És la situació en què es necessiten mesures urgents per reduir o acabar amb el canvi climàtic evitant de manera potencial i irreversible danys ambientals resultant d’aquest procés. Els màxims responsables són els combustibles fòssils, carbó, gas o petroli els que més contribueixen al canvi climàtic, representen el 75% de les emissions de gasos efecte hivernacle de tot el planeta amb el 90% de totes les emissions de diòxid de carbó a més d’influir en el clima i la temperatura de la terra juntament amb els que de manera natural s’alliberen, la generació d’energia, d’electricitat i calor a través d’aquests combustibles provoca gran quantitat d’emissions d’aquests gasos efecte hivernacle.
La crisi climàtica s’associa a una extrema catàstrofe ambiental i social del canvi climàtic d’origen antropogènic, crisis que és causada per tres problemes fonamentals que estan relacionats, la pèrdua de biodiversitat, el canvi climàtic, la contaminació i diferents formes laborals, externes o naturals, en declarar l’emergència climàtica el que fem es constatà que el canvi és real i que les mesures adoptades fins avui dia no són suficients per aturar-lo. Estem davant dels últims deu anys més calorosos del planeta (2015-2024) amb la pèrdua de glaceres als pols, la puja de l’aigua del mar i l’escalfament dels oceans que s’acceleren produint fenòmens meteorològics extrems com, emergències per aigua, vent, erosions costaneres, tempestes de sorra, fent molt de mal a les economies i persones de molts països. Una de les zones amb més perill d’aquests impactes al nostre país és la vall de l’Ebre que està dins del 6% dels 30.000 km² en què la península Ibèrica està afectada.
L’any 2017 la Generalitat i diverses institucions com Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions o Universitats varen declarar l’Emergència Climàtica, segons el col·lectiu Renovem-nos, tot va ser un gest polític sense cap contingut, una manera d’enganyar als ciutadans, fer veure que es treballa molt en aquest tema i no fer res d’aquí que estem a la cua pel que respecta l’escalfament global, en la majoria dels casos els resultats de les emissions s’han reduït molt poc d’altres no es poden comptabilitzar. Aquesta entitat que promou la transició energètica i la descarbonització diu que excepte alguns casos on hi ha voluntat política i aquesta declaració va ser la continuïtat de la feina que estaven fent, en una gran majoria d’institucions des de la seva aprovació mai ha passat d’una declaració d’intencions, el 70% d’aquestes institucions no comptabilitza les emissions un fet que permet avaluar el gest polític fet i sense inventari no anem en el bon camí, simplement s’està enganyant als ciutadans.
Els Ajuntaments que han fet aquesta declaració han optat per contractar energia elèctrica renovable i fer la reducció pròpia, però pocs d’ells han fet pedagogia per informar els ciutadans perquè contractin energia verda i reduir les emissions del municipi, en canvi, sí que algun d’ells ha optat per les petites comunitats energètiques que per la participació limitada d’aquestes són un gest molt petit per aquesta reducció. Declaració d’intencions amb uns resultats pírrics molt vergonyosos fruits de la poca feina que es fa des d’aquestes institucions per l’emergència climàtica, és hora perquè estem al límit de fer el que estigui a les mans de qui ens estan governant quelcom més que gestos i intencions, s’han de posar a treballar de valent per assolir l’objectiu de la descarbonització per aquest motiu han estat escollits i si algun Ajuntament encara no ha fet la Declaració de l’Emergència Climàtica ara és l’hora de fer-ho i sobretot ser conseqüent amb aquesta acció.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental