Aquests dies de març, observant les dades dels voluntaris estrangers integrats a les Brigades Internacionals, comprovo que varen ser aproximadament entre 30 mil i 40 mil que vingueren a la península Ibèrica a defensar la República. D’aquest gruix de voluntaris aproximadament unes 800 eren dones. La majoria d’elles varen dur a terme tasques administratives i sobretot labors de cures sanitàries com a infermeres. Infermeres com Patience Darton.
Patience Darton prové d’una família benestant anglesa anada a menys, però que no li impedeix estudiar infermeria. Tanmateix, els seus anys d’estudis sanitaris coincideix amb el període de la Gran Depressió. Aquest fet provoca queD arton prengui consciència de classe, veient sobretot l’existència de dues sanitats paral·leles: Una per a les classes dominants i altra per la resta de mortals. Agreujat encara més per a les dones de classe treballadora que la majoria no tenien cap assegurança d’assistència sanitària. Un fet, que provocava una gran mortaldat entre les dones en cas de malaltia greu.
L’any 1937, Patience Darton, es presenta voluntària per venir ajudar als soldats republicans ferits en l’enfrontament bèl·lic contra les forces revoltades del general Franco. Enrolada a les Brigades Internacional dins del cos sanitari, allí va conèixer al brigadista alemany, Robert Aaquist. Ben aviat va néixer un amor passional entre els dos brigadistes. El cert és que en aquell conflicte bèl·lic l’amor naixia fàcilment entremig de les bales i les bombes. Segurament, les ganes de viure feia brollar l’amor en uns idealistes que cada dia podien sembrar els camps de batalla amb la seva vida.
Durant la Batalla de l’Ebre, Patience Darton, és destinada a la Cova Hospital de Santa Llúcia, lloc on el comandament de les Brigades Internacional estableix l’hospital de campanya per als ferits de la batalla de l’Ebre. Durant els dies que va ser destinada a aquest hospital les seves condicions foren duríssimes. Així ho remarca, l’escriptora i historiadora, Angela Jackson, fundadora de l’entitat memorialista “No jubilem la memòria” i autora de la biografia de Patience Darton titulada “Para nosotros era el cielo”.
Malgrat tot, no només les condicions laborals eren duríssimes sinó també les relacions de parella. Aquestes tenien els seus entrebancs i la seva censura particular. Així, tal com narra Angela Jackson a la seua obra, les relacions romàntiques entre els brigadistes havien de complir una sèrie de normes, per exemple, es podien escriure cartes sempre que no diguessin el lloc on es trobaven. El fet és que les cartes entre els amants eren bastant comú, era un senyal que encara estaven vius, que la lluita continuava, l’esperança perdurava i sobretot que l’amor no desapareixia. Però també! No en vull imaginar el trauma, el neguit o la taquicàrdia que podria ser el dia que esperaves una carta del teu amat o amada i per algun motiu no arribava.
Patience Darton i Robert Aaquist es van casar el febrer del 1938, la seva relació fou curta però intensa. Durant la seva relació amorosa s’enviaven cartes constantment fins que un dia desgraciadament la infermera, Darton, va deixar de rebre aquelles cartes, confessions, dietaris o simplement mostres d’amor i estima plasmada en un simple paper. Els mals auguris arribaren al pensament de la sanitària de la Brigada Abraham Lincoln. Mals auguris que es confirmaren en el transcurs dels dies: Robet Aaquist havia caigut com un heroi durant la primera setmana de la Batalla de l’Ebre.
Realment, s’ha de reconèixer la força de voluntat de Darton que havent perdut el seu amor en plena batalla es va mantenir al seu lloc de treball curant a soldats ferits durant el temps que les Brigades Internacionals varen participar defensant la República.
L’any 1996, Patience Darton, va assistir a una trobada d’antics brigadistes a Madrid, en finalitzar l’acte, es començà a trobar malament. L’endemà a l’edat de vuitanta-sis anys el seu cor es va aturar. Tanmateix, no ens va deixar del tot i des de llavor les seves cendres es troben espargides a la Cova Hospital de Santa Llúcia. Allí on durant un temps molts idealistes passaven jornades intenses i en condicions deplorables, però que el semblava el cel perquè gràcies a la seva labor varen salvar la vida de molts de ferits causats per les armes enemigues.
Batiste Forcadell, director del COMEBE
