Els espais fluvials són ecosistemes que pateixen molt el canvi climàtic, la manca de pluges provoca molts episodis de sequera com els que tenim a l’Ebre, motius que fan que no es puguin garantir els cabals hidrològics que són essencials pel funcionament dels ecosistemes fluvials, actualment a la conca de l’Ebre el 92% del consum d’aigua es destina als usos agraris en especial als regadius, la paradoxa de Jevons no ajuda a disposar de més aigua perquè potencien l’agricultura intensiva i en gasten molta, que en molts casos són cultius de secà i que la seva producció va a parar a l’exportació, el discurs que fan les autoritats va en el sentit que s’ha de cuidar el riu i la contradicció d’aquestes autoritats és que estan ampliant regadius de la conca, per la qual cosa van buidant l’aigua que necessita el riu. Grups ecologistes demanen seny per transformar el model de producció agroindustrial i anar cap a un model que garanteixi les necessitats dels ciutadans de Catalunya amb perspectiva de tenir la sobirania alimentària.
La confederació hidrogràfica de l’Ebre diu en el seu informe mensual de sequera que ha mantingut l’emergència pel tram que ells anomenen Bajo Ebro (Baix Ebre), el cabal del riu està sota mínim ecològic en 80 metres per segon des del mes d’abril, es va incrementar a principis de setembre arribant als 280 metres per segon, arran de les pluges de la Dana amb les barrancades que hi van desembocar, però si mirem el riu avui, veurem que al seu pas per Tortosa té zones de molt poca fondària i el seu estat és crític. Segons les dades del sistema automàtic d’informació hidrològica (SAIH Ebre) el pantà de Mequinensa té el 33% de la seva capacitat que és un total de 510 hectòmetres cúbics d’aigua que no fa que el tram català de l’Ebre deixi d’estar en situació d’excepció per la sequera extraordinària, aquest pantà és el que regula la part final del riu i del que depenen els regants de la dreta i l’esquerra de l’Ebre que han pogut arribar al final de la campanya sense el tancament total dels canals i esperen conservar el 50% de l’aigua fins que s’acabi la collita de l’arròs, quan acaben el reg entren és la fase d’inundació i els agricultors esperen que el pantà de Mequinensa es recuperi a la tardor per tenir aigua suficient, el Delta necessita aigua a l’hivern com a mesura ambiental i sanitària.
Cal diferenciar entre escassetat d’aigua i sequera, la sequera meteorològica, és la manca de pluges per un període prolongat m’entres que l’escassetat, sequera hidrològica, és la manca de disponibilitat d’aigua pels diferents usos. La gestió de la sequera a Catalunya es divideix en dues demarcacions: les conques compartides com l’Ebre que neix fora de Catalunya i acaba desembocant a la Mediterrània passant per diverses comunitats i les internes, rius que neixen a Catalunya i desemboquen a la Mediterrània, la gestió de les compartides és del govern d’Espanya que ho fa a través de la CHE pel que si sorgeix algun episodi a l’Ebre al seu pas per casa nostra, la seva gestió es pot complicar en el temps o pels interessos que poden afectar el nostre territori, els discursos d’un i l’altre bàndol estan molt allunyats perjudicant el territori i les internes ho fa directament el govern de la Generalitat que té els mateixos interessos a priori que el territori i la preservació del parc natural del Delta entre altres qüestions de la gestió. Les sequeres seran més freqüents i intenses pel fet que la Mediterrània s’està escalfant un 20% més que la mitjana global i es preveu una reducció de les pluges d’un 20 al 50% l’any 2100, per adaptar-nos aquest escenari i poder ser menys vulnerables a les pluges es necessiten solucions que ens proporcionin aigua a llarg termini, la solució implica posar fre al consum insaciable d’aigua, frenar-lo i reflexionar sobre el model agrícola, turístic, industrial i urbanístic. Hem de fer servir l’aigua justa que ens permeti mantenir els cicles naturals i fer un canvi vital prioritzant les masses d’aigua i els ecosistemes naturals, tan sols d’aquesta manera reduirem la vulnerabilitat de l’aigua. Cal tenir en compte la mitigació del canvi climàtic amb la reducció d’emissions de gasos efecte hivernacle perquè l’escalfament sigui mínim, i l’adaptació al canvi amb ajustar-se a les noves condicions climàtiques ambientals reduint l’efecte dels impactes, sent aquestes dues estratègies complementàries per reduir-lo. Al mitjà urbà s’imposa el reverdiment, l’augment de parcs, arbratge i jardins, l’ús de cobertes vegetals o la mobilitat sostenible amb pautes de consum moderades entre altres.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
