Salut i bons aliments

Els aliments funcionals (I)

Avui dia encara no hi ha una definició acceptada universalment per als anomenats aliments funcionals. A l’Àsia -el Japó va ser el primer país que els va definir l’any 1990-, a Europa i als Estats Units defineixen aquests tipus d’aliments de diferent manera.

Així i tot, si s’hagués de fer una barreja d’aquestes diferents definicions, es podria dir que els aliments funcionals constitueixen un concepte més que no pas un grup específic d’aliments. La característica comuna de tots plegats és que proporcionen un efecte beneficiós per a la salut, a més de tenir uns continguts que proporcionen una nutrició bàsica.

Aquesta diversitat de definicions fa que hi hagi diferents termes que s’utilitzen com a sinònim d’aliment funcional i que en realitat no ho són. Aquesta situació provoca una manca de consens a escala mundial sobre la uniformitat de criteris a l’hora de definir l’aliment funcional i a l’hora d’assentar les bases de la seva regulació, amb confusió per al consumidor.

Avui per a avui cal distingir entre aliments nous, aliments nutricèutics i aliments funcionals.

Els ALIMENTS NOUS són aquells que procedeixen d’un organisme modificat genèticament, per exemple, els aliments transgènics; o bé tenen una estructura molecular nova o deriven d’una font alimentària inusual.

Els ALIMENTS NUTRIGÈNICS són aquells que estan elaborats a partir d’un aliment encara que es venen en forma de píndoles, pols i altres presentacions farmacèutiques.

Els ALIMENTS FUNCIONALS es refereixen a productes que són meitat aliment meitat medicament. Com ja s’ha dit abans, el problema és que no és una expressió única acceptada universalment.

VERITAT o FALS

No existeixen productes dels anomenats “brossa” entre alguns dels que mengen els vegans

FALS.

La dieta d’una persona vegana és rica en fruites i hortalisses. No mengem ous, ni llet, ni carn, ni peix… en definitiva qualsevol producte d’origen animal. Però com a humans que són, a vegades, els vegans noten el “cuquet” de menjar algun caprici… això sí, que sigui una mica menys light del que mengen habitualment. I avui dia el mercat ofereix més possibilitats per a aquestes capricioses alternatives o complements del que la gent es creu. Els vegans sí que poden menjar alguns productes emmarcats en el difús concepte “aliments brossa” sense trair el seu ideari alimentari. Veient-ne alguns exemples i en format de marca comercial:

Les conegudes patates en llauna Pringle’s tenen dues versions que no inclouen greixos d’origen animal ni traces d’ou entre els seus ingredients: les originals i les barbacoes. Al mateix succeeix amb algunes classes de les patates Lay’s, però cal fixar-se bé en l’etiquetatge per no cometre un error.

Els cereals amb xocolata xoco flackes, ideals per esmorzar, contenen farines de blat i xocolata en pols, a més de sucres i olis vegetals. Però ni mica de llet o altres ingredients d’origen animal.

Les galetes Ritz crackers. Són molt apropiades per preparar canapès o menjar-se untades amb formatge fos (en aquest cas vegà); a més aquestes galetes d’aperitiu tampoc contenen cap ingredient d’origen animal.

La xocolata Lindt, que té un 70 % de cacau. Aquesta xocolata, apte per als vegans, no conté llet ni altres ingredients com pot ser la mel. Només porta cacau. Però cal assegurar-se que sigui al 70 %, perquè altres pastilles d’aquesta marca sí que porten aquests ingredients no vegans en la seva composició.

I per als vegans més llaminers hi ha algunes llaminadures de la casa sueca IKEA que no porten ni gelatines, ni pectina ni cartílag, tots ells productes normalment d’origen animal.

LA XIFRA

A Espanya, gairebé la meitat dels quilos d’hortalisses consumits l’any 2018 van correspondre al conjunt dels tomàquets, cogombres, albergínies, carabassons, pebrots, cols i bròquil.

En canvi, va disminuir un 1% el consum de les mongetes verdes, els espàrrecs, les verdures de fulles com els espinacs i les bledes, l’enciam, l’escarola i l’endívia.

Les varietats d’arrels, bulbs i tubercles-com les cebes, les pastanagues i els alls-van suposar una quinta part de les verdures consumides l’any 2018.

L’hortalissa més consumida a les llars espanyoles va ser el tomàquet, amb 605 milions de quilos (un increment del 3%), seguida de la ceba amb 325 milions de quilos (un augment del 2%) i els pebrots amb 225 milions de quilos (un augment del 6%)

Si bé Espanya és la primera en cultiu de fruita, Itàlia és líder en cultius d’hortalisses (20%) del total europeu. La UE compta amb dos milions i escaig d’hectàrees plantats d’hortalisses.

El tomàquet es consolida com l’hortalissa més produïda a Europa amb 17,7 milions de tones. La collita de tomàquet es concentra principalment a Itàlia (36,6%), per davant d’Espanya (27,4%) i de Portugal (8%).

Espanya és també el major productor de coliflor i bròquil, de pebrot i d’alls i el segon de cebes, només superat pels Països Baixos. A més, Espanya també encapçala la producció de cogombre i de carabassons dins de la UE.

Tags
Mostra més

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Close