Salut i bons aliments

Els aliments funcionals (II)

Tot i que els aliments funcionals no tenen una definició acceptada universalment sí que han de tenir unes característiques principals que són acceptades, d’una manera més generalitzada, en l’àmbit internacional.

L’aliment funcional ha de reunir 7 condicions: 1) tenir un efecte beneficiós sobre la salut; 2) ha d’estar sustentat en una base científica; 3) ha de tenir estudis epidemiològics que demostrin el seu efecte beneficiós i no ocasionar cap efecte nociu; 4) ha de ser administrar de manera convencional, és a dir, com qualsevol aliment tradicional; 5) la dosi diària ha de ser establerta per especialistes en nutrició; 6) és necessari conèixer les interaccions entre l’ingredient i la matriu de l’aliment funcional; 7) el mètode analític per a valorar-lo ha d’estar detallat.

¿Quins són els OBJECTIUS PRINCIPALS dels aliments funcionals? : 1) procurar una bona funcionalitat fisiològica de l’aparell digestiu; 2) participar en la defensa de l’estrès oxidatiu de l’organisme 3) no perjudicar el metabolisme dels macronutrients (és a dir, el HC, els greixos i les proteïnes); 4) en el cas d’una dona embarassada, afavorir el creixement i desenvolupament del fetus i 5) tenir un efecte protector sobre el deteriorament del sistema cognitiu.

Els aliments funcionals poden ser naturals o modificats.

Els NATURALS són aquells aliments que per si mateixos contenen substàncies beneficioses per a la salut. Com per exemple, l’oli d’oliva.

Els aliments funcionals MODIFICATS són aquells aliments naturals que han estat tractats perquè siguin beneficiosos sobre la salut mitjançant: a) l’enriquiment, per exemple, els productes lactis enriquits amb lactobacils; b) modificats per eliminació, per exemple, els cereals sense gluten; c) modificats per suplementació, per exemple, la llet enriquida amb calci i d) modificats per substitució, quan alguna substància se substitueix per una altra similar però més saludable.

VERITAT o FALS

Hi ha aliments que ajuden a millorar l’astènia primaveral

VERITAT.

Es pot definir l’astènia primaveral com la sensació de falta d’energia, debilitat o esgotament físic i mental que no estan justificats per l’activitat física habitual i que comporten una disminució de la capacitat per a fer una vida normal.

Tot i que l’astènia primaveral no es pot considerar una patologia en si, sinó més bé com un procés d’adaptació de l’organisme a l’augment de la calor, les hores de llum, la pressió atmosfèrica i la humitat.

Si a més es pateix d’algun tipus d’al·lèrgia ambiental –més freqüent en aquesta època de l’any- el quadre de l’astènia es pot agreujar; el qual s’incrementa la sensació d’esgotament i somnolència, a causa dels antihistamínics.

Les dades estadístiques poden induir a pensar que aquesta astènia primaveral és més freqüent en dones i pacients més grans de 65 anys, així com en persones que pateixen malalties cròniques i trastorns ansiosodepresius.

En la majoria dels casos l’astènia sol ser passatgera i dura, aproximadament, unes dues setmanes. I hi ha uns determinats aliments i pautes dietètiques que poden ser de gran ajuda per a la majoria dels afectats.

Els aliments rics en triptòfan -una aminoàcid essencial, que té relació directa en la producció de serotonina- poden ser d’ajuda per tal de millorar la simptomatologia astènica. Són exemple d’aquests aliments rics en triptòfan els ous, la carn i el peix. Aliments com els cereals, els grans integrals i els fruits secs, que aporten energia de manera sostenible, poden ser també valuosos a l’hora de combatre l’astènia.

També són aliments a tenir en compte en el cas de les fruites i les hortalisses els que són de temporada.

Quan es pateix astènia s’ha de tenir certa precaució amb la ingesta d’hidrats de carboni d’absorció ràpida com són el sucre refinat, les galetes, els sucs industrials i els dolços i altres productes ultraprocessats, aquests últims pel seu contingut en greixos saturats.

També són contraproduents l’alcohol –un gran enemic de l’astènia-la cafeïna i altres substàncies estimulants com pot ser la nicotina del tabac.

LA XIFRA

L’evolució del consum alimentari a Catalunya entre els anys 2005 i 2017 podria resumir-se de la següent manera: 1) Disminueix lleugerament el consum d’ous, peix i carn; així i tot val a dir que aquest consum ha tingut variacions en aquest període que no reflecteix aquesta comparació.

2) El pa és el principal producte bàsic en el qual s’ha vist reduït significativament el seu consum. Malgrat que es produeix un lleuger augment del consum de productes de pastisseria.

3) L’altre producte bàsic que segueix disminuint el seu consum és el sucre (un 25 %), tot i que el consum de xocolata augmenta (un 15 %).

4) S’han deixat de consumir quasi 18 litres de llet líquida per persona /any i, per contra, s’ha incrementat en més de 3 litres o quilos el consum de derivats lactis com els iogurts.

5) També l’arròs veu reduït el seu consum en un 20 %.

6) En canvi, s’incrementa un 6 % el consum de la pasta.

7) El gran increment de consum se l’emporten les patates, amb un 20 % d’augment.

8) Alhora els plats preparats entren amb força a la dieta amb un increment l’any 2017 respecte al 2015 d’un 35 %.

9) El consum de vi i caves es redueix de manera significativa mentre que la cervesa s’incrementa un 37 %.

10) Finalment, els diferents tipus de sucs disminueixen el seu consum un 22 %.

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close