Catalunya, amb un 62% de superfície forestal, és un país de boscos on, fins a dia d’avui, hi ha hagut 271incendis forestals amb una superfície afectada d’unes 122 hectàrees, concretament 54 hectàrees de zona arbrada i 67,7ha de zona no arbrada. Durant l’última dècada, els grans incendis forestals (GIF) han concentrat el 66,6% de la superfície total cremada; les dades clau de l’impacte des del 2016 al 2026 (computant incendis des de 2011) són més de 61.700 hectàrees cremades amb grans episodis extrems de sequera a la darrera dècada. El 39,8% de la superfície cremada correspon a bosc arbrat i la resta es reparteix entre matolls, pastures i superfícies no forestals. Els anys mes crítics i amb pitjors registres d’ hectàrees cremades per culpa de les onades de calor i la sequera acumulada son el 2012, 2019, 2022 i 2025. Les comarques més castigades que encapçalen la llista son l’Alt Empordà, la Ribera d’Ebre i la Segarra. A les Terres de l’Ebre s’han patit dos grans incendis en l’última dècada; a saber, el de la Ribera d’Ebre el 2019 que va començar a Torre de l’Espanyol i va calcinar 6000 hectàrees; l’origen d’aquest foc va ser en un femer arran de la combinació de temperatures
superiors als 40°, sequera i camps abandonats. El segon incendi que va afectar Terres de l’Ebre va ser l’incendi del Baix Ebre, a Paüls l’any 2025; en aquest van cremar 3.200 hectàrees amb episodis molt virulents que van obligar a fer confinaments i on a més va morir un bomber. Per últim, cal afegir que en els primers mesos del 2026 s’ha registrat un augment superior al 67% en mitjans i petits incendis de vegetació i matolls respecte l’any anterior.
La terra després d’un incendi queda gris coberta de cendra i sense capes de plantes que la protegeixin del sol, perd tots els nutrients vitals i es torna molt fràgil amb un risc molt alt de patir erosió quan plou; les cendres i el sutge modifiquen la química de la superfície, es perd molta xarxa orgànica, les arrels mortes deixen el sòl descompactat i molt fràgil i l’aigua de la pluja arrossega la terra del lloc cremat amb facilitat. La recuperació natural d’un terreny cremat necessita anys de tranquil·litat per refer-se. Moltes plantes rebroten soles des de les arrels o per les llavors que han resistit al foc i el que cal fer és evitar caminar o reforestar massa aviat perquè podem fer un mal irreversible al medi ambient i a aquesta massa forestal. El pas del gris al verd de les cendres i el paisatge cremat a la regeneració de la natura és un procés lent on l’ecosistema es va recuperant a poc a poc. Les primeres pluges ajuden a fixar les cendres i activen les llavors que no s’han cremat, apareixen plantes herbàcies i rebrots de soca com en les alzines o sureres que son resistents al foc, la fauna va tornant per buscar aliments i nous espais en un hàbitat que es va transformant. La natura treu les seves estratègies, com ara el rebrot de molts arbres i arbustos que treuen nous brots des de la soca, les arrels soterrades o les llavors que necessiten la calor per obrir-se i germinar de nou. La saviesa de la natura no té límit i tampoc s’atura.
Els boscos s’han de gestionar i no només netejar-los per prevenir els incendis afavorint les espècies autòctones, iplantar pins per reemplaçar la vegetació autòctona mediterrània que disminueix radicalment la combustió vegetal, les
varietats com les alzines o l’arboç ofereixen una gran resistència al foc amortitzant l’impacte de destrucció de les tempestes elèctriques. La manca de treball pedagògic entorn el bosc no ajuda al hora de la prevenció d’incendis Les persones son responsables de la immensa majoria dels incendis, ja sigui amb negligències com encendre fogueres o provocats per la
maquinària; la prevenció exigeix una major consciència ciutadana durant períodes de sequera i onades de calor per prevenir pèrdues ambientals irreemplaçables amb ecosistemes implicats. Mantenir la vegetació cremada conserva els nutrients del sol protegint-lo de l’erosió sense comprometre la seva seguretat física. S’ha d’actuar al bosc mitjançant una gestió selectiva,
com argumenta Jaime Baeza, catedràtic en medi ambient de la UA, per reduir el risc de propagació dels grans incendis. Les espècies retrobadores mediterrànies presenten una menor inflamabilitat que els pinars i per tant dificulten que el focus d’ignició evolucioni cap a un gran incendi forestal de 6a generació. Part de la fusta cremada s’hauria de quedar per conservar la matèria orgànica i protegir el sòl, fent fora només els arbres que suposin un risc o creïn dificultats per l’accés.
La gestió forestal de prevenció d’incendis és la primera feina a fer per la conservació del patrimoni, especialment en zones de boscos i àrees verdes que son les que estan més amenaçades i que les administracions publiques deixen moltes vegades en un segon pla tal i com es veu amb la quantitat de focs provocats per l’augment de fenòmens meteorològics extrems i les
activitats humanes. Aquest model de gestió és un enfocament integral de coneixements científics, participació ciutadana, tecnologia avançada i polítiques públiques. La prioritat és mantenir els ecosistemes forestals en un estat saludable promovent la resiliència enfront les amenaces, establint mesures de prevenció per reduir material combustible, un dels principals factors que afavoreixen la propagació dels incendis, i la neteja del sotabosc. A més, la gestió és un dels pilars dels recursos forestals que implica vigilar l’estat dels boscos de manera constant per identificar les àrees vulnerables,
ajustant les accions en funció de les condicions canviants. Aquesta adaptació s’ha de recolzar en la creació de tallafocs, eliminació controlada de residus vegetals i reforestació amb espècies resistents al foc. La combinació de la gestió activa dels boscos, la recuperació del mosaic agroforestal, la ramaderia extensiva i les infraestructures estratègiques permeten construir paisatges més segurs i boscos mes resilients. L’augment d’incendis es deu principalment a l’abandonament dels boscos, que acumulen molta vegetació seca, i a la manca de gestió, essent la majoria dels focs (pràcticament un
90%) provocats per factors humans com ara cigarretes mal apagades, treballs al camp, línies elèctriques o directament intencionats. A la vegada, la meteorologia adversa, fort vent i temperatures extremes, fa que qualsevol foc es transformi de 6a generació i incontrolable. Les administracions han de començar a prendre’s seriosament la gestió dels boscos i la prevenció d’incendis per evitar que tot el país es torni de color gris cendra, perquè la gent el vol ben verd. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental