El 28 d’octubre van haver de ser desallotjats els treballadors de les salines de la Trinitat, a la Ràpita, el temporal de Llevant va passar per sobre de la barra del trabucador, altra vegada, la va inhabilitar per la circulació i perquè l’empresa Infosa mai ha tingut un pla B s’ha aturat l’activitat set dies. Des del govern central i altres administracions estan entestats a arreglar-la omplint amb terres de la llera del riu per després compactar-les en maquinària pesant, solució no encertada ni ara ni mai, el temps per desgràcia ens dona la raó, cada cop que tenim temporal el mar s’enduu la barra o la fa intransitable.
Aquestes qüestions tècniques no les haurien de decidir els polítics, amb la plantilla de tècnics que té l’estat hauria de ser fàcil trobar-hi la solució correcta encara que aquesta ens porti un temps a completar-la, el que és cert que si no comencem en la direcció correcta, mai acabarem, al final la barra desapareixerà i després a lamentar-se. La barra del trabucador és un istme de més de 6 km que fa d’unió entre el Delta de l’Ebre i la península per la part de la Banya, un espai fràgil que està fet de manera natural pels corrents marines que hi dipositen els sediments que baixen del riu Ebre. Aquest istme és dinàmic no estàtic, per la qual cosa davant d’un embat dels corrents marines en condicions de normalitat no es trenca, tira enrere i després es recupera a la seva posició normal, aquest és el funcionament de la barra en condicions normals, ara tenim la barra que ha deixat d’estar en condicions normals. Per culpa dels talls del riu Ebre per culpa dels embassaments, centrals hidroelèctriques o per regar, el cabal ha baixat als mínims, mentre que els sediments han deixat de baixar per quedar-se aturats en les barreres artificials que s’han muntat en el curs del riu, no hi ha prou sediments perquè hi hagi una bona resiliència a la barra del Trabucador i els tècnics han optat, quan es trenca, per omplir la barra amb sorra de la llera del riu i compactar-la mecànicament, amb allò que la barra deixa de ser dinàmica per transformar-se en estàtica i quan té una refermada d’aigua pel temporal es trenca per la resistència que ofereix, sent una repetició cada vegada que tenim temporal, una pèrdua de temps i diners.
Una bona opció com a pla B seria la sortida per la Ràpita, hi ha pons flotants capaços d’aguantar cap a cent tones de pes, una bona opció per deixar que de manera natural la barra del trabucador s’anés omplint de sediments tornant a la normalitat, mentre es podria treure la sal pel pont flotant. Per arribar-hi s’ha de treballar des de la CHE i altres organismes fent baixar la quantitat necessària de sediments mitjançant l’obertura de les comportes inferiors dels pantans, que la CHE ha posat en pràctica arreu de les pluges que han caigut aquests últims dies, programant crescudes controlades que estan a càrrec d’Endesa amb la intenció de fer baixar més de 18.000 tones de sediments que arribin a la barra. Després de molts anys de no aplicar cap novetat que ajudés a resoldre el problema de la barra, ara segons explica la CHE s’han aplicat novetats en les crescudes que no es feien com, es fa dues vegades cada any per moure sediments i macròcits des dels embassaments del tram final de l’Ebre fins a la desembocadura. Aquesta tècnica que deixa anar més de 1400 metres cúbics d’aigua per segon fa que el cabal del riu a Tortosa tingui una gran millora, que l’aigua s’enterboleixi sent d’un color marró pels sediments i que tots ells baixin cap al Delta i la mar contribuint a la millora de la barra. Cal que les accions de millora siguin continuades no discontínues si volem arreglar aquest espai natural únic del Sud d’Europa que és el Delta de l’Ebre, buscant les solucions idònies, fent que la natura faci la seva feina encara que això vulgui dir temps, que no és preocupant tenint un bon pla B, el que convé per arreglar d’una vegada per totes la barra del trabucador, no ens cal perdre més diners fent la barra fixa, els tècnics haurien de prendre nota i no perdre més el temps fent reparacions, mal fetes.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental