Totes les polítiques que es dissenyen a Brussel·les son d’obligat compliment pels països que pertanyent a la UE, que els han de dur a la pràctica i després donar comptes de què s’ha fet com s’ha fet i si estan dins els paràmetres marcats.
Les propostes que ha fet Brussel·les son dues, la primera és reduir els plaguicides (Pesticides químics) un 50% fins al 2030 i la segona la restauració d’ecosistemes que estiguin malmesos des de boscos a ecosistemes marins i terres de conreu. Es proposa endurir les regles per reduir l’ús del 50% de pesticides químics per crear sistemes alimentaris sostenibles arrenglerant-se amb el que planteja el Pacte Verd Europeu per garantir la seguretat alimentaria, considerant que les actuals regles de la directiva Sostenible de Pesticides son molt febles. En la proposta es diu que els agricultors han d’utilitzar mètodes alternatius per tal que els pesticides siguin l’última opció, establint regles per cada cultiu en les que s’identifiquin les alternatives als pesticides químics. Com totes les propostes que venen de la UE, aquesta incorpora un paquet de mesures polítiques de suport als agricultors per la transició a un sistema de producció d’aliments més sostenible que inclou mesures econòmiques dins la PAC (política agrària comuna) de compensació relacionades amb la posada en marxa d’aquestes mesures, per evitar costos addicionals pels agricultors, i que es puguin centrar en alternatives biològiques enfront dels pesticides químics, aquests son biocides no selectius i el seu ús indiscriminat o la mala aplicació provocant un increment de la contaminació en el sol, aigua i aire alterant l’equilibri biològic. Son tòxics per la salut de les persones afecten el sistema nerviós central provocant malestar, vòmits, mal de caps i depressions agudes.
La restauració d’ecosistemes naturals vol establir mesures d’aquest tipus, l’objectiu és el 2030 i el repte és que el 20% dels hàbitats naturals estiguin restaurats per estendre el pla a tots els ecosistemes que necessitin ser-ho amb data final del 2050,també en zones sensibles com parcs, zones urbanes, àrees protegides o camins tal com va plantejar la Xarxa Natura 2000 per salvar i protegir els insectes pol·linitzadors. Volen avançar amb aquesta proposta en els espais verds integrats en edificis i augmentar la biodiversitat en ecosistemes agrícoles. Estableix un mínim d’un 10% d’arbres a cada poble o ciutat, la normativa s’estén als boscos, ecosistemes urbans, d’aigua dolça o marins i tractarà de millorar la biodiversitat dels espais naturals per generar ecosistemes més resilients al canvi climàtic, millorar la salut de les persones i la seguretat alimentaria.
L’últim informe sobre la presència de residus de pesticides en aliments als països de la UE, que s’elabora cada tres anys s’analitzen cistelles de productes per determinar tendències dels productes a l’alça o la baixa, l’última comparació la proporció de mostres que superen el límit màxim de residus ha disminuït en aliments com préssecs (de l’1,9 a l’1,5) enciams (del 2,4 a l’1,8) pomes (del 2,7 al 2,1) o tomàquets (del 2,6 a l’1,7) i les mostres que superen els límits, les maduixes (de l’1,8 al 3,3) coliflor (de l’1,1 a l’1,9) raïm (del 0,4 al 0,9) tampoc van superar els límits màxims els residus de llet de vaca. Estem front una recerca molt desigual, s’haurà de treballar molt els sectors que superen els límits de residus fent el que calgui per entrar dins uns paràmetres segurs per la seguretat alimentaria i la salut de les persones. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
