Illa i Sánchez escenifiquen a la Moncloa el suport institucional a la gigafactoria d’IA de Móra la Nova

És la primera reunió a màxim nivell polític i empresarial després de l’aprovació de 719 milions per al projecte

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -
- Advertisement -

El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s’han reunit aquest dimecres a la Moncloa amb representants del consorci que impulsa la gigafactoria d’Intel·ligència Artificial que tindrà la seva seu a Móra la Nova. Es tracta de la primera reunió al màxim nivell polític i empresarial després de l’aprovació de 719 milions per al projecte. La trobada plasma el compromís de totes les administracions i actors implicats en el projecte abans que Brussel·les publiqui la convocatòria definitiva de les gigafactories europees. La reunió arriba quan el consorci ja està pràcticament configurat i la societat mercantil ja ha estat aprovada per l’Estat i la Generalitat.

A més dels dos presidents, hi han estat presents el ministre per a la Transformació Digital, Óscar López, el president de Telefónica, Marc Murtra, i el president d’ACS, Florentino Pérez, així com el conseller delegat del Banc Santander, Héctor Grisi, i el conseller delegat de Multiverse Computing, Enrique Lizaso.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a la Moncloa

L’accionariat de la futura gigafactoria:

El projecte quedarà sota control majoritari del sector privat, que concentrarà el 51% del capital de la societat impulsora. Telefónica, ACS i Banc Santander seran els tres principals accionistes privats, amb una participació del 15,67% cadascun, mentre que la tecnològica basca Multiverse Computing disposarà del 4%.

La part pública controlarà el 49% restant. L’Estat, a través de la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT), tindrà el 47,99% de les accions i la Generalitat hi participarà inicialment amb l’1% mitjançant l’Incasòl. El repartiment respon als requisits europeus, que exigeixen una majoria privada en aquest tipus d’infraestructures estratègiques.

Segons una nota que ha fet pública el govern espanyol, durant la reunió, Sánchez ha subratllat que la intel·ligència artificial és una de les tecnologies que «més transformarà la societat en les pròximes dècades, en àmbits com el treball, la investigació, l’aprenentatge i les relacions personals».

Per això, ha instat a continuar treballant per construir i governar tecnologies estratègiques perquè Espanya contribueixi, «amb ambició política i inversió, a fer que Europa pugui liderar àmbits tecnològics clau, recuperar competitivitat i reforçar la seva capacitat de decidir sobre el futur digital espanyol i europeu».

En aquest marc, ha traslladat el «suport decidit» del govern espanyol al projecte de gigafactoria d’IA amb l’objectiu de situar «Espanya a l’avantguarda», mitjançant una inversió pública de 719 milions d’euros a través de la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT), aprovada el juny passat amb fons Next Generation EU del Pla de Recuperació.

Sánchez i Illa, amb representats de les empreses del consorci de la gigafactoria

A aquesta quantitat s’hi afegeix una contribució voluntària de 300 milions d’euros, autoritzada pel Consell de Ministres a l’Empresa Comuna Europea d’Informàtica d’Altes Prestacions (EuroHPC), en concepte de serveis. Aquest organisme, amb seu a Luxemburg, és l’encarregat d’explotar les factories d’IA i de promoure l’establiment i l’accés a gigafactories d’IA a la Unió Europea.

La gigafactoria de Móra la Nova està destinada a allotjar milers de processadors d’última generació per poder entrenar grans models d’intel·ligència artificial i oferir capacitat de computació avançada a empreses, centres de recerca i administracions.

La inversió global se situa entre els 4.000 i 5.000 milions d’euros, i es presenta a les Terres de l’Ebre com una alternativa econòmica als futurs tancaments de les centrals nuclears de Vandellós i Ascó. Està projectada al polígon del Molló, que espera una gran implantació industrial des de fa temps.

La candidatura per acollir la gigafactoria serà compartida entre Móra la Nova i San Fernando de Henares, a Madrid, després que el govern espanyol afegís la localitat madrilenya de San Fernando de Henares al projecte, on inicialment només hi havia la localitat ebrenca. Amb aquest tàndem territorial, l’executiu vol «convertir Espanya en un campió de la IA», tal com va expressar el ministre per a la Transformació Digital, Óscar López.

El govern espanyol va proposar instal·lar la gigafactoria a Móra la Nova el juny de l’any passat, quatre mesos després que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, anunciés que l’executiu comunitari vol instal·lar entre quatre i cinc gigafactories arreu de la UE, amb una inversió total de 20.000 milions d’euros entre capital públic i privat.

La mateixa Comissió Europea va afirmar que Móra la Nova és una candidatura «molt forta» per acollir la infraestructura. Així ho va assegurar la vicepresidenta a càrrec de Sobirania Tecnològica, Henna Virkkunen, i també la presidenta del Banc Europeu d’Inversions (BEI), Nadia Calviño. El govern espanyol, per la seva banda, diu que ja té la candidatura «llesta» i resta a l’espera que es publiqui la convocatòria.

Sánchez, Illa, López i els empresaris de la gigafactoria, a la Moncloa

Llum verda a la societat mercantil:

L’executiu català es va incorporar a la societat amb un 1% inicial a través de l’Institut Català del Sòl (Incasòl). Tanmateix, Govern i Estat han subratllat que la distribució de capital serà «flexible» i s’adaptarà a les fases successives del projecte per facilitar, si s’escau, la incorporació de nous socis.

La nova societat fixa el seu domicili social a Móra la Nova, un fet que pel Govern «reforça l’arrelament territorial» del projecte. El municipi ebrenc comparteix aquesta visió i considera que això permetrà «apropar l’empresa i el projecte al territori», tal com va expressar l’alcalde Jesús Álvarez.

De fet, Álvarez va remarcar que històricament la comarca ha estat generadora de recursos per a altres zones del país i que establir la seu al municipi els permetrà participar en la presa de decisions i beneficiar-se dels recursos generats. «Això dona capacitat a la gent de sentir-se més seva la infraestructura», va dir.

ACN

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -