Al segle XVIII l’escriptor Francès Victor Hugo va fer una frase de tall medi ambientalista que deia, Produeix una immensa tristesa pensar que la natura ens parla i el gènere humà no escolta, en l’època en què va viure aquest famós escriptor la societat tenia els mateixos problemes mediambientals que ara, potser no tan greus però iguals. La necessitat de la vida tant animal com vegetal és respirar, les persones ho fem d’ençà que naixem fins que morim i segurament el que respiraven els nostres avantpassats mai va ser un problema per ells, però la cosa ha canviat avui, la superpoblació i el progrés ens han dut un problema nou que traspassa fronteres ocasionant un gran problema global, la contaminació.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) xifra amb més de cinc milions de morts prematures cada any i canvis en els ecosistemes a causa de la contaminació, quan parlem de contaminació ambiental no és només de l’aire també de l’aigua i la terra que són els principals recursos de vida de les persones. L’aire que respirem està compost d’un 78% de Nitrogen, el 21% d’oxigen, l’1% de vapor d’aigua i l’1% de gasos nobles principalment Argó encara que hi pot haver Neo, Heli, Xenó o traces de Diòxid de Carbó i Meta que es mesuren en partícules per milió (ppm). La principal contaminació atmosfèrica és l’antropogènica i s’ha de diferenciar de la natural per la diferència de contaminants, la primera és bàsicament pels combustibles fòssils i l’altre per la sorra o el carbó provinents de tempestes o incendis, afecta la població de diferents maneres, hi tenim grups de risc com embarassades, nens, gent gran, persones amb malalties cròniques del sistema respiratori, cardiovascular que són els més afectats, al nostre país segons dades de l’OMS cada any tenim més de 33.000 morts prematures ocasionades per la contaminació atmosfèrica, partícules PM2,PM10, Diòxid de Nitrogen o Ozó.
Aquests són els motius pels quals les administracions més properes als ciutadans han d’implantar els canvis necessaris per pal·liar els efectes d’aquesta contaminació, mesures com la mobilitat sostenible, la priorització del transport públic als pobles i ciutats, utilitzar vehicles de transmissió elèctrica tant en el sector públic com privat, regular els accessos a pobles i ciutats quan els nivells de contaminació hagin sobrepassat els paràmetres mitjançant la limitació de velocitat, actualment s’està fent en moltes ciutats i pobles i la prohibició pels vehicles més contaminants. Aquestes podrien ser alternatives petites i valides, l’enfocament ha d’anar també pel tràfic marítim i aeri grans contaminadors, cal saber que només una companyia marítima allibera a l’any més d’onze milions de Tones de CO₂, la manca de regulació fa necessari un ordenament d’aquest sector per impulsar mesures de propulsió menys contaminants.
Els científics estan treballant en tres sectors bàsicament, la contaminació androgènica i la natural que ens poden dur al desastre, i una part posant la seva vàlua a treballar per la salut ocasionada per aquesta contaminació amb la innovació per fer front a aquesta, investigadors de la MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts) als Estats Units, han dissenyat un sistema de captura de carboni mitjançant una cèl·lula electroquímica que pot alliberar i captar CO₂ fàcilment, el dispositiu treballa a temperatura ambient i requereix menys energia que els sistemes convencionals de captura de carbó basat en les amines, el mètode innovador ajudaria a frenar el canvi climàtic, el sistema atrapa el CO₂ abans que s’escapi a l’atmosfera. L’excés de gasos efecte hivernacle s’està atrapant amb les amines que ajuden a depurar el contaminant unint-s’hi químicament, però aquest mètode requereix molta energia, equips industrials i calor que cremen més combustibles fòssils durant aquest procés i alliberen molts gasos efecte hivernacle fent que no sigui viable.
La cèl·lula electroquímica provada pels científics té una estabilitat a llarg termini del dispositiu i el 95% de la seva capacitat es manté després de diferents cicles de càrrega i descarrega demostrant la viabilitat d’aquest projecte, la tècnica pot ser un revulsiu per la indústria per la captura i alliberament de CO₂. L’organisme IPPC ha fet un informe en el qual fa responsable a l’ésser humà per influir de manera inequívoca en l’escalfament global. L’increment de la temperatura en 2 °C pot semblar poca cosa, però no ho és, la xifra és suficient per modificar amb intensitat alguns processos que condicionen la interacció entre els oceans, l’atmosfera, les masses de gel i les superfícies continentals que són les variables de l’equació climàtica.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
