La gestió forestal és fer un conjunt d’activitats que garanteixin la millora i l’aprofitament de tots els boscos, ajuda a conservar-los, la seva biodiversitat la regulació del canvi climàtic i una bona gestió fa disminuir els incendis, genera llocs de treball i activitat econòmica creant un punt d’equilibri amb la natura.
La Unió Europea reclama a tots els països una garantia de sostenibilitat dels seus respectius boscos i que aquesta estigui dotada de més eines per fer front al repte alhora que demana que hi destinin més recursos per fer front als desastres naturals, inundacions o plagues amb un full de ruta clar i autònom. Des de la Unió es creu que la sostenibilitat ha de facilitar l’adaptació dels boscos a les condicions climàtiques canviants posant accents en aspectes socials i econòmics.
El Pla General de Política Forestal divideix Catalunya en vuit regions forestals sent la setena la del Baix Ebre, Montsià, Priorat, Terra Alta i la Ribera amb una superfície forestal de cent noranta-cinc mil Ha amb més de seixanta milions d’arbres. La regió consta d’un 46% de conreus agrícoles com a primera coberta, el 27% de matolls en la segona coberta, la més alta de Catalunya i la tercera coberta són els boscos amb un 5% del total, la dada més baixa del país sent la superfície arbrada d’aquesta d’una inflamabilitat del 93% fent la propagació del foc a través de la coberta d’arbusts o matolls un gran problema quan hi ha un incendi, ja que s’estén molt ràpidament. L’eina per fer l’ordenació i gestió forestal és el IOF (Instrument d’ordenació forestal) fa informes tècnics de planificació de finques que inclouen les feines que s’han de dur a terme en un bosc, quins camins s’han de reconstruir, reparar, zones de pastura, els vedats de bolets o la tala d’arbres especificant quins, quants i on. És una eina que facilita la bona gestió de finques privades i publiques sostenibles, aquests plans tenen una vigència de vint anys. Totes les gestions forestals estan subjectes a una autorització per poder-les dur a terme, però si es disposa de la IOF no.
En els boscos que estan actius el perill més greu és la desforestació, la industrialització i el creixement social i econòmic fa que les necessitats de les persones passin a un primer pla a costa dels recursos naturals i la tala d’arbres, els seus efectes són l’extinció d’animals i plantes i quan es perden són del tot irrecuperable en qualsevol massa arbrada. La biodiversitat animal ha de migrar per la manca del seu hàbitat produint-se grans desplaçaments, un altre factor important i negatiu el canvi climàtic, menys arbres redueixen la capacitat de neteja de l’aire de diòxid de carbó i per tant un augment de la temperatura. Per ajudar als propietaris tant privats com públics perquè desenvolupin una gestió sostenible la UE ha creat ajuts específics pel 60% de propietaris privats i amb àrees com Natura 2000 i compensacions per les pèrdues derivades per l’aplicació de mesures de protecció. Aquestes masses forestals agafen més del 10% de gasos efecte hivernacle.
Cal evitar la desforestació deixant de tallar arbres de forma massiva i sense control per això caldria una implicació de totes les administracions plantejant tales reduïdes amb la replantació tot seguit del mateix nombre d’arbres que s’hagin tallat. Cal assegurar un consum responsable de la ciutadania i la indústria per no perjudicar el medi ambient i el nostre hàbitat. Pensem-hi.
Joan Cunill, enginyer mediambiental
