14.3 C
Amposta

El brigadier Pasqual Cucala conquereix Amposta

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

17 de febrer de 1874,Vinaròs, la ciutat marinera del Maestrat, després d’una intensa batalla, capitula a l’atac carlista comandat pel General tortosí, Francesc Vallés. La capital del Maestrat sempre havia resistit als continus setges que havia patit per les tropes carlistes. Aquesta victòria unfla de moral als soldats carlistes. Després de dos guerres carlistes i anant per la tercera era el primer cop que havien pogut gaudir de la victòria de la batalla en aquella ciutat costanera.

Tanmateix, hi ha un brigadier carlista que no està gaire content, són famosos els seus actes d’indisciplina respecte als seus superiors, li costa entendre les ordres superiors i molt més complir-les. Així i tot, dins del territori de Maestrat és respectat per la seva intel·ligència, astúcia i bravura en el moment d’entrar en batalla contra les tropes rivals formades pels fidels al tron d’Isabel II.

Dimarts 19 de gener de 2021, convocatòria del ple municipal d’Amposta telemàticament. Tot i la majoria absoluta de l’alcalde republicà, Adam Tomàs, els plens no són plàcids ni molt menys una bassa d’oli. Una oposició reduïda i minsa, però dura i combativa ofega i eternitza les discussions del ple. Qualsevol punt a debatre és una lluita acarnissada entre govern i oposició, de vegades, arribant a xafar la línia roja entre la política i la vida personal.

Mentre el General Vallés gaudia de la gran victòria de les seves tropes contra les forces fidels al govern d’Isabel II, a la veïna localitat de Benicarló, el brigadier d’Alcalà Xivert i un dels capitosts de les columnes de l’exèrcit carlí del Maestrat, Pasqual Cucala, es troba molest i indignat. El motiu d’aquesta indignació és perquè el General Vallés no li ha dit res de la planificació a l’atac a Vinaròs. Davant la seva inactivitat i no participació de la conquesta de Vinaròs el brigadier carlí, Pasqual Cucala, marxa amb la seva columna de l’exèrcit del Maestrat format per 2000 homes cap Amposta per entrar en combat contra les tropes liberals que vigilen i controlen la capital de la comarca del Montsià.

Per altra banda, en un punt indeterminat del ple telemàtic de l’Ajuntament d’Amposta, el regidor de l’oposició del partit Som Amposta, Germà Ciscar, fa un comentari “irònic” que només ho entenen quatre persones, entre ells, el mateix Adam. Altres membres del ple es posen la mà al cap tal com es veu a les imatges de “YouTube” del ple, un d’ells el cap de Jxcat, Manel Masia. Les afirmacions de Ciscar recordaven al famós film del director Francis Ford Coppola anomenat “El padrí” en referència als caps de la màfia siciliana i els seus sicaris i els seus mètodes expeditius per tancar els assumptes.

18 de febrer de 1874, la columna de Cucala es troba ubicada a la ciutat d’Ulldecona,
municipi del Montsià amb més carlistes per metre quadrat en 100 quilometres a la rodona, preparats per al setge d’Amposta. Abans de començar, aquest li demana reforços, armes i canons al General Vallés. El darrer li denega. Matinada de l’endemà, aproximadament les quatre del matí, les tropes del brigadier comencen l’assalt a la capital de la comarca del Montsià entrant pels ravals d’aquesta ciutat.

Tornant al ple del dimarts del municipi d’Amposta, després del joc de paraules de Germà Ciscar, algú va fer córrer un tall malintencionat de les declaracions iròniques de Germà en què semblava que amenaçava a l’alcalde quan realment el que volia era denunciar l’accident que havia tingut el cap de setmana passat, el mateix Adam Tomàs. Els mitjans de comunicació varen fer referència: Carnassa dura i crua i d’allí a les xarxes socials. Les audiències es disparaven. És el que passa quan es juga al límit de la línia roja del que és la política i vida personal.

21 de febrer de 1874, les tropes carlistes del brigadier, Pasqual Cucala, derroten a les forces que defensaven Amposta. Aquests abandonen el municipi amb una barca que hi havia amarrada a la riba del riu Ebre, amb un cost de vint-i-tres baixes i algun presoner. La columna carlista no ha de lamentar cap baixa mortal i només uns quants ferits. Tanmateix, un cop conquerida la ciutat d’Amposta requisen l’armament que havien deixat les tropes liberals: dos canons, una vintena de fusells i caixes de municions, marxen després cap Ulldecona. No era qüestió de defensar Amposta i causar milers de baixes entre la població i entre els seus soldats. La guerra continua i les incursions de Cucala pel territori ebrenc és un no parar durant la tercera Guerra Carlista.

El fet és que el territori ebrenc tenim una herència carlista bastant arrelada que es palpita sobretot als pobles interiors, costums conservadors i tradicionals que a poc a poc van desapareixent amb la crisi dels preus de l’agricultura, el despoblament i envelliment de la població. Costums que han de canviar si no volen ser un territori erm, desert i sense futur.

Entre tots hem de fer un esforç i adaptar-nos els nous temps, creant nous lideratges
lluny del populisme barat i empoderant a la gent per un territori més ric, plural i culte.

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

2 COMENTARIS

  1. Genial article. Super ben escrit, molt bona exposició… Comentari final, conclusió…Més que perfecta! Gràcies per aquest nivell.

  2. Bon article, molt enginyós. Encara que estic a les antípodes de les idees de Som Amposta i que els comentaris del seu portaveu son maleducats i barrejen temes privats considero que tractar-lo de mafiós és desmesurat i mereix una rectificació per part de qui així el va anonenar i més si son carrecs publics ja que es van malinterpretar les seves paraules.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -