Espanya és el primer productor mundial de garrofa amb una producció de més de 80 mil tones anuals i Catalunya és la tercera comunitat amb més producció amb una superfície plantada de 3.975 Ha. La garrofa és un fruit lleguminós símbol de les comarques litorals com les Terres de l’Ebre.
De la garrofa s’aprofita tot la polpa i la llavor o garrofí, la primera es trosseja i es fa servir per a l’alimentació animal, cavalls, gossos, etc. i la llavor és processada i se’n fa goma de garrofí que s’utilitza com espasant i gelificant per la indústria alimentaria i sanitària. Les varietats més extenses en el nostre territori són la negra i la roja amb una gran majoria de plantacions petites, de baixes densitats, envellides, mal pol·linitzades i una part, abandonades.
La indústria de la garrofa ha fet un canvi des del 2012 quan una sèrie d’empreses del sector varen fer l’associació d’empreses innovadores de la garrofa (E i G) per defensar-ne el cultiu i multiplicar la seva comercialització posant l’objectiu en fer una gran i extensa gamma de productes alimentaris per les persones, que tenen garrofa com oli de garrofa, magdalenes, succedani de cafè, farina, natilles, pa, cervesa, pa de pessic, farinetes infantils, galetes o vinagre totes elles amb unes grans propietats, alts continguts energètics, rics en fibres que beneficien la flora intestinal, millora la regularitza l’activitat muscular i redueix el colesterol.
A principis de mes es va començar la recol·lecció d’aquest fruit dues o tres setmanes abans, a causa del canvi climàtic, amb una gran satisfacció pels productors perquè s’està pagant el kg a 0,63 cèntims d’euro més IVA cosa que no es produïa feia molts anys, l’últim preu pagat d’aquest producte va ser de 0,20 cèntims d’euro més IVA. Aquest impressionant preu de la garrofa s’ha produït per la gran demanda dels productes que se’n deriven d’aquest típic de seca a més de tornar l’interès per fer noves plantacions per la possibilitat que els preus a causa de la gran demanda s’aguantin, pot ser més rendible que altres plantacions que tenim al Baix Ebre.
És interessant recordar com no fa gaires anys es varen arrencar moltes plantacions de garrofers per fer-hi caquis, cítrics o mangranes que per qüestions comercials ara no són viables i es tornen a plantar garrofers. Al nostre territori s’hauria d’entendre, en especial els polítics que tenen el poder de decisió, que la innovació és la diversificació del teixit productiu per poder engrandir el valor afegit dels nostres pobles i ciutats. Cal d’una vegada deixar el turisme en un segon pla i fer inversió en cadenes de producció de productes com la garrofa, producte que tenim i comercialitzem, només ens manca la cadena productiva sent una possibilitat, però segur que en trobarem d’altres per diversificar i assegurar el nostre futur. Pensem-hi.
Joan Cunill, enginyer mediambiental
