Durant uns dies he tingut l’ocasió de compartir, acollits en una casa-palau rehabilitada, i molt a prop del riu Ebre, una trobada amb moltes persones que buscàvem iniciar individualment, i en conjunt, un viatge al nostre món interior, on l’autoconeixement, la meditació, la contemplació i la interrelació ens apropés a conèixer millor els nostres respectius caràcters, sabent-nos diversos en els nostres orígens, infàncies, adolescències i adulteses, i també amb les procedències, gèneres, edats, dificultats i motivacions de cadascun de nosaltres. Un magnífic i cuidat espai, amb la garantia de confidencialitat, i amb l’experiència d’uns professionals, terapeutes acreditats i experts tots, amb moltíssims anys dedicats al desenvolupament del potencial humà.
El propòsit fonamental de la trobada era iniciar un procés progressiu per revisar, reconciliar i integrar els nostres respectius centres o maneres de funcionar, instintius i motors; emocionals i afectius; o cognitius i intel·lectuals, a través de l’exploració de les diferents estratègies d’adaptació que vam aprendre, com a respostes d’emergència, durant els primers anys de la nostra vida per obtenir atenció, reconeixement i amor, i que continuem utilitzant de manera automàtica i inconscient. La finalitat era cultivar i desenvolupar una actitud més autèntica i amorosa cap a un mateix, cap als altres, i cap al món.
Podem adonar-nos que els caràcters que han desenvolupat més el seu centre instintiu i motor són més dependents dels seus impulsos i de les necessitats del seu cos, i que la seva vida s’orienta cap a l’acció. Els que han desenvolupat més el seu centre emocional són més dependents del que senten en detriment del que és intel·lectual i instintiu, predominant l’emoció i la necessitat de sentir. Els que han desenvolupat més el seu centre intel·lectual es desconnecten més del que és emocional i instintiu i la seva vida s’orienta prioritàriament cap al pensament.
Claudio Naranjo, en el seu llibre “Carácter y Neurosis. Una visión integradora” distingeix 9 tipus psicològics bàsics formant part de l’eneagrama dels estils de la personalitat. Els agrupa d’acord a les seves passions dominants, enteses com a motivacions deficitàries, substitutes dels impulsos vitals genuïns. Aquestes passions són impulsos automàtics i repetitius que, associats a determinades fixacions, configuren el nostre estil de personalitat. La peresa psico-espiritual, la luxúria i la ira estan associades al centre instintiu i motor; la vanitat, l’orgull i l’enveja, al centre emocional; i la por, l’avarícia i la gola, al centre intel·lectual.
Les fixacions són idees irracionals bàsiques que constitueixen la base fonamental del funcionament cognitiu i determinen el nostre sistema de pensament, creences i ideals que associats a la nostra vida emocional constitueixen l’estil de cada personalitat. Associades a la peresa psico-espiritual estarien la sobreadaptació i la indolència; a la luxúria, el càstig i la venjança; a la ira, el perfeccionisme i el ressentiment; a la vanitat, l’engany i la necessitat de brillar; a l’orgull, la falsa abundància i l’afalac; a l’enveja, la falsa deficiència i la insatisfacció; a la por, la covardia i l’acusació; a l’avarícia, l’aïllament i la garreperia; i a la gola, l’autoindulgència i la loquacitat.
Prestar atenció al coneixement i a la comprensió del propi caràcter, i el dels demés amb qui ens relacionem a casa, a l’escola, a la feina i a qualsevol de les activitats en les que mantenim relacions interpersonals o grupals, ens pot ajudar a contrarestar els nostres automatismes i patrons de conducta, adonar-nos de quines són les emocions que sentim, i trobar maneres de fer i d’actuar més lliures i autèntiques.
La vida pot ser més feliç i satisfactòria quan connectem amb les emocions i les virtuts genuïnes, enteses aquestes com les qualitats i condicions d’una persona bona, donada a fer el bé, a no fer-se mal un mateix ni als demés, i que procedeix honradament en les seves accions. Així podríem entendre que algunes virtuts són com els antídots de les respectives passions dominants: més connexió amb les pròpies emocions i necessitats (ex: en els peresosos psico-espirituals); acceptar serenament el que un és i el que són els demés (ex: en els irosos); lliurar-nos de la duresa i els prejudicis respectant als altres (ex: en els venjatius); mostrar-nos més autèntics i sense autoenganys (ex: en els vanitosos); ser més humils i aprendre senzillament a ser un més (ex: en els orgullosos); ser més equànimes, comparar-nos menys i valorar-nos més (ex: en els envejosos); confiar, arriscar-nos a decidir i mostrar-nos més (ex: en els porucs); obrir-nos, compartir més i tenir en compte als demés (ex: en els avars); i ser més sobris, reconèixer el dolor i projectar i exhibir-nos menys (ex: en els golosos).
Tot el que he detallat fins ara només és una simplificació per facilitar conèixer-nos i comprendre’ns una miqueta més. A la vida real, amb tots els trets, peculiaritats i atributs dels nostres caràcters, podríem omplir pàgines senceres, i comprendre’ls més bé en cada situació concreta quan actuem amb la millor de les intencions possibles per a un mateix. La nostra essència, el nostre ésser real, no té formes ni atributs previsibles. Podem confiar en que l’amor, la bondat i la compassió estan en el fons del nostre ésser essencial. Quantes vegades busquem les claus perdudes (el nostre ésser) en un lloc on no les hem perdut només perquè hi ha més llum!!!
Enric Nin Julve, Metge Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública
