La setmana passada es va celebrar el dia mundial de l’aigua, celebració que serveix per visibilitzar i captar l’atenció dels ciutadans a l’hora de generar consciència de la importància d’aquest recurs natural finit, no durarà per sempre, element essencial per a totes les espècies de la terra que està formada per molècules d’hidrogen i oxigen ,que alguns l’anomenen l’or líquid i l’eslògan d’aquest any és accelerar el canvi amb una crida a la ciutadania dient-li, Sigues el Canvi, es tracta de conservar aquest apreciat recurs, fer-ho sostenible i que arribi a tots els ciutadans del món.
L’aigua és imprescindible per la vida i el benestar de les persones, per la producció d’energia, la salut dels ecosistemes, la reducció de la pobresa i els aliments, la majoria d’aigua que consumim bé de fonts soterrades, el 70% és per l’agricultura i el 30% pel consum humà. A Catalunya la cimera de l’aigua feta al Parlament va acabar sense cap acord dels partits, sembla que per les sancions que es volen imposar per malgastar aigua un escull que per electoralisme no s’ha pogut superar, els representants de la ciutadania haurien d’estar avergonyits de no fer consens per aquest recurs natural i vital pels ciutadans, els usos es reparteixen d’aquesta manera, el reg el 72,2%, comercial, industrial i serveis 8,8%, per ús domèstic 11,6%, ramaderia 1,6% altres no enregistrat (6,1%). La sequera, que pot ser Hidrològica, escassetat d’aigua pels diferents usos o sequera Meteorològica manca de pluges durant un període prolongat , que fueteja Catalunya sent la més greu en quinze anys, a les conques del Ter-Llobregat i del Muga-Fluvia, del pantà Sau han traspassat l’aigua que quedava al de Susqueda ,el govern ha aplicat el Decret de mesures d’emergència per protegir embassaments, pantans i aqüífers, triplicant els ajuts pel transport de cisternes d’aigua per poder servir als ciutadans, a més el decret redueix el consum d’aigua al sector agrícola en un 40% i del 15% en usos industrials, es prohibeixen els regs en zones verdes tan privades com publiques i l’aigua que pot gastar cada ciutadà és de 230 litres entre altres mesures importants, es passa del semàfor groc al taronja. Les reserves d’aigua de l’interior de Catalunya són del 28% a tocar el llindar del 25% per aquest motiu s’ha activat el decret d’emergència amb restriccions d’aigua a 224 municipis , cap municipi del nostre territori , cal dir que arreu del país es perd el 24% d’aigua potable 134 hectòmetres cúbics, estem davant d’una emergència amb múltiples escenaris i sense la col·laboració total enfront de la sequera dels representats polítics. Aquesta ve acompanyada del Pla Alfa activat pel perill d’incendis en el 80% del territori.
Al Sud de Catalunya, Baix Ebre , Montsià i altres comarques que l’integren els recursos hídrics dels embassaments que tenim son del 67,16% sent els més alts el de Riba-roja amb un 96,69% ,la Trapa amb un 85,30% o Mequinensa amb un 65,07%. La sequera ens afecta igual que la resta del territori, però aquí ha plogut més que l’interior, exemple el dissabte passat, per aquest motiu les reserves hídriques dels nostres embassaments són més altes. La sequera ha endarrerit l’oliva i la previsió en una estimació feta pel sector l’oleícola és que la producció caurà el 80% al Baix Ebre i al Montsià. El gran problema rau en la gran demanda que té el nostre model de desenvolupament que és insostenible, parlem i molt de La sequera i el canvi climàtic quan possiblement ens hauríem de centrar a parlar de fer un consum sostenible i una revisió de models com els urbanístics, , agrícoles turístics, industrials o domèstics, seria d’un gran ajut per assolir aquesta sostenibilitat que sovint demanem, igual que la recuperació dels hàbitats fluvials i els cabals dels rius, amb la restauració dels aqüífers que actuen com a pantans naturals retenint molta aigua. Una altra innovació són les dessalinitzadores, Catalunya n’hi ha dues, però tenen uns costos econòmics molt alts i una vida molt curta i a causa de l’energia que consumeixen tenen un alt impacte ambiental junt amb els residus que s’aboquen al mar i perjudiquen la fauna i la flora marina, no tenen viabilitat.
Les Nacions Unides fan un advertiment contra l’ús desmesurat de l’aigua, el seu subsecretari amfitrió oficial de la conferència de l’aigua d’aquest organisme va dir que aquest recurs natural ha de ser manejat amb extrema delicadesa de cara al futur, el planeta té suficient aigua si en fem un bon ús i una bona gestió, més eficient de com s’ha gestionat fins ara i per fer-ho s’han de trobar nous models de governació, de finançament, de reutilització, d’innovació i tecnologia. Si aquest recurs continua administrat com fins ara, l’ONU ja declararà l’aigua com un dret global i ells s’autoproclamaran governadors de l’ús de l’aigua, la controlaran tant en pous de propietat privada com publica perquè l’aigua és propietat de les Nacions Unides segons el vicepresident, una declaració que defensa del pensament socialista pensant en el bé comú i universal, senzillament interessant i potser la solució al greu problema que tenim sobre aquest apreciat recurs natural . Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
