Els serveis assistencials del Sistema de Salut de Catalunya van detectar el 2023 un total de 10.805 casos de violència masclista contra les dones, incloent diagnòstics de sospita i confirmats. Aquesta xifra representa un increment del 5,22%respecte als 10.240 casos registrats el 2022, segons dades de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), difoses avui pel Departament de Salut amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones.
Dades destacades sobre els casos detectats
- Edats més afectades: El grup de 15 a 44 anys concentra el 67,6% dels casos, seguit pel de 45 a 64 anys, amb el 23,3%.
- Atenció per violència sexual: El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha atès 523 persones per sospita de violència sexual entre l’1 de gener i el 15 de novembre de 2024, una xifra que es manté estable respecte al mateix període de 2023. Les regions amb més assistències són Barcelona ciutat amb 188 casos, Metropolitana Nord amb 88 casos, Girona amb 74 casos, i làrea Metropolitana Sud amb 70 casos.
Les Terres de l’Ebre han registrat 8 casos, mentre que altres zones com l’Alt Pirineu i Aran en comptabilitzen 2.
Denúncies i feminicidis a les Terres de l’Ebre
Segons dades policials, al Montsià, el 2024 s’han presentat 15 denúncies per agressions sexuals, en comparació amb les 33 de l’any anterior. Al Baix Ebre, les denúncies han passat de 43 el 2023 a 10 el 2024, mentre que a la divisió Terra Alta-Ribera d’Ebre han baixat de 12 a 8.
Pel que fa als feminicidis, des del 2012 fins al 2024, les Terres de l’Ebre han comptabilitzat quatre casos:
- 2012: Primer feminicidi registrat.
- 2014 i 2019: Dos nous casos.
- 2024: Últim feminicidi aquest mes d’abril a Amposta.
Dels quatre casos, dues dones van ser assassinades per exparelles, una per la seva parella actual i l’altra pel seu fill.
Atenció a les víctimes
Els Serveis d’Intervenció Especialitzada (SIE) a les Terres de l’Ebre han atès el 2024, 75 dones, 9 filles i 4 fills.
En total, 88 persones, en comparació amb les 245 ateses el 2023. En més del 80% dels casos, la violència es va produir en l’àmbit de la parella, mentre que el 20% restant correspon a violències en els àmbits familiar, sociocomunitari, laboral i institucional.
Un problema estructural
La normativa catalana, basada en la Llei 17/2020, defineix el feminicidi com els assassinats de dones per raó de gènere, així com altres formes de violència extrema, inclosos els suïcidis derivats de pressió i coacció. Aquest fenomen, que vulnera els drets humans, es produeix tant en l’àmbit públic com privat, i representa una manifestació de la discriminació i desigualtat estructural que encara persisteix.
Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD)
Els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD), presents a nivell municipal i comarcal, són una peça clau per a l’assessorament i suport a les dones a Catalunya. Aquests serveis ofereixen atenció gratuïta en àmbits com la salut, el treball, l’habitatge o els drets legals, derivant cap a entitats especialitzades si és necessari.
Durant aquest any, els SIAD de les Terres de l’Ebre, que inclouen els consells comarcals del Montsià, Terra Alta, Ribera d’Ebre i Baix Ebre, així com els serveis municipals d’Amposta i Tortosa, han realitzat 1.810 atencions a 628 dones. D’aquestes:
- Consulta psicològica: 670 intervencions.
- Consulta jurídica: 522 intervencions.
El 70% de les usuàries tenen el seu lloc de naixement a Espanya. Pel que fa a l’estat civil, 167 estan casades, 67 divorciades i 106 solteres. La franja d’edat més habitual és entre els 35 i els 65 anys, destacant 222 dones d’entre 30 i 45 anys i 249 d’entre 46 i 65 anys.
Parlem amb Laia Bertomeu, coordinadora del SIAD al Montsià
Des de principis del 2024, Laia Bertomeu coordina el SIAD al Montsià, i ens explicava que «Acompanyem les dones en el seu projecte vital, especialment en l’àmbit psicològic i jurídic, però també fomentem la prevenció de la violència masclista i la igualtat d’oportunitats».
Entre les iniciatives del SIAD, destaca la creació del Consell Consultiu de Dones, un espai on les associacions femenines de la comarca poden exposar les seves necessitats. A més, el servei ha reforçat les visites itinerants: «Ara ens desplacem setmanalment a diferents poblacions, i els dimecres oferim atenció al Consell Comarcal per facilitar horaris més flexibles».
Laia també ha assenyalat que el servei de WhatsApp facilita el contacte inicial amb les usuàries, especialment per consultes freqüents com: “Em vull separar, què faig?”. Aquestes demandes sovint desemboquen en la detecció de casos de violència de gènere, molts d’ells cronificats: «Acompanyem les dones perquè prenguin decisions amb tota la informació necessària, sense imposar res».
Les poblacions petites, com Freginals, la Galera o Masdenverge, també tenen accés al SIAD gràcies a la descentralització. En casos de mobilitat reduïda, el servei es desplaça directament fins al domicili de l’usuària: «Conèixer el territori i adaptar-nos al seu hàndicap és essencial per garantir que aquest dret universal arribi a totes les dones».
Les xifres d’atenció han anat augmentant any rere any, una dada que Laia atribueix tant a la major confiança de les usuàries com a les millores en l’accessibilitat del servei:«L’atenció ha millorat molt gràcies a les inversions que ens permeten arribar a les zones rurals».
Amb aquest model més proper i integral, els SIAD continuen treballant per l’empoderament i la igualtat de les dones a les Terres de l’Ebre.
Redacció L.P.