entre altres accions estan relacionades amb els boscos, també que són fonamentals per combatre el canvi climàtic, hem d’estar alerta pel perill de les desforestacions i s’han de fer tots els esforços possibles per recuperar-ne la pèrdua i degradació de tots ells. Cal dir que a Catalunya som uns privilegiats per la superfície forestal que tenim, supera la mitjana Europea i ens situa al nivell Noruec o Finlandès i gaudim de molta massa forestal per segrestar CO₂ imprescindible pel canvi climàtic, alhora tenim molta acumulació de biomassa que és un gran perill pels incendis, de la massa forestal ens cal estar amatents a qualsevol contratemps i aturar-lo de pressa per la conservació d’aquesta gran superfície i pel seu i el nostre futur. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
