Comarques com el Baix Ebre o el Montsià on el primer sector productiu és el primari és important fer la validació dels residus i subresidus de tots els tractaments que es fan al territori perquè aquesta es pot considerar de km zero, per tant, sostenible, però, amb tot hi ha un però, les indústries que treballant els residus zero també ho fan amb residus de fora i deixen de ser sostenibles, una gran contradicció amb un únic objectiu, els diners. Aquesta indústria de la sansa està en el catàleg com activitat contaminant amb una normativa pròpia i el que els empresaris haurien de fer és instal·lar sistemes de tractament eficients per les emissions atmosfèriques i procurar la pau social i mediambiental al territori. La legislació en aquest sector és gran tant en l’àmbit Europeu com de país per reduir al màxim els alliberaments d’emissions que són altament perjudicials per a les persones i el medi ambient, la realitat la tenim a casa nostra tant al Baix Ebre com al Montsià.
La Comissió Europea com a màxima autoritat legislativa té la Directiva 2008/SO/CE relativa a la qualitat de l’aire, entre moltes d’altres, i per una atmosfera neta i estableix un màxim de 50 m/g /Nm3 per aquesta contaminació i d’obligat compliment. Fa algun temps que Europa està provant innovacions tècniques dins les MTD (Millores Tècniques Disponibles) que són els filtres Electroestàtics en ambients humits que volen una adaptació a les singulars característiques dels gasos d’emissió de la indústria de la sansa, filtres que han estat provats a les indústries Italianes i Franceses d’aquest sector amb una gran eficiència, han baixat els límits de contaminació als establerts per les autoritats, per tant, d’una gran eficiència. El problema rau en els empresaris de casa nostra que han pogut veure els resultats, els electrofiltres funcionen molt bé, però han arribat entre tots a un consens per desacreditar les MTD (Millores Tècniques Disponibles) assegurant que aquesta no és la solució, sense aportar cap alternativa, la raó fonamental és què volen evitar els costos de la inversió i explotació que tenen els filtres electroestàtics. Aquesta és una qüestió fonamental, amb aquests filtres segurament les empreses de sansa del nostre territori no serien cap molèstia per la ciutadania amb la contaminació atmosfèrica, com ara passa a Santa Bàrbara a la comarca del Montsià.
Els sistemes de control reglamentats que tenen aquestes indústries de sansa per la contaminació en l’autorització ambiental per fer aquesta activitat i que la dona l’Ajuntament, tenen certes deficiències que poden influir en els resultats i conclusions dels vectors que s’obtenen de la contaminació atmosfèrica, sovint els ajuntaments la tenen externalitzada aquesta feina. Aquesta és la gestió i control de la cadena de validació de residus i subproducte, la mesura exterior per saber l’abast d’aquesta contaminació pot estar feta de dues maneres amb tècniques diferents per arribar al mateix objectiu, una la del laboratori mediambiental amb la tècnica de cromatografia de fums i masses en la que es miren molts paràmetres anuals per aconseguir els resultats dels fums que alliberen aquestes indústries de manera representativa i segura, l’altre són les estacions mòbils que fan servir la tècnica minutal, s’agafen mostres cada deu minuts, d’un minut, i quan acaba el dia amb 144 mostres es miren els vectors contaminants i es computen, són resultats temporals i amb algun vector no són representatius.
Les indústries de sansa el normal és veure com per la xemeneia surten plomalls de la validació que van a km de distància, ajudats pel vent d’aquestes comarques i generen un impacte visual de longituds grans i el focus principal d’aquests plomalls segons els empresaris és vapor d’aigua de l’assecatge de la sansa, una de les excuses recurrents d’empresaris que les seves empreses contaminen i tenen l’excusa perfecta per dir que no contaminant, a més amb una gran càrrega de partícules superiors als límits d’emissions establerts i podem establir una relació entre la llargada longitudinal del plomall i les partícules, com més llarg és més partícules Pm10, PM2,5 i PM1 estan en suspensió que per la seva baixa densitat no es dipositen a la sortida del focus principal, xemeneia, sinó que ho fan uns kilòmetres més enllà. L’OMS (Organització Mundial de la Salut) considera les partícules fines en especial PM2,5, PM1 i les PST (Partícules en Suspensió Total) aquestes es produeixen per una mala combustió de la caldera, les més perilloses per la salut dels ciutadans, són les que s’allotgen a les cavitats del pulmó i poden provocar problemes respiratoris, inclús càncer, no es pot jugar amb aquesta contaminació per aquest motiu, s’ha de tenir les empreses en perfecte estat. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
