Estem a l’estiu i nou parcs naturals de Catalunya l’afronten sense un Pla de Prevencions d’incendis, tot i que fa més de 40 anys que es va aprovar el Decret llei 78/1986 en què es considerava obligatori tenir aquests Plans de Prevenció; fa més de quaranta anys I, sabent que hi havia el Decret 78/86, ningú va fer res ni ens Locals ni Generalitat. Tots han estat tots aquests anys prevaricant, fent un clar abús de la llei, sabent el que havien de fer i no fent-ho. Pel que es veu, les Lleis només s’han fet perquè les compleixin els ciutadans i no les administracions, una vergonya total que desdibuixa completament la democràcia i deixa als ciutadans desprotegits del seu benestar, la seva salut i la seva seguretat; un d’aquests parcs important per les Terres de l’Ebre és el dels Ports. L’absència d’aquest Pla afecta llocs d’alt valor mediambiental coincidint amb els dies de temperatures més elevades, la humitat baixa i un risc d’incendi que obliga a estar alerta en nombrosos punts del nostre territori, mentre els Agents Rurals han restringit vies d’accés a uns quants parcs naturals per reduir l’exposició al foc dels ciutadans. La manca de planificació durant 40 anys ens diu que la feblesa de la gestió preventiva dels espais forestals catalans on cada estiu es repeteixen les alertes, limitacions i tancaments no és un patró menor. Els espais amb una forta pressió humana, molta massa forestal amb valor ecològic, la manca de protocols actualitzats complica la coordinació, la prevenció i la resposta a qualsevol incendi i, el més important, no hem après res dels incendis d’Horta de Sant Joan o Paüls, entre d’altres.
Preguntat el govern de la Generalitat sobre el tema del retard dels Plans Antiincendis, la consellera Sra. Paneque assegura que estan treballant amb la Direcció General de Boscos per tal d’agilitzar els plans i que ha fet una transferència econòmica per a la seva licitació; vaja, sembla que la consellera vol externalitzar aquests plans. Aquest gest ens vol dir que tant li fan aquests plans, però la realitat és que són una qüestió major i la cura hauria de recaure directament de la consellera. El que tenim fa molt temps són gestors que no entenen la qüestió ni la gestió pública, simplement fan un treball com un altre, però cobrant més; estarem atents quan es presenti la feina feta. Al territori ens cal una bona gestió acompanyat d’un model que no deixi abandonat al sector primari, l’actual ens porta al despoblament i envelliment de la població amb economies que depenen del turisme i caldria una bona diversificació.
A Catalunya, l’elaboració i gestió d’aquests Plans d’incendis competeix a la Generalitat i als municipis, essent aquests els principals responsables; el pla d’emergència l’INFOCAT, els Plans de Prevenció i Gestió del departament d’Acció Climàtica i els PAM, Plans d’acció Municipals. Els motius principals d’aquest retard generalitzat de 40 anys, segons l’explicació donada per la Generalitat i ens locals, són l’elevat cost econòmic que suposa fer-los, la manca de recursos tècnics dels ajuntaments petits o la infame burocràcia molt complex. La manca de recursos de molts ajuntaments sense pressupost ni personal tècnic per encarregar i redactar documents requerits per Protecció Civil, el procés d’aprovació és complex; fins a un 25% de municipis amb risc alt d’incendi encara tenen el pla sense aprovar, manca de mitjans en espais protegits o el rebuig del sector privat; la nova normativa trasllada part de la responsabilitat de neteja i prevenció als propietaris forestals generant friccions i queixes per part del sector agrari forestal. Discursos polítics fets a mida per no aplicar-se la llei.
La manca de plans en Prevenció d’incendis és una greu negligència institucional que més de la meitat dels municipis de Catalunya i la mateixa Generalitat obligats per llei incompleixen l’homologació d’aquests plans de Protecció Civil. Els riscos de no disposar d’un Pla són la vulnerabilitat del territori sense franges de protecció ni gestió forestal, que el foc pot avançar cap a zones habitades, la manca de coordinació, els cossos d’emergència actuen sense un mapa previ d’evacuació, punts d’aigua ni gestió de riscos i responsabilitats penal. Aquest incompliment de la normativa de prevenció pot comportar conseqüències legals pels representants municipals. La Fiscalia està investigant aquesta desídia en les zones de més risc com la província de Tarragona, comarques de Lleida o Terres de l’Ebre que estan entre 5 i 6 del Pla Alfa. Els ciutadans si són coneixedors d’aquesta realitat haurien d’exigir a l’ajuntament la comprovació de disponibilitat del document homologat i la gestió de neteja obligatòria de parcel·les i creació de franges perimetrals. Necessitem polítics que entenguin que el càrrec públic que ocupen temporalment és servir als ciutadans i tenir cura de la seva seguretat, benestar, salut i la seva vida. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental