Reus i Tortosa són les dues ciutats més grans de la província de Tarragona que han sortit de la nova declaració de zona tensa residencial anunciada per la Generalitat al juliol. Tant l’ajuntament del Baix Camp com el del Baix Ebre alerten que la problemàtica d’accés a l’habitatge continua tot i haver quedat fora de la resolució. A Reus els preocupa no poder limitar el preu dels lloguers. L’altra cara de la moneda són Vila-seca (Tarragonès) i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp) que celebren entrar-hi mentre demanen al Govern «flexibilitzar» els tràmits per tal d’impulsar nova construcció. Des dels API avisen que els últims «canvis» efectuats generen «inseguretat» als propietaris i podria fer disminuir el parc de lloguer.
Valoració «positiva» a Tortosa:
Tot i la sorpresa inicial, l’alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà, fa «una valoració positiva» al fet que la capital ebrenca hagi sortit de la llista de municipis de zona de mercat residencial tens i assenyala que el topall marcat els darrers anys per la declaració ha frenat l’increment de preus al lloguer. Això, juntament amb què la ciutat compleix els altres criteris d’assequibilitat del mercat de l’habitatge, ha fet que Tortosa hagi quedat fora de la llista en la darrera pròrroga.
Lleixà ha explicat a l’ACN que el consistori no presentarà al·legacions perquè els criteris es revisen cada any i alleuja saber que si el mercat es torna a tensar a la ciutat, es tornarà a aplicar la normativa. «Convertim aquesta notícia en positiu, tot i que en un principi ens va preocupar. Però la suma de diferents factors fa que, tot i les dificultats d’habitatge, que evidentment n’hi ha, la situació ha millorat l’últim any», ha dit. «També s’està construint i més que es construirà. Potser ha pogut augmentar el poder adquisitiu de les famílies. Són diferents factors que fan que la situació hagi millorat», ha apuntat.
L’alcaldessa ha apuntat que Tortosa continua sent un municipi de demanda forta i acreditada i la resta de polítiques d’habitatge no es veuran alterades per aquest canvi, com tampoc aspectes relacionats amb els habitatges turístics o altres implicacions urbanístiques. Mar Lleixà ha recordat que l’equip de govern municipal «aposta per polítiques d’habitatge social» i que «aviat» s’ampliarà el parc d’habitatge assequible, així com es continuarà treballant per impulsar la rehabilitació.
Entre les actuacions previstes, ha destacat el treball vinculat al Pla 50.000, la posada a disposició de solars a la Generalitat, les iniciatives relacionades amb el Pla de Barris i les subvencions destinades a particulars, amb l’objectiu de garantir el dret a un habitatge assequible per a tota la ciutadania.
A part de la sortida de la capital ebrenca, a les Terres de l’Ebre, la zona de mercat residencial tens (ZMRT) s’ha mantingut en nombre de municipis perquè s’hi ha inclòs Camarles (Baix Ebre). Tot i les peticions de l’ACN, el consistori no ha aportat una valoració sobre aquesta decisió. Al territori hi ha catorze poblacions amb mercat residencial tens. Al Montsià són Amposta, la Sénia, Santa Bàrbara, Sant Jaume d’Enveja, Ulldecona i Alcanar; al Baix Ebre, Roquetes, l’Aldea, l’Ampolla, Deltebre, l’Ametlla de Mar i ara Camarles. Tanquen la llista Móra d’Ebre i Móra la Nova, a la Ribera d’Ebre.
«Inseguretat» pels canvis:
Els agents immobiliaris de Catalunya (API) veuen amb «sorpresa» els canvis efectuats pel Govern, amb municipis que entren i altres que surten de la declaració de zona tensionada. «No acabem d’entendre molt bé quin és el criteri que ha seguit per prendre aquesta decisió», indica el secretari de l’associació d’API de Catalunya, Francesc Quintana. «L’aprovació constant de decrets, entrades i sortides crea incertesa, inseguretat jurídica», continua. «El que provoca és que tota la gent que estava invertint en habitatge deixi de fer-ho, i això el que fa és que disminueixi el parc d’habitatge de lloguer», conclou.
Quintana, que també és el gerent de l’agència immobiliària Vivendex, amb seu a Barcelona i a Reus, creu que les ciutats com Tortosa i Reus que surten de la regulació podrien veure’s afectades en els contractes de lloguer que vencin ara. «Podrien actualitzar-se a preu de mercat, però no serà molt considerable», matisa.
Amb tot, el secretari dels API de Catalunya insisteix a «generar oferta» per tal de «resoldre el problema greu que tenim amb l’habitatge«. «Hem de regular de forma constant i tenir en compte tots els diferents actors del mercat, no només els llogaters. Sense un parc estable de lloguer, no podrem aconseguir que hi hagi una rotació activa», diu.
El doctor Sergio Nasarre Aznar, catedràtic de Dret civil i fundador de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV, tampoc és partidari de regular el preu del lloguer. Després de més de dos anys des que es va aplicar la Llei d’Habitatge (Llei 12/2023), Nasarre en fa un balanç «negatiu«. Diu que on s’ha executat han notat una «moderació de l’augment«, però no una «reducció» dels preus. Per contra, els municipis que han quedat al marge de la regulació, han patit un augment del preu per «l’efecte frontera«.
Nasarre comenta que en municipis de més de 20.000 habitants com Vila-seca, que van quedar fora de la primera declaració, han percebut una pujada d’entre el 9 i el 12% d’increment del cost del lloguer. Per contra, el catedràtic creu que a Reus i a Tortosa es posaran més habitatges al mercat de lloguer, ara que han sortit de la zona regulada. I vaticina que la demanda serà «impressionant«. Nasarre apunta que «patiran l’efecte frontera» perquè «serà l’únic lloc on hi hagi oferta«.
També destaca que els municipis que ara passaran a estar «liberalitzats» experimentaran un «augment bastant important» del lloguer. Assenyala que els propietaris podrien apujar els preus. «Es cobren al començament tot el que considerin per cobrir les pèrdues que puguin tenir d’aquí dos, tres, quatre o cinc anys» en el cas que la ciutat en qüestió tornés a ser declarada zona tensa.
El fundador de la Càtedra UNESCO d’Habitatge defensa que el sistema actual és «una espècie de PortAventura, amb grans pujades i grans baixades«. Indica que allargar la regulació comportaria un «problema» de legalitat, ja que podria ser contrari a la Constitució. Al mateix temps, avisa que un altre dels efectes negatius seria el «deteriorament» dels immobles. «Si a mi només em deixen llogar el meu pis a 400 euros quan jo crec que hauria de llogar-lo a 700, el que no faré serà mantenir-lo», comenta.
ACN / Redacció