Cada COP que es fa nova com la 28 a Dubai, anem enrere amb les decisions que es prenen, no estan en el camí correcte per la descarbonització i reduir el consum dels combustibles fòssils amb l’objectiu d’assolir les zero emissions netes abans del 2050,el president d’aquesta cimera és el sultà Ahmed al-Jaber ministre d’indústria de Dubai i un negacionista climàtic, va afirmar que l’eliminació dels combustibles fòssils tornaria a portar el món a les cavernes assegurant que no hi havia cap base científica per intentar limitar l’escalfament global, va presentar l’esborrany per la cimera que s’ha titllat com un dictat de l’OPEP paraula per paraula a més de ser insuficient per la mitigació del canvi climàtic. Moltes reunions per prendre decisions importants i només prenen el per als ciutadans del món deixant que els grans lobbies dels combustibles fòssils controlin aquestes cimeres.
La COP 28 va en direcció equivocada i busca que els guanyadors de la cimera siguin els productors de petroli, diuen que s’han de reduir els combustibles fòssils i han eliminat la referència, eliminació gradual, la proposta d’acord és molt suau i farà difícil complir amb els objectius climàtics, la victòria dels lobbies fòssils ha complert el seu objectiu, encara més perquè la COP 29 de l’any que ve es farà amb un altre país productor de petroli i amb molt pes que farà que la cimera sigui com aquesta o pitjor. Els ànims han estat encesos tota la cimera i més en la recta final, la ministra per la Transició Ecològica, Teresa Ribera, que representa a Europa, recordar que Espanya té la Presidència de la UE, ha assenyalat a la OPEP, països productors de petroli, com responsables per la manca d’acord, és bastant repugnant ha dit que aquests països s’oposin a l’objectiu que s’hauria de posar que no és altre que crear les condicions per reduir l’ús i garantir la baixada d’emissions el 2025.
A Catalunya un grup d’Entitats ambientalistes qüestiona la Generalitat per incomplir la seva llei de canvi climàtic un grup de científics catalans no han volgut assistir-hi, mentre el Govern participa a la COP 28, un gest que no ens deixa de sorprendre del Govern. L’agost del 2017 el Parlament va aprovar una llei de canvi climàtic que la imposició del 155 i la pandèmia va endarrerir-ne el seu desplegament, però ara sis anys després poca cosa s’ha fet, s’ha perdut molt temps que vol dir que no ho tenen com a prioritat a la seva agenda, això si anar a la COP 28 per poder dir que ells fan el possible pel canvi climàtic, quanta hipocresia. Aquesta llei del 2017 estableix que els pressupostos del carboni s’han de fer per períodes de cinc anys i estar aprovats amb una antelació de deu anys, per tant, el 31 de desembre del 2020 era el límit per presentar el de 2021-2025 i el 2026-2030 m’entres que el tercer pressupost hauria d’estar aprovat el 31 de desembre d’aquest any i no s’ha fet la tramitació al Parlament, en conseqüència, en aquesta data haurà exhaurit tots els terminis el que és un incompliment greu de la llei que ha fet el mateix govern, no s’ha desenvolupat la fiscalitat del CO2 que havia de gravar les empreses segons el grau d’emissions que s’havia de fer el 2019, no s’ha fet l’inventari dels embornals que determina els nivells de CO2 que poden absorbir els boscos de Catalunya i que s’hauria d’haver fet el 2018, no se sap com preveia la llei la Planificació Territorial, Agrícola, Industrial o la rehabilitació energètica d’edificis públics, per tant, el dit, van a la COP 28 i a casa la feina per fer.
Les negociacions d’última hora ha consensuat un text amb una gran manca d’ambició i amb molts grisos insuficient que gairebé s’assembla a l’Acord de París que apuntava cap a una descarbonització de l’economia i a no superar un escalfament d’un grau i mig, que no seria possible sense abandonar el gas, carbó o petroli i després de celebrar-se en el Petrocat de Dubai fa l’efecte que s’han signat més acords comercials sobre combustibles fòssils que han baixat el llistó de la cimera, no és d’estranyar que cada cop hi hagi més detractors d’aquestes per no arribar enlloc i deixar que la temperatura del planeta vagi pujant. És cert que sempre hi ha persones que veuen el got mig ple, però portem molt de temps respirant aire contaminat amb dels combustibles fòssils i encara no veiem l’escletxa per lluitar per l’aire net, els països i productors donen més importància a l’economia, i per això costaria reduir els combustibles fòssils fen el canvi a energies renovables i mentre la ciutadania amb problemes de salut per la contaminació i la puja de temperatura, estem al límit i sembla que encara no tindrem la decisió encertada, esperem que no sigui massa tard. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
