El tram final del riu Ebre el més cabalós de tota la xarxa hídrica de Catalunya i Espanya que va donar el nom a la península Ibèrica, es Reserva de la Biosfera amb el seu Delta, segons la UNESCO la número quaranta-cinc de les reserves naturals del país que està en el segon lloc dels països amb més reserves naturals del món darrere dels EUA. El Consell Internacional de Coordinació de Programes sobre l’home i la Biosfera de l’Agenda de l’ONU va constituir una figura de protecció d’una àrea de 367.729 hectàrees que inclouen els 130 quilòmetres que el riu Ebre passa per Catalunya amb el seu Delta de 320 quilòmetres quadrats, el tercer més extens de la Mediterrània, a més la UNESCO va distingir les Terres de l’Ebre pels seus nombrosos ecosistemes tant costaners com interiors i per ser una zona d’innovació en energies alternatives verdes, sostenibles i ecològiques com la solar, eòlica o hidràulica amb un gran respecte pel medi natural on estan instal·lades.
Els rius ens donen gran varietat de béns que l’home fa servir i serveis ecosistèmics, són el suport de la flora i la fauna que forma part de les complexes cadenes tròfiques, són la font de l’aigua dolça que permet la vida de les societats establertes com les Terres de l’Ebre, a més són uns valuosos recursos que hem de preservar pel que representa per l’equilibri dels ecosistemes i el desenvolupament de les persones. Per evitar la contaminació dels rius, com l’Ebre, per plàstics que amb el temps es transformen en microplàstics sent menjar pels peixos passant a la cadena tròfica i a qui els consumeix, s’ha de reduir l’ús de productes químics tant per la neteja com en l’agricultura i cal esmentar la més gran contaminació, la d’Ercros, ara mig resolta.
Els productes de neteja que es fan servir diluïts amb aigua i en finalitzar el seu us són llençats a la claveguera arribant a l’aigua del riu fent desaparèixer l’oxigen de l’aigua, que es torna verda, canvia la temperatura és més calenta, i propicia que les algues es densifiquin i es facin més grans fent que l’ecosistema quedi desregulat, els contaminants de l’agricultura que són agroquímics i es filtren en les aigües soterrades i a les lleres dels rius deixant molts nitrats en l’aigua, conseqüència dels excedents de lixiviats que es generen en activitats agràries.
El Ministeri per la transició Ecològica ens informa que les zones de l’Ebre al seu pas per Tarragona i Lleida són considerades afectades pels nitrats agrícoles igual que les aigües superficials i soterrades, conques que depenen de l’Administració General de l’Estat espanyol. Aquesta identificació d’aigües afectades és un pas previ que traslladen a les administracions perifèriques i en l’exercici de les seves competències facin un encerclament de les zones vulnerables d’aquesta contaminació establin les mesures més adients per solucionar-les. És interessant veure com deixen de banda les seves obligacions, el govern espanyol, i les traslladen a les autonomies així mai tenen la culpa de res, increïble.
L’educació és una gran eina per conscienciar als ciutadans i ensenyar-los quines accions poden dur a terme per la preservació dels rius i els espais naturals s’ha actuat, la situació dels rius és crític i greu, la Comissió Europea ha fet un advertiment pel 60% de rius que estan contaminats a Espanya, principalment de químics tòxics, abono procedent d’abocaments industrials i herbicides agrícoles que arriben per escorrenties a la llera dels rius i cal afegir en menys quantitat residus com mobles, electrodomèstics, mascaretes, medicaments, plàstics, olis i greixos entre d’altres. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
