L’Observatori de l’Ebre, a Roquetes (Baix Ebre), tornarà a liderar la recerca i el seguiment de l’eclipsi solar total, el segon de la seva història, amb un ampli dispositiu científic i divulgatiu. El fenomen té un valor simbòlic especial, ja que l’eclipsi de 1905 va servir per a inaugurar públicament el centre ebrenc i donar-li projecció internacional. Els investigadors estudiaran la corona solar, la temperatura, la radiació, el magnetisme terrestre i la ionosfera durant la fase de totalitat, moment en què la Lluna cobrirà completament el Sol. El centre retransmetrà l’eclipsi en directe per internet i organitzarà xerrades, tallers i activitats obertes al públic per apropar la ciutadania a aquest esdeveniment astronòmic excepcional.
L’eclipsi té un significat especial per a l’Observatori de l’Ebre, ja que el darrer complet, el 1905 va servir per a fer la inauguració pública del centre. Tot i que estava en funcionament des de l’any anterior, aquell eclipsi total va reunir nombrosos científics i va donar projecció internacional a la institució. L’Observatori de l’Ebre va ser fundat a principis del segle XX pels jesuïtes com a centre d’estudi de la física de la Terra i de la relació entre el Sol i el nostre planeta. El centre encara conserva els edificis i instruments originals d’aquella època.
Que Tortosa fos la tercera ciutat del país a finals del segle XIX, va atreure els jesuïtes a Jesús que, com apunta Juan José Curto Subirats, investigador del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) i responsable de cultura científica de l’Observatori de l’Ebre, l’orde religiós tenia la voluntat de crear un centre dedicat a l’estudi de la natura. El lloc escollit per al projecte científic va ser Roquetes perquè oferia «un entorn més naturalitzat» i adequat per observar fenòmens físics i geofísics, lluny de la contaminació urbana i on poder fer experimentació.
L’eclipsi solar total de 1905 va ser l’excusa per inaugurar «més solemnement» l’Observatori, i l’esdeveniment va reunir científics i autoritats de tot el país. El centre es va convertir en un dels observatoris solars més destacats de l’estat espanyol i també un dels «centres referents i singulars» a Europa durant el segle passat. «Va arribar a tenir un prestigi internacional molt gran», ha assenyalat Curto.
Manca de mans i recursos:
Actualment, l’Observatori de l’Ebre institució «s’ha anat decantant més» en l’estudi de la ionosfera i el magnetisme, especialment en el magnetisme d’origen extern relacionat amb el Sol. El centre té una vintena de treballadors i continua desenvolupant recerca en observació i dades solars. Curto ha admès que caldrien més recursos humans per a afrontar totes les tasques científiques i divulgatives que desenvolupa i se li encarreguen actualment. «Anem molt justos, cadascú ha de fer diverses feines alhora», ha alertat. Segons l’investigador, per poder cobrir millor totes les línies de treball «caldria créixer notablement» amb tres o quatre vegades més personal i recursos, una necessitat que depèn del finançament de les institucions que formen part del patronat de l’Observatori.
L’Observatori de l’Ebre és Institut Universitari de la Ramon Llull des de 1991, però el patronat de la Fundació Observatori de l’Ebre és l’òrgan col·legiat que governa, administra i representa aquesta històrica institució científica de Roquetes. Està presidit per l’Ajuntament de Roquetes i compta amb la participació de la Generalitat, la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Tortosa i grans organismes de recerca com el CSIC, l’AEMET, l’IGN i el Servei Meteorològic de Catalunya.
Durant les festes majors de Roquetes del passat mes de juliol, el consistori va anunciar una inversió al centre de 2 milions d’euros per part d’Universitats. L’ajut permetrà adequar el complex per rebre visites turístiques i renovar equipaments i infraestructures del centre.
Preparats per a ampliar la recerca:
El 12 d’agost, l’Observatori de l’Ebre serà l’epicentre al territori per seguir l’eclipsi solar total i prepara un ampli dispositiu científic i divulgatiu. Els seus científics estan llestos per estudiar la corona solar, la temperatura, la radiació, el magnetisme i la ionosfera durant el fenomen. Segons Curto, el moment més important serà la fase de totalitat, quan la Lluna cobrirà completament el Sol. En aquell moment es podrà observar la corona solar, habitualment invisible perquè l’oculta la intensa llum de la fotosfera. També hi haurà possibilitats de veure la cromosfera, les protuberàncies i altres estructures situades al límit del Sol, així com algunes de les estrelles més brillants del cel. «La fotosfera envia una quantitat brutal d’energia i és com mirar un focus de cara. Només quan tapem aquell focus podem veure el que hi ha més enllà», ha exemplificat el científic del CSIC.
També es mesuraran amb gran precisió els temps de contacte entre la Lluna i el Sol, dades que permeten obtenir informació sobre el diàmetre solar. «Traurem suc científic», ha dit Curto. Paral·lelament, es farà un seguiment meteorològic des de l’estació de l’Observatori, on es registrarà l’evolució de la temperatura, la radiació i altres variables atmosfèriques abans, durant i després de l’ocultació completa del Sol. També es monitorarà el camp magnètic terrestre i la ionosfera per detectar possibles variacions associades a la desaparició temporal de la radiació solar.
Els investigadors compararan les dades obtingudes amb les d’altres eclipsis observats arreu del món i amb les condicions normals d’un dia sense aquest fenomen. Curto ha recordat que cada lloc té característiques diferents i que «les comparacions s’han de normalitzar perquè cada latitud presenta condicions solars i atmosfèriques pròpies«.
Els responsables del centre subratllen que els eclipsis totals han estat històricament una eina fonamental per a avançar en el coneixement del Sol. Curto ha recordat que a principis del segle XX alguns astrònoms van arribar a pensar que la corona contenia un element desconegut, el «coronium (coroni)«, fins que posteriorment es va demostrar que aquella radiació corresponia a ferro altament ionitzat. «Moltes de les coses més evidents ja han estat estudiades, però la recerca és sorprenent per ella mateixa. Sempre pots trobar alguna cosa que no encaixa del tot amb el que sabies», ha apuntat.
Eclipsi en directe i activitats:
El centre facilitarà que l’eclipsi es pugui seguir també per internet. En aquest sentit, l’Observatori està millorant part del seu equipament per fer la retransmissió d’imatges i vídeo del Sol durant l’eclipsi en directe. «Intentarem que no es quedi només aquí. Volem que la gent el pugui seguir per internet com si estigués a l’Observatori», ha explicat l’investigador Juan José Curto.
En els dies previs i posteriors al fenomen, el centre ebrenc té programades activitats divulgatives com xerrades, tallers, activitats experimentals i explicacions pensades per aproximar la ciutadania al fenomen astronòmic.
ACN