La consellera de Salut, Alba Vergés, ha presentat avui el nou Protocol d’atenció i acompanyament al naixement a Catalunya que es basa, especialment, en el respecte a les decisions de la dona, l’acompanyament en tot el procés (prepart, part i puerperi), la protecció tant de la seva salut com la del nadó, i a garantir també, tant com sigui possible, la desmedicalització de tot el procés.
Aquest document, elaborat pel Departament de Salut, actualitza el ‘Protocol del part, puerperi i atenció al nadó’ del 2003 i segueix les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), així com totes aquelles basades en l’evidència científica, amb el màxim respecte a les opinions i voluntats de les dones gestants, i amb l’objectiu que per a elles i les seves famílies el part sigui una experiència positiva.
L’objectiu final és garantir una atenció respectuosa a la maternitat i, en conseqüència, organitzar l’atenció sanitària de manera que preservi la dignitat, la privacitat i la confidencialitat de les dones embarassades i els nadons.
Durant la presentació, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha ressaltat, entre altres aspectes, el test que es farà per detectar de forma precoç la depressió postpart, així com també la prevenció de la síndrome de l’infant sacsejat: “La situació de risc de fatiga i/o estrès o de depressió postpart la pot patir tothom, no depèn d’un índex socioeconòmic. Tots estem a expenses de poder patir una situació d’estrès, de fatiga, o fins i tot, de problemes greus de depressió postpart que poden causar risc pel nadó.” i per tant el test es fa a tothom”.
El Protocol s’estructura en tres capítols: (prepart, part i puerperi), on es recull l’atenció al nadó. Els aspectes destacats es podrien resumir en els deu punts següents:
- Garantir la igualtat de drets al marge de l’orientació sexual o la identitat de gènere.
- Respectar les voluntats de la dona expressades al Pla de naixement.
- Sol·licitar el consentiment informat de la dona abans de cada prova o procediment.
- Disminuir el percentatge i la variabilitat de la cesària.
- Fer la primera visita postpart a domicili, com a primera opció.
- Detectar precoçment la depressió postpart.
- Protegir les mares víctimes de violència masclista.
- Detectar l’exposició al fum ambiental del tabac.
- Prevenir la síndrome de l’infant sacsejat.
- Avaluar el risc d’augment de la bilirubina en sang dels nadons i fer la prova de cribratge de cardiopaties congènites crítiques.
Un dels aspectes nous del Protocol és la incorporació de la perspectiva de gènere per garantir el dret de les persones LGTBI a rebre una atenció sanitària i a gaudir dels serveis de salut en condicions objectives d’igualtat, d’acord amb el que estableix la Llei 11/2014 de Catalunya.
Un altre dels punts destacats és el de respectar, sempre que sigui possible, lesvoluntats de la dona recollides al Pla de naixement, tal com ja es va plantejar en el Protocol de seguiment de l’embaràs que es va actualitzar recentment. En el Pla de naixement la dona expressa per escrit les seves voluntats, desitjos i expectatives sobre l’atenció que vol rebre en el moment del naixement del seu fill. El moment idoni per elaborar-lo hauria de ser entre les setmanes 26 i 28 de gestació i el context ideal, el de confiança entre la dona i cada un dels professionals sanitaris que l’acompanyin durant l’embaràs, el part i el puerperi. El nou Protocol també preveu la sol·licitud de consentiment informat de la dona abans de cada prova o procediment, amb una aposta clara per la promoció de l’autonomia de la dona per a la presa de decisions informades davant de qualsevol intervenció que afecti la seva salut i la del nadó.
D’altra banda, disminuir el percentatge i la variabilitat de la cesària és també un dels reptes que proposa el nou document. A Catalunya, durant el 2018, el percentatge de cesàries sobre el total de parts va ser del 27,8%, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT). El nou Protocol adopta l’índex Robson, recomanat per l’OMS, com a estàndard per avaluar i comparar les taxes de parts amb cesària i fer-ne un seguiment als hospitals al llarg del temps i entre ells. En aquest sentit, el Protocol proposa incloure aquest indicador en el Registre de parts.
