14.3 C
Amposta

El GEPEC-EdC presenta observacions prèvies al Pla Especial Urbanístic de la Planta de biogàs de Campredó

Aquest pla defineix els terrenys com a “terrenys que aporten paisatges valuosos o identitaris de l’àmbit territorial” i que convé mantenir-los com a espais no urbanitzats

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Recentment, el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalanas – Ecologistes de Catalunya (GEPEC – EdC) ha presentat observacions al tràmit de consultes prèvies del Pla Especial Urbanístic que ha de permetre implementar la planta de biometà de Campredó.

Les observacions presentades s’han fet sobre diferents aspectes tant de temes urbanístics i de l’avaluació ambiental del pla, també sobre aspectes relacionats amb el procés de formació de biogàs, la disponibilitat de residus, i sobre la ubicació seleccionada per a la planta. 

Des del punt de vista urbanístic, s’ha de remarcar que el sòl on es pretén ubicar la planta de biogàs és un sòl de protecció territorial d’interès agrari i/o paisatgístic, segons el Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre. Aquest pla defineix els terrenys com a “terrenys que aporten paisatges valuosos o identitaris de l’àmbit territorial” i que convé mantenir-los com a espais no urbanitzats. 

Respecte al procés de formació de biogàs, cal dir que en aquetes terres es compta amb el precedent de la planta de biogàs de la Galera, que en principi no havia de ser problemàtica pel que fa a emissions, però que des de ja fa un temps està causant fortes molèsties als veïns de Santa Bàrbara.

Un altre tema poc clar és la procedència dels residus. Segons el document ambiental presentat per l’empresa, aquests han de ser majoritàriament de gallinassa, però de no haver-n’hi prou quantitat en aquestes comarques, caldria portar-los de més lluny i per tant, les emissions associades al transport de residus augmentarien. Això faria el procés menys sostenible; en el context de la transició energètica, els residus han d’estar a  prop dels centres de tractament.

I, com a últim punt, fonamental, cal considerar el problema que causaria la seva ubicació. En aquest sentit, s’està parlant d’un espai cultivat d’unes 8.5 ha d’oliveres i garrofers que s’haurien d’eliminar. Per altra banda, es tracta d’una zona amb espècies protegides, com ara el còlit ros, en situació de vulnerabilitat, o l’àguila cuabarrada, en perill d’extinció; de fet, la zona és territori de caça de l’espècie. D’aquesta manera queda reflectit el fet que aquesta zona del terme municipal tingui un sòl de protecció territorial segons el Pla Parcial de les Terres de l’Ebre, probablement té relació amb el seu grau de conservació. 

Des de GEPEC – EdC es considera que les plantes de biogàs i, les instal·lacions de transformació de residus per a produir energia i productes de valor són una bona opció, però també es creu que el nivell de protecció del sòl s’hauria de respectar, ja que no té sentit donar una qualificació al sòl per a després fer excepcions, sovint amb el pretext d’un interès públic. De fet, recentment es van presentar també al·legacions al Pla Especial  Urbanístic del Centre de tractament de residus de Mas de Barberans, i tot i que encara està en un estat de tramitació molt inicial, està en marxa un Pla Especial Urbanístic per una planta de biogàs al terme municipal de Camarles; ambdues instal·lacions estan en sòl de protecció territorial. Des de GEPEC – EdC es pensa inclús que donat que aquestes infraestructures no deixen de ser industrials, el més correcte seria instal·lar-les en un sòl industrial. Cal recordar que Catalunya és un exemple clar d’aquesta paradoxa, on hi ha un bon grapat de polígons industrials pràcticament buits, mentre que van sortint projectes industrials i de residus, de manera dispersa i sense una adequada planificació, que els pretenen implantar en terrenys d’interès natural agrari i cultura.

Redacció

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -