Trens i Transports Dignes de les Terres de l’Ebre i Priorat exigeix que es concretin i es dotin de pressupost projectes com el tren-tram de l’Ebre o l’estació intermodal de l’Aldea. L’entitat és coneixedora que el Govern fa l’estudi de viabilitat de la intermodal i l’estudi d’acceptació del tramvia ebrenc, però tem que quedin «en més despesa pública i en paper mullat«. En aquest sentit, denuncien que al territori s’acumulen estudis de mobilitat i infraestructures sense execució, que es queden al calaix. La plataforma també ha alertat que la represa de la línia R15 continua patint afectacions importants tot i la reobertura parcial fa un mes i alerten que encara hi ha freqüències que pateixen retards o que els usuaris han de fer en bus.
La plataforma Trens Dignes també reclama més pressió institucional perquè es torna a córrer el risc que projectes estratègics per al territori acabin quedant reduïts a estudis sense execució. Després que s’hagi aprovat al Parlament una moció d’ERC que recull bona part de «les reivindicacions històriques» de la plataforma en millores del transport ferroviari a les Terres de l’Ebre, i de la moció de l’Ajuntament de Tortosa en suport al projecte del tramvia, l’organització demana més suport dels ajuntaments i les institucions ebrenques perquè considera que el consens territorial és imprescindible per evitar que el projecte del tren-tram torni a quedar encallat, com ha passat anteriorment.
Crítiques a l’intercanviador:
Trens Dignes ha lamentat que, en la moció parlamentària, Junts no acceptés incorporar una esmena dels Comuns sobre l’estació intermodal de l’Aldea-Amposta-Tortosa i ha tornat a qüestionar que l’Ajuntament de l’Aldea impulsi la construcció d’un intercanviador de busos a l’accés a l’AP-7 mentre encara s’estudia la viabilitat de l’estació intermodal que s’hauria de fer a un quilòmetre i mig, on està l’estació de tren.
«Nosaltres entenem que els autobusos són essencials per a les Terres de l’Ebre, però d’això a acceptar que es faci un baixador o un intercanviador d’autobusos a un quilòmetre i mig d’on s’està estudiant fer una intermodal, ens obre molts interrogants», ha afirmat Cinta Galiana, portaveu de Trens Dignes. L’entitat ho considera contradictori. «No s’entén gaire bé com es vol fer una cosa ara i d’aquí a dos anys acabar un estudi per veure si és viable o no fer una intermodal», ha afegit.
Persistència dels problemes a les línies R16 i R15:
Pel que fa al servei ferroviari actual, la plataforma denuncia que la línia R16 continua acumulant retards i que un únic servei Avant és insuficient per cobrir les necessitats de mobilitat entre les Terres de l’Ebre i Barcelona. L’entitat reclama una freqüència més d’Avant, recuperar els semiràpids o que tornin a parar a l’Aldea trens com l’Euromed.
La situació de la línia R15 també preocupa els usuaris. La portaveu Mireia Muniesa Vilanova ha recordat que encara no s’ha restablert completament la circulació ferroviària entre Riba-roja d’Ebre i Móra la Nova, fet que obliga molts viatgers a continuar utilitzant autobusos substitutoris. Segons Muniesa, els usuaris pateixen molts retards i limitacions, i algunes freqüències encara les han de fer en bus fins a Reus. Segons la portaveu de la plataforma, aquesta situació està provocant que molts usuaris optin per alternatives de transport per carretera, davant la manca de fiabilitat del servei ferroviari.
Visió territorial:
Galiana ha reivindicat que la mobilitat a les Terres de l’Ebre s’ha de planificar de manera conjunta i que autobusos i trens haurien d’estar coordinats. Per aquest motiu, també es reclama suport per al projecte del tren-tram a comarques com la Terra Alta o la Ribera d’Ebre. «Si s’agilitza la comunicació per la part sud, totes les inversions en infraestructures o en més línies d’autobús beneficiaran el nord», ha defensat Galiana. La plataforma ha advertit que unes comunicacions deficients dificulten la fixació de població o la retenció del jovent al territori. «En molts països desenvolupats es pot viure en l’àmbit rural i anar a la feina en una hora i poc. Aquí, qui viu en l’àmbit rural és gairebé un heroi», ha conclòs.
ACN