La concentració d’aquest gas efecte hivernacle a l’atmosfera arriba a uns nivells que des de fa molts milions d’anys no s’havia vist i els científics ens alerten que si continuem així posem el canvi climàtic en el pitjor escenari possible, el mes de maig segons la NOAA (Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels EUA) juntament amb científics de les Universitats de Califòrnia i Sant Diego, la concentració mitjana global de CO₂ va superar les 430 parts per milió (ppm) per primera vegada assolint un màxim històric que suposa un increment de més de 3 ppm respecte al mateix mes de l’any passat i que reflecteix la manca de voluntat a nivell global per reduir seriosament els gasos efecte hivernacle. La situació mundial no ajuda a fer decréixer les emissions principalment les guerres i genocidis, els conflictes a l’Orient Mitjà i altres parts del planeta agreuja encara més la situació, pensem que només l’impacta Mediambiental de Gasa ha produït més de 60 milions de tones de CO₂ a l’atmosfera, per tant, si sumem tots els conflictes anem directes al desastre. Els gasos efecte hivernacle són els que produeixen l’escalfament de la terra i provoquen tota mena d’impactes en les persones, la biodiversitat canviant la manera de fer, si puja la temperatura es desfà el gel dels pols fent que l’aigua del mar pugi de nivell, aquesta pujada pot provocar migracions arreu del planeta per inundacions de pobles, pot afectar a la qüestió alimentària global pel canvi de cicles a més de fer canviar els hàbits dels ciutadans, i si mirem a casa nostre el mar s’endinsa cada vegada més dins els arrossars del Delta.
La pesca d’arrossegament un altre factor a tenir molt en compte davant l’escalfament global, aquesta pesca d’arrossegament de fons provoca una resuspensió dels sediments marins que augmenta significativament l’alliberació de CO₂ a l’atmosfera. Quan aquests sediments estan en aigua de mar plena d’oxigen es produeix una oxidació a gran escala de la pirita, aquesta reacció té un paper crucial en l’alliberament de CO₂ que supera l’oxidació del carbó orgànic. Fins ara es pensava que tot aquest procés era degut a l’oxidació del carbó orgànic, però en el nou estudi demostra que la major part del CO₂ alliberat bé per l’oxidació de la Pirita. Els estudis mostren que la suspensió de sediments genera emissions més grans del que creien fins ara els científics deguts principalment a l’oxidació de la Pirita. Quan aquest mineral de ferro que es troba en els sediments fangosos i pobres en oxigen del fons marí, s’altera i reacciona amb l’oxigen de l’aigua genera un àcid que converteix el bicarbonat neutre pel clima en CO₂ gas d’efecte hivernacle.
A Catalunya més del 60% d’emissions de CO₂ es produeixen a Terres de l’Ebre són de processos d’energia, Tarragona és la segona demarcació que produeix més emissions de gasos efecte hivernacle sent la primera Barcelona. A terres de l’Ebre segons l’oficina del canvi climàtic l’agricultura fa 414 milions de tones de CO₂ a l’any en sòls agrícoles, gestió de fems o en el cultiu de l’arròs, el tractament i eliminació de residus en generen 169 milions de tones l’any bona part des dels abocadors. Un habitant de cada deu de Terres de l’Ebre i Tarragona alliberen 6 de cada 10 Tones de CO₂ a Catalunya tenint en compte que cada Català va emetre una mitjana de 5,76 equivalents de CO₂, podem constatar que estem per sobre la mitjana en 0,24 equivalents de CO₂. Veient com es deteriora el clima i per complir l’Acord de París de limitar la puja de les temperatures a un màxim de 2° el Consell Europeu va revisar a l’alça els objectius de reducció de gasos efecte hivernacle, l’objectiu està a reduir el 2030 un 55% de les emissions respecte al 1990 i un 80% el 2050. Catalunya hi hauria per seguir aquesta agenda de capgirar el +14% des del 1990 en un -69% d’aquí a nou anys una tasca complexa doncs en 29 anys, el 2050,hauríem d’alliberar un màxim del 12% de GHE vuit vegades menys segons els càlculs fets per la Universitat d’Aalto de Finlàndia, recerca sobre els estils de vida compatibles amb un augment de les temperatures dels 1,5° temperatura mitjana.
Innovació, un equip espanyol troba una fórmula per emmagatzemar CO₂ durant milions d’anys sense cap risc. L’estudi està encapçalat pel CSIC i publicat a la prestigiosa revista Geophysical Research letters proposen emmagatzemar mils de milions de tones de Diòxid de Carbó (CO₂) atmosfèric sota terra perquè té un risc molt baix de fuga a la superfície. S’aporten evidències claus sobre la viabilitat i seguretat d’aquesta innovadora tecnologia que pot convertir-se en una gran eina segons ells per poder frenar el canvi climàtic, l’emmagatzemen geològic de CO₂ està a capturar aquest gas d’efecte hivernacle procedent de les indústries amb altes emissions i ficar-lo a grans profunditats, en formacions geològiques com roques poroses i permeables tipus gres. La tècnica busca que el CO₂ no torni a l’atmosfera sent el repte més difícil d’aquesta innovadora tècnica.
Tècnica que busca que les empreses amb més emissions segueixin treballant com fins ara sense fer cap modificació per apropar-se a la neutralitat climàtica, quan d’aquest gas es podrà emmagatzemar en aquestes cavitats amb la quantitat de tones que produeixen cada any les empreses, que farem quan estaran plenes, un altre gran problema si es posa en pràctica que s’haurà de tenir programat. No seria més fàcil fer els possibles per no crear aquestes emissions seguir l’agenda de la UE i no embolicar tant la troca, el que consideren una gran innovació és un col·lapsa-me’n del planeta de CO₂ a les seves entranyes.
Reflexionem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental.