14.3 C
Amposta

El Delta de l’Ebre, l’única zona del litoral català salvada de l’urbanisme salvatge i turisme massiu

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

L’ampostí Jesús Colomé és llicenciat en Ciències Polítiques i també ha fet un màster en Comunicació i aquest diumenge ha obert un fil a Twitter explicant i argumentant per què el Delta de l’Ebre és l’única zona del litoral català salvada de “l’urbanisme salvatge i el turisme massiu”.

Arran de les noves mesures contra la massificació del Delta de l’Ebre, Colomé ha recordat com el Delta ha esdevingut dels pocs espais del litoral català, sinó l’únic, salvat del model d’urbanisme salvatge i turisme massiu, model que continua fent estralls avui en dia. “La immensa majoria de l’extens tram litoral deltaic es va salvar de les excavadores, tot i que no tot”, apunta Colomé. La febre constructora que durant els anys 60 hi havia per tota la costa catalana també va arribar al Delta, tot i que tard, i això va permetre la seua salvació, per ben poc.

L’escàs interès inicial per urbanitzar el Delta podria ser degut per la presència de mosquits a les grans superfícies d’aiguamolls i arrossars o la baixa qualitat de les aigües de les platges, no per contaminació, sinó per les restes naturals i sediments arrossegats pel riu. Als anys 60 es van construir dues urbanitzacions, una a cada hemidelta. Riumar a Deltebre, en una zona de dunes propera a la desembocadura. El projecte inicial era de 30.000 places, sobretot apartaments, però ha esdevingut de xalets i a una escala molt menor a la prevista. L’emplaçament, segons Colomé, va ser un “error enorme”, ja que està just al límit entre la zona d’acreció del Garxal i la zona de regressió del Pal i podria trobar-se a mitjà termini en problemes. Fins fa poc encara estava prevista la seua ampliació, “aprofundint en el nyap de la seua construcció”.

La segona va ser la urbanització Eucaliptus a Amposta. “Només es van executar la primera fase de les tres previstes, que hauria suposat destruir 120 hectàrees dels erms de la Tancada per fer un camp de golf i 2.000 habitatges”. El pla d’ordenació urbanística d’Amposta encara en preveu la seua ampliació. Això només era l’avançada d’una urbanització massiva posterior, “que per sort no passà d’aquí”. Com a exemple, dos dels projectes més cafres previstos als anys 70: “La Ciudad del Mar”, una urbanització de 608 hectàrees a la punta del Fangar pensada per acollir 40.000 turistes. I “el projecte més salvatge de tots”, a l’estil del Mar Menor, “la ciutat residencial dels Alfacs a la península de la Banya, dessecar-la i crear una urbanització de 2.300 hectàrees per 120.000 turistes”. Podem imaginar en l’actualitat la Banya i el Trabucador en este aspecte? Pregunta Colomé al fil de Twitter.

Aquests projectes i altres van dur diverses organitzacions, com Òmnium o l’Assemblea de Catalunya a signar el manifest ‘Salvem Catalunya per a la democràcia’. Les veus locals en canvi van ser mínimes, “invocant el suposat benefici que haurien generat”. Malauradament, fins a tan tard com a principis dels anys 80 encara es van destruir algunes zones humides per ser convertides en arrossars, sobretot a l’hemidelta esquerre, com l’Estelleta o la bassa de l’Arena i estava planejat assecar-ne completament altres com el Canal Vell.

“La incipient consciència ecològica i el valor natural del delta va aconseguir aturar totes estes salvatjades”, diu Colomé. El 1983 l’acabada de restablir Generalitat va crear el Parc Natural del Delta de l’Ebre per protegir els seus espais naturals, “fos de la pressió urbanística o agrícola”.

Amb la bombolla immobiliària del 2000 “van tornar a aparèixer els projectes depredadors al delta, fos noves urbanitzacions o ampliar les existents”. Una de les quals “al voltant de l’antic canal de navegació entre Amposta i la Ràpita, encara prevista als plans urbanístics”. La majoria també quedaren en projectes, però malauradament una de les que s’inicià fou la urbanització de la Palma, a l’Aldea, que va ser víctima de l’esclat de la bombolla i va quedar “abandonada com una ferida al paisatge del predelta”. “És una necessitat dinamitar les seues restes”, diu Colomé.

Pot dir-se que “la salvació del delta ha estat un miracle. Quin valor tindria avui en dia?” Malauradament ha estat l’excepció, “perquè el model a Catalunya no s’atura”. “Caldrà tornar a signar un manifest com fa 50 anys, però ara anomenat ‘Salvem Catalunya per a la independència’?”.

Redacció – Ll. S.

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -