La sequera ha posat al descobert la manca de planificació en el sector de l’aigua del govern de la Generalitat que davant d’aquesta ha de córrer a fer plans per pal·liar la manca d’aigua de tots els territoris. En aquest context és quan el conseller Mascort va dir que es portaria aigua al Priorat i que ho farien de forma estructural, encara que dies després en veure la resposta contundent d’ONG del territori i la CHE es va fer enrere, les presses no són bones per solucionar cap problema i menys amb pressió. Segons el conseller la CHE tenia constància d’aquestes propostes perquè se’ls va fer saber des de la Conselleria, cosa que ho neguen des d’aquest organisme i, per tant, s’haurà de veure a la pròxima revisió del pla hidrològic i assenyala que les futures actuacions hidrològiques hauran de respectar criteris de sostenibilitat com la viabilitat ambiental, la garantia de l’aigua o l’existència de finançament i de dret, tota una declaració d’intencions. Fa uns dies que el conseller d’Acció Climàtica torna a la càrrega i anuncia dos projectes per proveir reg els camps de vinya i oliveres del Priorat, que són connectar la xarxa del Garrigues Sud amb l’embassament de la Palma d’Ebre i des d’allà portar aigua al pantà de Margalef que beneficiaria més de 1400 ha de la comarca, l’estiu passat ja es va habilitar una connexió provisional amb la canonada principal del Garrigues Sud per poder regar 500 ha de sis pobles de la comarca. L’altre projecte que va esmentar el conseller és portar aigua de l’Ebre al municipi de Garcia a la Ribera d’Ebre, fins al pantà de Siurana, que seria un transvasament de la conca de l’Ebre a les conques internes de Catalunya. Aquestes manifestacions han creat una forta oposició a l’Aragó dient que no sobra l’aigua i que suposaria un gran impacte ecològic.
La portada d’aigua a la Pallaresa i ampliar el Segrià Sud per garantir el regadiu de tota l’àrea del canal principal d’Urgell i el Segarra-Garrigues que els regants fa anys que demanen, igual que la del Priorat hauran d’esperar segons la CHE fins al pròxim pla hidrològic del 2027, per tant, la porta està tancada a aquesta solució, també va quedar aparcada per part de la CHE l’ampliació del reg de suport per què no està d’acord amb noves dotacions d’aigua per pal·liar la sequera de Lleida. En canvi, aquesta setmana amb el vistiplau de la CHE i amb l’acord del govern d’Espanya, s’ha traspassat aigua de l’Ebre cap a Santander i ben segur que el relat no inclou que suposarà un gran impacte ecològic, queda al descobert les dues vares de mesurar que té el govern. Aquesta diferència a l’hora de gestionar crisis fa que puguem qüestionar al govern que gestiona el riu Ebre, està tan polititzat que qualsevol decisió que hagi de prendre i que vagi bé a Catalunya troben la manera i el relat de tombar-la i arran d’això, potser ara seria el moment perquè el PSOE està governant amb els vots d’ERC i Junts que hi hagués un canvi en aquest organisme provocant un equilibri dels territoris per fer-lo més just i tècnic alhora, la política s’ha de deixar als polítics i tant aquest com altres òrgans han de ser tècnics, qüestió a tenir en compte pel bé del riu en el seu tram final de Catalunya.
Aquests dies no es parla d’altra cosa als mitjans de comunicació, el riu Ebre, està bé que se’n parli, però no per veure com es reparteixen l’aigua, la seva llera no en dur tanta com per poder-la repartir. No és estrany que hi hagi malestar al territori, no és el riu, només ens juguem el model territorial que implica com diu la cançó de Joan Rovira, el meu riu m’ha regalat la meua identitat i aquest orgull de ser d’on soc i amb lliga a un poble i a una gent, però cal alçar la veu si el volen atacar la gent que no escolta i no compren la nostra cultura i sentiment, avui lluitem per l’home l’aixada, la terra estimada, són talls de la bonica cançó que ens situa en el món del riu com a cohesionador social de pobles, cultura i que el territori no deixarà morir per decisions erràtiques en la seva gestió. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
