L’any 1969 la UICN, la Unió Internacional per la conservació de la natura, va definir el que seria un parc natural com a paisatge natural que inclou conreus i habitatges de persones, que ha d’estar protegit i accessible al públic que a diferència del parc nacional o reserves naturals presenten un alt nivell humà que pretén fer compatible aquesta amb usos turístics, recreatius amb la preservació del medi natural i el paisatge. Espais naturals protegits com el Delta de l’Ebre, zones d’interès ecològic, cultural, educatiu i científic protegits contra qualsevol acció que pugui alterar o modificar l’estat natural del paisatge, una Reserva de la Biosfera protegit per la UNESCO amb la finalitat d’harmonitzar la conservació de la natura i el desenvolupament humà. A Catalunya la llei d’espais naturals es va aprovar el 13 de juny del 1985 i els seus objectius son protegir, conservar, gestionar el marc de protecció del medi i l’ordenació racional i equilibrat dels territoris on estan aquests espais.
L’espai natural del Delta de l’Ebre va ser incorporat al PEIN, Pla d’Interès Natural, amb el Decret 328/1992 pel qual es va aprovar. L’ENP, Espai Natural Protegit, forma part del Delta i va ser creat l’any 1983 i el Decret pel qual es gestionava va ser canviat perquè només protegia els espais del marge esquerre del riu, el nou decret 332/1986 ja protegia ambdós marges. L’ENP fou declarada l’any 1987 com a ZEPA, Zona Espai Protegit d’Aus, i com a LIC, Lloc Importància Comunitària, l’any 1997, l’acord de govern 112/2006 l’amplia com espai Natura 2000 i es designen zones de protecció per les aus. El parc Natural del Delta consta d’un espai natural protegit, la Reserva Natural Parcial, Xarxa Natura 2000: zones especials de conservació, ZEC i Xarxa Natura 2000: zones especials de protecció per les Aus, ZEPA. El parc és gestionat per un equip que depèn de la Direcció General del Medi Ambient i Biodiversitat de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural que dirigeix i coordina tots els espais naturals de Catalunya.
La Generalitat per coordinar el dia a dia d’aquests espais naturals va fer un decret de regulació per tal d’ordenar l’entrada de vehicles que fins ara no ho era i perjudicava el medi amb tants de vehicles que hi feien cap. És per aquest motiu que han fet i aplicat les mesures recaptatòries a la barra del Trabucador per limitar l’accés a una quantitat determinada per no perjudicar la barra. A Deltebre van més enllà i volen fer dos pàrquings amb tots els equipaments pels er fer aquesta limitació, també fent pagar per anar-hi.
Les obres que fa l’ajuntament de Deltebre a la zona humida més important de Catalunya, la Platja de la Marquesa, per habilitar els aparcaments per vehicles tenen un gran impacte ambiental perquè la zona d’una hectàrea està en Zona Especial de Protecció d’Aus i en l’època de la nidificació d’aquestes, algunes d’elles com el Corriol Camanegre, el Cames Llargues i algunes parelles de perdiu de mar, aquestes obres fragmentaran l’hàbitat d’aquests ocells. A més aquesta zona hi trobem la reserva natural de fauna salvatge de la punta del Fangar que està constituïda per una franja marina de Catalunya, els decrets sobre espais naturals especifiquen de manera clara i rotunda que no es poden alterar zones qualificades especifiques com la de les Aus, ZEPA. L’ajuntament va més enllà de fer una limitació com diu la Generalitat i construeix dos aparcaments el de la Marquesa en zona prohibida i l’altre a la Bassa de l’Arena. Qui ha donat el permís per fer-ho, on és el projecte d’impacte ambiental que digui que ho poden fer, bé només caldria que des de l’Ajuntament el facin públic per creure’ns que les obres son correctes segons la llei. Si no és així s’haurà de fer com l’ONG ecologista GEPEC–EdC demanar la paralització immediata de les obres a l’ajuntament, Ministeri de la transició i la Generalitat per parar aquest greuge al medi natural de vital importància com el Delta de l’Ebre.
Joan Cunill, enginyer mediambiental
