La innovació en el camp de la construcció és una realitat com en altres sectors per frenar el canvi climàtic, així ho han entès les grans corporacions com CEMEX l’empresa ubicada a Alcanar, multinacional mexicana que volen canviar la manera de fer el formigó i que ho estan experimentant, d’entrada sembla una notícia intranscendent però no ho és, que una multinacional estigui treballant per frenar el canvi climàtic vol dir que estan segurs que s’està produint com fa temps estan pronosticant els científics i meteoròlegs amb una variant que ara se’ls creuen,són conscients que el seu futur passa per reduir la petja contaminant.
Un estudi publicat a la prestigiosa revista Nature deia que l’indústria del ciment és la responsable del 8% de les emissions de CO₂ i més del 36% dels las giga tones alliberades a l’atmosfera per la construcció. Aquest sector allibera cada any un total de 500.000 tones de Diòxid d’azofre, Monòxid de carbó i Òxid de nitrogen sent des del 1960 de manera ininterrompuda prop de 1800 milions de tones mètriques de Diòxid de carbó fins al 2021. A principis del 2022 l’empresa CEMEX que es dedica principalment a fer materials de construcció i combustibles solars han aconseguit produir Clínquer, un material modular que es fa servir d’aglomerant tot un èxit segons l’empresa per ser la primera producció de clínquer solar com a prova pilot, però ara tenen el repte d’aprofitar aquesta energia solar per una planta industrial viable, la clau està en la utilització només d’energia solar.
El clínquer ara mateix l’estan fent en forns en els quals es barreja’n argila amb pedra calcària a temperatura molt elevada, gairebé 1500 °C i es fa amb combustibles fòssils, durant aquesta fase es generen el 40% d’emissions directes de CO₂ de tot el procés de la cadena de producció que la tecnologia que fan servir, la Synhelion, s’assoleix crear la calor necessari prescindint dels combustibles fòssils només amb energia solar. L’empresa afirma que han deixat enrere la fase pilot de l’any 2022 per produir ciment en condicions d’una planta industrial amb un objectiu únic la descarbonització hi ha zero emissions. Aquesta innovació passa per l’instal·lació pilot amb una capacitat trenta vegades superior alhora que preveuen una primera planta industrial a petita escala pel 2026 i una planta industrial a gran escala de (150 MWth de potència solar amb 900 tpd de capacitat de producció a final d’aquesta dècada. Encara haurem d’esperar uns anys per recollir el fruit d’aquesta innovació, altres sectors n’haurien de prendre nota perquè si no es comença no s’acaba , m’entres s’haurà de vigilar a través de les ECA els possibles alliberaments atmosfèrics que la planta pugui fer.
Un altra innovació sobre aquest sector és el ciment autoreparable amb materials vius que en fa recerca D’ARPA empresa militar en el camp en què estan treballant ja fa uns quants anys. L’estudi busca un objectiu que és fer un formigó amb una capacitat d’autorreconstrucció que pugui reparar les esquerdes, la hipòtesi d’aquesta investigació és que al formigó se l’hi pot donar aquestes capacitats que tenen els organismes vius basats en els sistemes vasculars que tenen les persones juntament amb les xarxes de fongs filamentosos que es poden trobar en grans extensions de terra. Un formigó capaç de curar obre moltes possibilitats, l’esforç d’aquesta investigació té una via estratègica de solucions a llarg termini per estructures de grans dimensions per a molls aeròdroms o temes civils. Durant els últims anys s’han buscat altres línies de treball que busquen el mateix que amb el formigó autor reparador amb materials com vidre o plàstics totes pensades per convertir-se en recursos més sostenibles i molt menys contaminants.
Tenim un gran ventall d’Innovacions obertes en sectors estratègics tant civils com militars que cal esperonar perquè arribin a bon port sobretot pel canvi climàtic i l’escalfament de la terra ,iniciatives obertes que donaran els seus fruits a curt i llarg termini que haurien de seguir altres sectors per sortir del límit en què estem per l’escalfament provocat en una gran part per l’home que ens pot dur al final de la nostra civilització, tots estem implicats hi sabem que només en sortirem si posem la racionalitat davant l’avarícia, perquè la veritat és que si passem la línia vermella el que tinguem aquí en aquests moments si quedarà no ens en durem res serà el final del final, no vull ser catastrofista, però sí fer un relat ajustat del qual ens podria passar per reflexionar-hi. Pensem-hi
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
