La visió de la nova PAC de l’estat Espanyol és que ha de vetllar per la rendibilitat de les explotacions juntament amb la sostenibilitat mediambiental, es dona més importància a la política de gènere, s’ha d’aconseguir que les dones s’incloguin en el món rural, aquestes zones que pateixen una despoblació progressiva per contribuir a mantenir l’activitat del camp mitjançant el relleu generacional, es defensa el manteniment dels ajuts directes i que els seus perceptors siguin l’agricultura familiar i professional perquè constitueixen dins el país un immens entramat de petites explotacions que donen suport al sector agroalimentari, la nova PAC és un disseny dels països de la Unió Europea a través dels plans estratègics nacionals com l’Espanyol amb les polítiques ramaderes, agricultura, silvicultura i medi rural i per arribar-hi i ha d’haver-hi un treball conjunt entre l’estat i comunitats autònomes amb el vistiplau de Brussel·les. Per acabar, Espanya defensa amb 19 països més de la UE, que la PAC tingui un pressupost suficient per afrontar els nous reptes que es demanen en aquest moment.
La nova PAC s’està aplicant plenament des del gener del 2023,un dels temes més importants del pla estratègic és la producció sostenible d’aliments i per fer-ho conviden als agricultors i ramaders s’orientin cap a una producció sostenible i respectuosa amb el medi ambient adaptant-se al canvi climàtic mantenint la rendibilitat de les explotacions agrícoles i per fer front aquest gran repte si destina el 40% uns 47 mil milions del pressupost fins al 2027 per millorar les explotacions, com que els recursos naturals són limitats l’objectiu és que l’agricultura futura guanyi en eficiència i sigui més respectuosa amb el medi.
La novetat de la nova PAC és que els estats recuperen poder, suposa una recentralització orientada a què tinguin més flexibilitat per utilitzar els fons i simplificarà el tema dels ajuts, fins ara ho feia la UE i ara ho faran els estats membres. Catalunya va demanar aquesta sola en el pla regional per gestionar la PAC, i cal dir que suposarà per l’agricultura un canvi per la disminució dels ajuts a la renda entre un 15 i un 65% respecte al 2020 amb una important afectació en sectors com l’arròs, l’oli, avellana, cal afegir la reducció del nombre de regions i Espanya se’n volen reconèixer un màxim de 20 que es diferenciaran en, superfícies de pastures permanents, cultius herbacis de seca, de regadiu i cultius permanents que faran les regions més grans, i es vol arribar a la igualtat de totes, mentre que ara tenien més ajuts els que més ho necessitaven per la seva situació geogràfica o qualificació, com el Delta de l’Ebre, amb aquesta mesura de cafè per a tots, els arrossaires poden perdre part de la seva renda i seria molt negatiu pel territori.
Aquesta és una de les raons per les quals el govern Català discrepa de com s’ha de dur la gestió de la PAC i, per tant, dura al contenciós l’aplicació de la nova PAC que vol imposar l’estat ,segons els responsables d’Agricultura de la Generalitat les discrepàncies amb l’estat son de pes, no poden acceptar un model de PAC que allunya Catalunya dels objectius de la reforma ni que l’estat interfereixi en les polítiques locals que es duen a terme al país, el que volen és imposar un model recentralitzador que perjudica el sector agrícola, com he esmentat, cafè per a tots o polítiques de fets consumats que perjudiquen de manera clara a Catalunya. Un altre punt important és la regionalització i els ajuts acoblats, l’estat no ha volgut incloure sectors significatius com l’olivera de baix rendiment o l’alfals de regadiu activitats agrícoles importants per motius socials, mediambientals i econòmics. Cal donar un cop d’ull al corredor mediterrani per fer esment d’un dels molts greuges que ha patit Catalunya, s’ha deixat aparcat i s’ha dotat de pressupost el corredor Atlàntic més del doble i no és millor, tan sols ho fan perquè no passa per Catalunya. Aquest és el motiu de què tots els sectors implicats en la nova PAC desconfiïn de la gestió que en vol fer l’estat, pel camí hi deixarem moltes de les prerrogatives guanyades, i les qüestions no seran tècniques sinó polítiques. La nova PAC podria ser bona per la pagesia catalana sempre que no hi hagin intromissions polítiques per part de l’estat, les especificades dels conreus, oliveres, arrossars, fruita, etc. fa que el cafè per tots sigui nociu a Catalunya pel sector agrícola i ramader, la gestió hauria de ser regional i no estatal si no és així tindrem més greuges afegir a la llista. En conclusió, hem de tenir en compte que l’objectiu és arribar al 2050 amb una contaminació zero i serà un camí dur de gestionar pel sector. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