Un altre element innovador és que la primera visita postpart hauria de ser domiciliària com a primera opció, ja que s’observa una disminució de reingressos hospitalaris del nadó i s’estableix un millor seguiment de la lactància materna i l’estat de salut mental de la mare. La mesura s’adreça especialment a aquelles dones que ho necessitin d’acord amb criteris biològics i psicosocials .
El Protocol també incorpora la detecció precoç de la depressió postpart. Segons estudis internacionals s’estima el 25% de les embarassades podria presentar algun problema de salut mental ─els més comuns, ansietat i depressió─, i que el 10% podria patir depressió postpart. És per això, que el Protocol indica que durant la setmana 6 després del part, s’ha d’administrar el test d’Edinburgh per valorar l’estat emocional de la gestant, en línia amb el Protocol de seguiment de l’Embaràs a Catalunya.
Amb els mateixos principis i l’enfocament del protocol de l’embaràs, el nou Protocol també incorpora la protecció de les mares víctimes de violència masclista i la detecció precoç d’aquesta violència a través d’un qüestionari per donar a les dones el suport adequat a cada situació.
La detecció de l’exposició al fum ambiental del tabac és també una novetat del Protocol, que incorpora un qüestionari adreçat a la dona i a la seva parella de detecció de tòxics ambientals, entre els quals hi ha el fum ambiental del tabac. També preveu conscienciar sobre la importància de no fumar en l’entorn familiar proper al nadó, especialment la parella de la mare.
Una altra de les incorporacions del nou Protocol és la prevenció de la síndrome de l’infant sacsejat. El document estableix, d’una banda, una sensibilització del risc que suposa sacsejar el nadó i, de l’altra, la cerca activa de signes de fatiga en les mares i els pares així com l’oferiment d’eines i d’educació per gestionar la frustració.
Finalment, el Protocol incorpora l’avaluació del risc d’augment de la bilirubina en sang a tots els nadons donats d’alta abans de les 72 hores de vida i la prova del cribratge de cardiopaties congènites crítiques a tots els nadons d’entre 12 i 24 hores de vida.
En l’elaboració del Protocol, coordinat per la Sub-direcció General de Promoció de la Salut de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, hi ha col·laborat l’Associació Catalana de Llevadores, la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia, i la Societat Catalana de Pediatria, a més de la participació de l’Institut Català de les Dones.
Salut perinatal a Catalunya
Durant el 2018 van néixer a Catalunya un total de 63.654 nadons, un 28,5% menys que fa 10 anys. D’aquests, un 6,8% van ser prematurs. Una tendència a l’alça dels últims anys en la mateixa línia de la dels països del nostre entorn és la de la maternitat tardana. El 2018, l’edat mitjana de la maternitat se situava als 32,6 anys i gairebé el 40% de les dones, concretament un 39,3%*, són mares per primer cop amb més de 34 anys i un 10,2% amb 40 o més anys. D’altra banda, baixa lleugerament el nombre de fills per dona, que és de 1,31*.
Precisament durant l’acte de presentació del nou Protocol, la titular de Salut també s’ha mostrat preocupada per aquesta baixada de la natalitat d’un 28,5% en 10 anys i també per l’edat del primer fill i l’edat mitjana que les dones tenen fills a Catalunya. “Crec que la societat no té prou informació que, a més edat, més riscos de tot tipus, i, per tant, més percentatge d’embarassos de risc o menys percentatge d’embarassos de baix risc, que són els que intentem respectar moltíssim. És important fer polítiques a tots nivells perquè les dones puguin tenir els fills abans, més d’acord amb l’edat biològica i que aquesta edat biològica i aquesta edat social puguin lligar molt bé. Hem de ser conscients que és una cosa molt positiva per un país tenir els fills abans i donar les condicions perquè això pugui ser normalitzat”.
Pel que fa als parts, un 1,98%* són parts múltiples i un 27,8%* del total de parts són amb cesària. Al mateix temps, s’observa un lleuger augment de conductes saludables com el de la lactància materna en néixer (90,9%). Un altre dels indicadors de salut perinatal que sobresurten és que el 33,5% de les mares són de procedència estrangera.
Redacció – C. M.
