Hi ha dies sense saber per què es transformen en especials, màgics, carregats d’espurnes de la vida. Són dies misteriosos que en teoria no ha de passar res i de cop i volta quan acabes el dia fas un balanç i trobes que ha estat un dia extraordinari. Un aquelarre de connexions i vibracions sense cap punt d’unió, però que al final sembla que tots estem connectats d’una manera o d’una altra.
I és que!, el passat dijous 24 de desembre, de bon matí, realitzant el tradicional enviament de felicitacions de Nadal per les xarxes socials, m’assabento que la diputada jesusenca per Junts per Catalunya al Parlament de la Generalitat, Mònica Sales, té previst publicar un llibre sobre el confinament. La data elegida per a la seva venda és el 15 de gener i els beneficis que generarà segons l’autora, filòloga catalana i diputada es destinaran a una causa solidària per a fer front a la crisi social derivada per la pandèmia causada pel coronavirus.
Curiosament, aquest fet de la publicació de l’obra de Mònica Sales, li comento a una altra escriptora i filòloga ebrenca, la senienca, Marta Tena, la qual, m’explica que té una amistat molt cordial amb la Mònica Sales de quan treballaven les dues a la universitat al mateix departament . Dins la conversa que portem em comenta que ara està llegint l’última novel·la d’Irene Vallejo “L’infinit dins d’un jonc”.
Una novel·la que li encanta i la considera excel·lent i extraordinària. Per part meva, li dic: “aquest títol em sona i trobo que he sentit que és de les millors novel·les de l’any 2020″.
La veritat, que actualment estic llegint la primera obra escrita per aquesta escriptora senienca “Juego de Quimeras“. Una novel·la que tenia pendent de quan Marta Tena va presentar-la conjuntament amb l’escriptor rapitenc, Miquel Reverté, a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó de la Ràpita. Ara mateix, no recordo perquè aquesta novel·la la tenia aparcada dins dels caixons abandonats dels llibres pendents de llegir, però el fet d’haver acabat de llegir “Una lluna de la finestra” de la mateixa autora, m’ha fet recordar que la tenia pendent i m’he posat mans a l’obra.
La novel·la “Juego de Quimeras” tracta d’un conjunt de relacions sentimentals poc ortodoxes, fora dels cànons establerts. Relacions que només unes dècades anteriors serien tractades d’adúlteres, pecaminoses i immorals. I ara, actualment, simplement és una forma de viure dins d’aquest món competitiu que ens arrossega cada cop més a una vida desenfrenada a la recerca del plaer i satisfacció constant. En poques paraules, l’hedonisme a poc a poc es va imposant com a forma de viure enfront anys de repressió i opressió sexual.
El curiós del cas, d’aquest 24 de desembre, és que unes hores més tard d’haver tingut la conversa amb l’escriptora senienca, llegeixo a l’Ebredigital el darrer article d’opinió de la filòloga i activista aldeana, actualment resident a l’Ampolla, Carme Abril.
L’article en qüestió parla sorprenentment sobre el llibre d’Irene Vallejo anomenat anteriorment, és a dir, “L’infinit dins d’un jonc”. De cop i volta, tot un món màgic s’obri al voltant meu. Llavors, t’adones que al final tot està relacionat, que vivim en un món interconnectat, ple d’energia, d’amistat i complicitats. Un món que si ho sabem gaudir cada dia ens fa un regal meravellós.
La veritat que aquest article ja arriba al seu fi, per abans d’acabar resulta que un amic meu d’infantesa i joventut, d’aquells que has viscut alegries i desenganys, milers de batalles i unes quantes guerres. Doncs resulta, que aquest amic, em comenta que l’editorial Noa de Benicarló li han publicat un conte que li va dedicar a la seva filla i està orgullós i feliç per aquest fet. L’amic en qüestió és el rapitenc, Òscar Capilla. El conte va sobre uns animalets que habiten per Matarrodona, un mas abandonat des de fa dècades situat a la serra del Montsià. En aquest conte, Òscar Capilla, intenta transmetre als infants un conjunt de valor i principis. Tot un conte carregat de bones intencions en una època que segurament ens fa falta recordar davant dels temps tan durs que ens toca viure que hi ha una altra manera de fer-ho.
Per acabar, aquest dia 24 de desembre, un dia carregat d’existencialisme radical: sopar de família i desitjar a tots i a totes, als amics i amigues i especialment al més necessitat un futur millor, carregat d’esperança i de màgia positiva que ens ajudi a construir un món molt millor per a tots els humans i altres espècies que habiten el planeta Terra.
