La setmana passada saltava la notícia que un cantant i productor de televisió català havia estat víctima d’un intent d’assassinat. Llegint la notícia del cas, aquesta, no dona ni per una novel·la d’intriga ni molt menys policíaca.
L’argument, el fet o el cas resulta que és el típic “baby sugar“, com dirien els americans, que traduït a la nostra llengua seria vell, ric, adinerat i solter coneix a jove, rossa, estrangera i intel·ligent. Llavors, amb la força del destí i la col·laboració desinteressada de Cupido neix l’amor etern entre dues persones en què l’edat no era cap impediment per estar enamorat un de l’altre.
El problema és que el verí de les fletxes de Cupido tenen data de caducitat i al final aquell amor que devia portar a la parella d’enamorats a l’eternitat caducà abans d’hora. L’acabament de l’amor comporta una sèrie d’inconvenients i renuncies que una part de la parella no està disposada a acceptar tan fàcilment. A partir d’aquest punt i veien que la jove ja no és tan jove i que als adjectius de rossa, estrangera i intel·ligent s’havia incorporat el de rica i que per culpa del divorci i possible canvi de testament deixaria de ser-ho. Davant l’evolució d’aquests esdeveniments, la jove pensà un pla alternatiu que canviés el final de la història d’amor. I és que!, potser Cupido no estava per la labor però entre les filadores i Hermes segur que trobarien una solució més favorable per la jove.
Al final de la història d’amor o desamor i com el verí de les fletxes de Cupido no feien efecte, i abans que el cantant i productor de televisió canviés el testament i deixés a la rossa, estrangera, rica i intel·ligent sense un ral, aquesta suposadament li va subministrar un parell de sobredosis d’insulina per tal que Hermes guiés al cantant i productor de televisió català a la seua nova residencia vigilada per Cacerber.
Per sort, la setmana passada quan van succeir els fets, segurament, Hermes, estava de vacances i Cacerber devia estar de baixa per la Covid. I curiosament, aquella nit de les xeringues trencades carregades de verí d’insulina al final per gràcia divina no van tenir els efectes esperats. I la història que hagués pogut acabar dramàticament va tenir un final no tan traumàtic. Aquest cop el “sugar baby” se’n va salvar de miracle.
La conclusió que treu molta gent davant d’aquestes històries d’amor són molt simplistes i de vegades un cop masclistes i ben aviat afirmen: que aquestes relacions de parella no hi ha amor només interès econòmic, que és impossible que hi hagi amor entre dues persones quan l’edat entre uns i altres és tan gran.
Certament, crec que l’amor existeix i em fan pena aquelles persones que no hi creuen. Exemples de parelles que han viscut enamoradament amb una diferència edat abismal hi ha moltes en la història de la humanitat. Un exemple és per exemple la periodista i creadora del periodisme d’investigació, Nellie Bly, que es va casar amb el multimilionari nord-americà, Robert Seaman, vivint enamorats la resta de la seva vida.
Curiosament, també la setmana passada el president del parlament de Catalunya, Torrent, assenyalava la data del 14 febrer, dia dels enamorats, per realitzar les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. Sembla que els seus socis de govern no ho han acabat de veure molt clar. Tot i elegir aquesta data tan especial tot sembla que l’amor que es professaven els partits independentistes s’ha acabat per art de màgia o pel pas del temps. El verí de l’amor de les fletxes de Cupido ja no fan efecte entre aquests partits i el divorci entre ells és un fet indiscutible. La nit dels vidres trencats plana dins la política catalana.
Batiste Forcadell, economista
