Les altes temperatures de l’estiu amb diverses onades de calor i la falta de pluges dels darrers mesos han obligat els viticultors de la DO Tarragona a avançar la verema. És de les més primerenques que es recorden. A la plana del Camp de Tarragona i a la part baixa de la Ribera d’Ebre alguns cellers van començar a collir la primera setmana d’agost, una o dues setmanes abans del que és habitual, si bé la majoria arrenquen aquesta setmana. Les pluges de la tardor i primavera van accelerar el creixement del raïm, però l’escassetat hídrica des del juny ha fet que els grans no s’hagin inflat, amb la qual cosa el volum ha minvat. Tot i això, els elaboradors esperen una collita sana, de qualitat i amb una producció similar a la de l’any passat.
La verema s’ha avançat sobretot en les varietats més primerenques, especialment les blanques destinades a vins escumosos. Ara ja es comença a treballar amb el macabeu, el buc insígnia de la DO, i finalment arribaran les varietats de negre. «En el que portem d’estiu ha faltat una mica d’aigua. Al juny pensàvem que tindríem més producció perquè tenim raïm, però no s’ha acabat d’inflar», explica a l’ACN Maria Rosa Blanch, presidenta de la DO Tarragona i responsable de Cellers Blanch, de Puigpelat (Alt Camp). Observant els ceps, es veu com en una mateixa planta hi ha gotims amb grans amb bona mida mentre que altres no s’han acabat de desenvolupar i que faran poc o gens de suc.
La notícia positiva és que amb poca hidratació no han aparegut els fongs i, per tant, la vinya està sana. «Tenim un material bo per fer un bon vi», resumeix la presidenta. La conclusió és uniforme per a les diferents zones del segell de qualitat, que abraça les comarques del Tarragonès, Alt Camp, Baix Camp i Ribera d’Ebre. Blanch indica que la principal diferència pot ser en el grau del raïm, amb un nivell d’alcohol una mica més baix a la zona del Camp de Tarragona, mentre que la Ribera d’Ebre «sempre ha sigut una zona de vins amb més cos«. Pel que fa al volum, esperen una producció similar a la de l’any passat, quan la DO Tarragona va fer 2,2 milions de quilos.
Aquest avançament de la verema ha generat alguns maldecaps als viticultors. Especialment en el tema organitzatiu. «Quan sents que en altres zones ja comencen a collir, hi ha com un neguit que es va transmetent», explica la presidenta. Una de les dificultats és trobar els treballadors del camp: «t’has de començar a espavilar, la gent per collir va molt buscada i cal preparar-ho tot». Tot plegat fa que «tothom tingui urgències«, i hi ha «un component afegit d’estrès«.
Preu baix:
Un dels principals problemes que té el sector vitivinícola és que s’ha reduït el consum de vi a nivell mundial. Això fa que hagi quedat estoc de la producció de l’any passat i ara al mercat s’hi afegiran els vins elaborats d’aquesta anyada. Tot plegat generarà un «desequilibri» i, de retruc, els preus baixaran. «Si no hi ha un repunt en el consum, difícilment es podrà moure tot el que hi ha i tot el que vindrà», avança Blanch.
La situació està provocant que s’arrenquin ceps en algunes zones, però la presidenta indica que la DO Tarragona té una sèrie de condicionants que els permet estar una mica menys preocupats. El segell agrupa 26 cellers de les quatre comarques, generalment petits i amb produccions força limitades, en comparació amb altres regions. «Nosaltres mateixos ja ens comercialitzem el que produïm, ja sigui amb el vi que fem o amb la cooperativa», exposa. Des de la DO els vins principalment els venen al mercat tarragoní i català, amb un pes important de la Costa Daurada. A Cellers Blanch, per exemple, fan unes 15.000 ampolles l’any, però una part important de la producció el destinen a la cooperativa.
La presidenta posa el focus en el valor que ha de tenir per al client d’aquí poder consumir vins de proximitat. «Quan fem fires tenim el contacte del públic i veiem les persones que venen i omplen la fira. Hem de transmetre aquesta alegria i aquest benestar que dona la copa de vi, que s’interioritzi i es repeteixi al llarg de la setmana», no només com un acte aïllat en moments festius, reclama. Blanch defensa que a Catalunya «no som un país que tingui el vi com una cosa estranya, sinó que és com l’oli, les avellanes o els productes de l’hort«. «Som una DO antiga, hem celebrat els 80 anys; necessitem consolidar aquesta tradició que ja tenim i que les persones la reconeguin i la valorin com a seva», afegeix.
No obstant això, cada vegada les empreses -també les petites- aposten més per sortir al mercat internacional. Una fórmula que Blanch defensa en el context actual i demana que des de les administracions es faciliti: «les campanyes de promoció ajuden a poder sortir fora; els grans potser tenen més facilitat i tenen xarxes de distribució més potents, i els petits potser hem de fer un pensament i agrupar-nos d’alguna manera perquè també puguem gaudir de les possibilitats de treure els nostres productes més enllà». Amb tot, demana que els elaboradors no paguin als pagesos per sota del preu de cost.
ACN