El Consell Comarcal de la Terra Alta ha al·legat contra el PLATER amb les premisses que la comarca es mereix una moratòria eòlica, perquè ja produeix el 25% d’aquesta energia renovable, i que cal prioritzar la repotenciació dels parcs existents. També s’han demanat canvis en la normativa com garantir una distància de 1.000 metres entre els espais urbanitzats i les centrals, i reforçar la protecció dels espais naturals protegits. «Necessitem un model equilibrat, planificat i consensuat i no un pla que perpetua el desequilibri existent», ha reivindicat Joan Aubanell, president del Consell Comarcal. A més de les al·legacions de l’ens i dels dotze ajuntaments terraltins, la ciutadania de la comarca n’ha presentat prop d’un miler.
Des del Consell Comarcal de la Terra Alta es valora «positivament» l’existència d’un pla territorial per planificar i ordenar el desplegament de les energies renovables i avançar cap a la descarbonització, però consideren que el PLATER del Govern «no garanteix l’equilibri territorial real ni té en compte la realitat de comarques» com la terraltina.
Les al·legacions que el Consell ha presentat al PLATER plantegen una moratòria temporal per a nous parcs eòlics a la Terra Alta, i optar per la repotenciació dels parcs actuals amb aerogeneradors més eficients, així com estudiar-ne la viabilitat amb criteris tècnics, econòmics i socials i revisar uns objectius energètics que consideren «desfasats«. Des de la comarca també han reclamat duplicar la distància mínima entre aerogeneradors i nuclis habitats (fins als 1.000 metres) i reforçar la protecció dels espais naturals i de la Xarxa Natura 2000.
Model desequilibrat:
Com ha detallat Joan Aubanell, president de la Terra Alta, la comarca hauria de quedar exempta de nous parcs eòlics quan ja produeix més de 400 MW (i n’hi ha 217 en tramitació) des de fa més de vint anys. «Inclús complim l’objectiu que demana el PLATER per al 2030», ha assenyalat. Per al president comarcal, implantar noves centrals eòliques, «perpetua el desequilibri existent«. En aquest sentit, Aubanell ha defensat que el mecanisme de control i contenció que preveu el PLATER «sigui normatiu i aplicable des del primer moment i no una recomanació«.
Dotze parcs repotenciats:
A la comarca també han demanat que es prioritzi la repotenciació dels parcs eòlics existents per generar més energia amb menys aerogeneradors «i també amb menys impacte«. Com ha detallat la consellera d’Acció Climàtica de la Terra Alta, Núria Mulet, els parcs només poden incrementar la capacitat de producció un 10%, però es reduiria el nombre de molins fins a dos terços. «Això ens permetria evitar noves implantacions mantenint alhora la capacitat de producció», ha insistit Aubanell.
I és que el PLATER li ha assignat a la Terra Alta 1.792,6 MW de potència eòlica instal·lada, més de quatre vegades la potència instal·lada actual, 409,29 MW segons les dades el visor ambiental de la Generalitat. La comarca té 12 parcs en servei, amb 169 aerogeneradors.
Tenint en compte l’objectiu de 2050, Mulet ha alertat que, com a mínim, es doblaria la xifra de molins, que haurien de ser de 200 metres d’altura, molt més grans que els actuals i «molt més escampats perquè aquestes noves dimensions fan que hagin d’estar més separats«. «Això és un impacte paisatgístic brutal, molt greu», ha criticat la consellera de la Terra Alta.
Oportunitats econòmiques:
La proposta de l’ens comarcal és que «en els primers anys de desplegament del PLATER s’analitzi, consensuï i executi» la repotenciació que plantegen amb criteris territorials, però també socials i econòmics. «Necessitem que la transició energètica també sigui una oportunitat per generar activitat econòmica, fixar població i perquè la gent de la Terra Alta pugui viure i treballar dignament al seu territori», ha reivindicat Aubanell.
En aquest sentit, el president comarcal ha recordat que quan van arribar els primers parcs eòlics es van fer grans promeses de creació de llocs de treball que no s’han complert. «No estem en contra de les energies renovables. De fet, hem estat i som part activa de la transició energètica d’aquest país, però el que reclamem és una justícia territorial. No pot ser que sempre siguem els mateixos territoris els que assumim les grans infraestructures», ha conclòs.
Núria Mulet també ha denunciat la manca de transparència econòmica dels convenis dels parcs eòlics i l’absència d’un cànon energètic regulat a Catalunya, com existeix en altres comunitats autònomes i països. Mulet ha alertat que «costa conèixer la producció real i els beneficis de les empreses explotadores» i aquesta situació obliga a negociar convenis cas per cas i deixa els municipis amb poca capacitat de pressió, motiu pel qual defensa que cal reforçar el paper de l’empresa pública L’Energètica, per garantir un retorn econòmic més clar i millorar l’acceptació social dels projectes.
ACN